APUNTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

APUNTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

2n de Batxillerat

José Vicente Mestre Chust

ÍDEX

1. L'Origen de la Filosofia: Del Mite al Logos................................................................... 2

2. Filosofia Antiga: Grècia i Roma..................................................................................... 4

2.1.Presocràtics............................................................................................................... 4

2.2. Plató: la culminació del pensament grec………………......................................... 11

2.3. Aristòtil: La Filosofia del sentit comú..................................................................... 19

2.4. La Filosofia Hel•lenística i Romana (Epicur)......................................................... 27

3. El Pensament Medieval.................................................................................................. 34

3.1. Neoplatonisme…………………………………………………………………… 34

3.2. Aristotelisme……………………………………………………………………… 35

4. El Renaixement.............................................................................................................. 37

4.1. El Pensament Filosòfic i Polític…..………………….......………………………. 37

4.2. La Nova Ciència ….....................………………………………………………… 38

5. Filosofia Moderna (segles XVII-XVIII)......................................................................... 41

5.1. El Racionalisme (René Descartes).......................................................................... 41

5.2. L’ Empirisme Anglès (John 47

Locke)….....................................................................

5.3. La Il•lustració (Immanuel Kant)………….............................................................. 56

6. Filosofia del segle XIX................................................................................................... 69

6.1. L’Idealisme Alemany, Feuerbach i Schopenhauer.................................................. 69

6.2. L’Utilitarisme: John Stuart Mill ............................................................................. 72

6.3. Filòsofs de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud)..................................................... 76

7. Panorama filosòfic actual............................................................................................... 95

8. Comentaris de text.......................................................................................................... 96

9. Bibliografia..................................................................................................................... 100

1. L'ORIGE DE LA FILOSOFIA: DEL MITE AL LOGOS

En un principi l'ésser humà, degut a la seva natura curiosa i intel•ligent, intenta trobar respostes als interrogants plantejats al llarg de la seva vida, entre els que destaquen les qüestions referides a l'inici de l'univers i la raó de la seva existència. Per això s'intenta des d'un bon principi arribar a resoldre aquestes qüestions que des de sempre han fascinat la humanitat. L'ésser humà, però, per raons psicològiques necessita donar-se una resposta al mateix temps que es formula una pregunta, encara que no tingui prou dades per resoldre-la, o bé aquesta pregunta no tingui una resposta clara i, per això, les primeres respostes que es donaran als problemes sobre l'origen de l'univers seran respostes molt allunyades de la lògica pròpia del raonament científic, en les que intervindran els deus i les forces de la natura per donar explicació a l'existència de l'univers i el seu origen. Aquestes històries són anomenades Mites i durant molt de temps han estat el centre del raonament sobre l'estructura del món que ens envolta. A la Grècia Antiga del segle VI a C, es van donar una sèrie de circumstàncies històriques i geogràfiques que van determinar la possibilitat de canviar la forma de respondre als interrogants de caire transcendent:

1. Grècia era un poble de comerciants, fet que possibilitava el contacte amb d'altres pobles i cultures i, per tant amb d'altres mites, fet que va possibilitar contemplar el fet mític amb ulls més relativistes.

2. L'estructura política de Grècia (petites ciutats-estat) possibilitava que en algunes d'aquestes ciutats-estat aparegués una certa llibertat de pensament que va permetre posar en dubte el pensament anteriorment acceptat sense la por a una persecució per aquestes idees noves.

3. L'aparició de classes socials benestants econòmicament i ocioses que no necessitaven treballar per poder viure, fet que permetia la reflexió pura.

Aquestes raons, entre d'altres, van possibilitar el naixement d'un pensament més lliure a la Grècia dels segles VII-VI a C i que tingués com a fonament bàsic la raó i no pas una sèrie de respostes mítiques sense rerafons racional. Aquest procés és conegut amb el nom de El pas del Mite al Logos. El primer autor del qual es coneix el nom i el seu pensament és Tales de Milet, el qual intentarà resoldre el problema bàsic que ja intentaven resoldre els autors del període Mític (Homer, Hesíode): L'origen del món i així crearà un concepte importantíssim els primers anys de Filosofia que serà el concepte d'Arkhé. Com podem veure els Grecs tenien una visió cíclica del pas del temps i no pas com nosaltres, que la tenim lineal.

Arkhé

Univers

2. FILOSOFIA ATIGA: GRÈCIA I ROMA

Escola d’Atenes de Rafael

Com ja hem assenyalat anteriorment, Grècia és el lloc on la Filosofia Occidental inicia el seu camí. Aquest pensament serà posteriorment acceptat per l'Imperi Romà quan aquest conquereixi l'Imperi Hel•lenístic. Dividirem l'estudi de la Filosofia Antiga en tres apartats. Els Presocràtics, Pensament Clàssic (Plató i Aristòtil) i la Filosofia Hel•lenística i Romana.

2.1. ELS PRESOCRÀTICS

Entenem per Filòsofs Presocràtics els filòsofs anteriors al pensament de Sòcrates, els quals poden ser dividits en tres grups:

1. Monistes. Consideren que hi ha només una substància com Arkhé (Arkhé entés des d'un punt de vista cronològic).

2. Pluralistes. Consideren que l'Arkhé es més d'una substància (Arkhé entés com a principi material).

3. Sofistes. No tindran com a principi del seu raonament filosòfic la realitat física, sinó l'estudi de qüestions més relacionades amb l'Ètica, Retòrica...

2.1.1. FILOSOFIA MOISTA

Com ja hem assenyalat anteriorment, consideren que l'Arkhé és una substància única, la qual és l'origen cronològic de l'univers i a la qual anirà a parar tot l'univers després d'un procés de corrupció.

2.1.1.1. TALES DE MILET

Tales de Milet (639-545 a C) és el primer autor del qual es coneix el seu nom i el seu pensament, tot i que no va arribar a escriure cap obra. Serà l'iniciador d'una escola filosòfica a Milet on destacaran Anaximandre i Anaxímenes. És igualment el creador del concepte d'Arkhé com a substància origen de l'univers i proposarà com Arkhé l'aigua. Podem trobar diverses raons que justifiquin el fet que Tales hagi escollit com a Arkhé l'aigua. La primera seria que l'aigua és gairebé sinònim de vida. Allà on hi ha aigua hi ha vida i la vida sense aquesta és del tot impossible. Tales va viure una temporada a Egipte on va poder adonar-se de la importància de l'aigua per a la vida. Una altra raó seria geopolítica ja que la Grècia Clàssica té com a centre el Mar Egeu, d'aquí la importància de l'aigua.

2.1.1.2. AAXIMADRE

Anaximandre (610-547 a C), deixeble de Tales, considera que no és possible que l'Arkhé formi part d'aquest univers i , per això considera que l'Arkhé hauria de ser una substància no existent en aquesta realitat. Per

...