La veritat de la lletra escrita

Aquest text de S. Weil que pertany a l'obra titulada "Arrelar", ens parla sobre la veritat de la lletra escrita. El text comença amb una afirmació molt contundent: "La necessitat de veritat és la més sagrada de totes", la qual hi estic d'acord amb ella, ja que tothom vol saber la veritat de tot, com Aristòtil va dir: "L'home per naturalesa desitja conèixer". A ningú li agrada ser enganyat. Mentir és un vici que hauria de desaparèixer. A vegades llegim a autors prestigiosos per a aprendre i instruir-nos i pensem que el que hem llegit és del tot correcte, només perquè està expressat en un paper hi creiem que és la veritat. I en donem el nostre vot de confiança, no hi dubtem en el que escriuen en els llibres perquè els autors d’aquests són els que tenen el deure de dir la veritat o el que és correcte. La gent es creu tot el que es llegeix sense mirar si és una font fiable o no. No hi ha dret a què la gent que treballa i llegeix per obtenir nous coneixements se'ls enganyi amb coses falses.

A continuació, l'autora hi fa una comparació entre un guardaagulles i un periodista. Si el guardaagulles és culpable d'un descarrilament, per molt que al·legues bona fe, es consideraria un crim i seria condemnat. En canvi, en el cas del periodista, no se'ls hi tira en contra. En l’actualitat, la paraula “mentida” ha anat adquirint noves maneres de dir-la, els eufemismes, que és una paraula o expressió més suau que en substitueix una altra considerada de mal gust.

Molts articles no són certs, com passa amb les fake news, un eufemisme de la mentida, que és la divulgació de notícies falses que provoquen un perillós cercle de desinformació. Però per això no hi seran castigats com en el cas del guardaagulles si provoca un descarrilament. Hi som vulnerables a la falsedat i a la mentida dels textos escrits, ja que hi ha molta poca gent que busca informació i es queda amb la primera que li sembla correcta, sense comparar-la amb altres.

A l’any 2017, la consellera del president dels EUA, K.Conway, va utilitzar l'expressió “alternative facts” per defensar la falsa aclaració que es va donar sobre les xifres d'assistència a la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units. I es que parlar de fets alternatius, un altre eufemisme de la mentida, és parlar del contrari de la realitat (que és l'engany), o del contrari de la veritat (que és la falsedat). Ells veuen el món d’una manera molt diferent, extreuen conclusions diferents del que veuen. El que fan es intentar enganyar a la gent, quan en el fons intentant justificant la mentida.

Actualment, a més del text escrit, existeixen altres fonts d'informació com la ràdio, la televisió o internet. Aquestes fonts hi són menys fiables, perquè tothom pot accedir a internet i poden escriure una cosa que no és veritat sense saber res de l'assumpte. Com per exemple la Viquipèdia, que sense estar registrat pots editar qualsevol informació sense saber del tema. I és que per evitar aquest error hi hem de deixar escriure als que realment són experts i saben del tema i mentalitzar a la gent que si no hi són experts o si no saben amb certesa, que no hi escriguin res. Ja que probablement hi haurà gent que ho llegeixi i s'ho cregui amb totalitat.

Un altre exemple seria la deep fake (eufemisme), que són arxius de vídeo, imatge o veu manipulats mitjançant un programari d'intel·ligència artificial de manera que semblin originals, autèntics i reals. Utilitzen l'aprenentatge de la intel·ligència artificial, per la qual cosa aquests fitxers aconsegueixen enganyar-nos fàcilment.

Per mi, un dels criteris que crec que és més útil i fiable per a descobrir la veritat seria la intersubjectivitat., ja que les nostres idees han de ser acceptades per a qualsevol subjecte racional. Aquest

...