Comentari D'Aristòtil

Resta'ns ara parlar en general de la felicitat, ja que l'hem fet fi dels actes humans. Hem dit que la felicitat no és una disposició, ja que podria pertànyer a un home que passés la seva vida dormint, vivint amb una vida vegetativa, i fins i tot a algun que patís les pitjors desgràcies. Devem doncs posar la felicitat en una activitat. Ara bé, entre les activitats, unes són necessàries i desitjables per una altra cosa, i altres per si mateixes. És evident que la felicitat ha de col·locar-se entre les activitats desitjables per si mateixes i no per una altra cosa, ja que no manca de res, sinó que es basta a si mateixa. Són desitjables per si mateixes les activitats que no demanen res fora del seu mateix exercici. Tals semblen ser les accions virtuoses, ja que obrar honesta i virtuosament és de les coses desitjables per si mateixes. [...]

Si la felicitat és l'activitat conforme amb la virtut, és clar que és la que està conforme amb la virtut més perfecta, és a dir, la de [la facultat] més elevada. Ja es tracti de la intel·ligència o de l'altra facultat, i que aquesta facultat sigui divina o el que hi ha més diví en nosaltres, l'activitat d'aquesta facultat, segons la seva virtut pròpia, constitueix la felicitat perfecta. I ja hem dit que és contemplativa (teòrica).

Aquesta afirmació sembla que està d'acord tant amb les nostres explicacions anteriors com amb la veritat. Perquè aquesta activitat és per si mateixa la més elevada. Doncs entre les nostres facultats la intel·ligència [ocupa el primer lloc] i entre les coses [cognoscibles], aquelles de les quals s'ocupa la intel·ligència. A més la seva acció és la més contínua, doncs podem entregar-nos a la contemplació d'una manera més seguit que a una activitat pràctica. I ja que creiem que el plaer ha d'estar associat a la felicitat, la més agradable de totes les activitats conformes a la virtut és, segons opinió comuna, la que és conforme a la saviesa. Sembla doncs que la filosofia porta a aconseguir plaers meravellosos tant per la seva puresa com per la seva durada, i és evident que la vida és més agradable per als que saben que per als que tracten de saber.

Aristòtil Ètica a Nicòmac

1. Explica breument –entre 40 i 80 paraules- les idees principals del text i com estan relacionades. (2 punts)

El plaer és el que completa una activitat com a conseqüència, i no com si l'activitat fos el plaer. Per arribar a la veritable felicitat, el plaer ha de regir-se per l'activitat característica de l'ésser humà.

La felicitat és una activitat que té fi en si i no en una altra activitat, i a més és autosuficient i actua d'acord amb la virtut. La felicitat és la vida d'acord amb l'intel·lecte, o la contemplació acompanyada pels altres aspectes pròpiament humans.

La felicitat es troba en la virtut del caràcter, de manera que els hàbits de virtut que s'han aconseguit comporten a el plaer. La contemplació s'aconsegueix en aquesta vida només amb les virtuts.

La vida és més agradable per als que saben que per als que tracten de saber.

2. Explica breument –entre 7 i 15 paraules- el significat que tenen en el text les paraules o expressions següents: (1 punt)

a) Accions virtuoses: Activitats que no demanen res fora del seu mateix exercici.

b) Activitat contemplativa: Activitat teòrica.

3. Explica quins motius tenia Aristòtil per afirmar que “l'activitat d'aquesta facultat, segons la seva virtut pròpia, constitueix la felicitat perfecta. I ja hem dit que és contemplativa (teòrica)”. (Fes referència als aspectes generals del pensament d’Aristòtil que calguin encara que no apareguin explícitament en el text). (3 punts)

L’ètica aristotèlica es caracteritza per seguir un model teleològic, que impregna-va tota la seva filosofia. Això vol dir que tot el que existeix té un fi que li és propi i assolir-lo o complir-lo comporta el seu bé, la seva pròpia perfecció. Aristòtil va definir l’ètica com la ciència que parla sobre l’activitat moral orientada a un fi.

El fi últim és la felicitat. L’ésser humà es distingeix dels altres éssers per la seva capacitat racional i la seva voluntat a l’hora d’actuar. Però dels tres tipus d’activitats que pot fer l’ànima humana, la teòrica, la pràctica i la productiva, l’única que no té

...