Comentario lite DESCARTES (cat)

DESCARTES                               T5

Es proposa avançar en el camí del coneixement intentant buscar una veritat inqüestionable. Durant els segles s’ha donat com a valides veritats que no eren. D’altra banda, veu com la ciència progressa i la filosofia no, i se n’adona que la ciència té un mètode que li proporciona seguretat.

Ell intentarà buscar algún mètode per a que la filosofia progressi. Serà bàsica la concepció de la raó.

Els diferents sabers són manifestacions d’un saber únic.

Amb la raó podem distingir el que és vertader i fals, el que és coneixement del que és inconvenient i es pot aplicar tant en el coneixement teòric com el pràctic. Aquest mètode seràn 4 regles que si se segueixen evitarem caure en qualsevol tipus d’error i aconseguirem el veritable coneixement.

1r regla del mètode: INTUICIÓ O EVIDÈNCIES 

Instint natural que té part d’objecte les naturaleses simples que sorgeixen de la pròpia raó sense que hi hagi cap dubte o error.

Evidència admetrà només aquelles idees clares, distintes i indubtables. Ens diu que la filosofia i la ciència s’han construït moltes vegades sobre idees fosques que ningú por aclarir.

ex: “Tothom pot parlar d’ànima, però en realitat sabem que vol dir?”.

2n regla del mètode: ANÀLISI 

Tracta d’analitzar aquelles idees no evidents.

Ens trobem amb naturaleses complexes que s’han de dividir fins a reduir-les a naturaleses simples.

3r regla del mètode: SÍNTESI O DEDUCCIÓ 

Torna a unir aquestes idees que primer he analitzat i torno a tenir una naturalesa complexa.

4t regla del mètode: ENUMERACIÓ 

Repassar de nou l’anàlisi i la síntesi per veure que no m’he equivocat en cap pas.

2. Moral provisional

Com a la vida quotidiana es difícil aplicar el mètode proposa una moral provisional. La moral consta de 3 màximes i una conclusió final.

-1r màxima:

Cal obeïr les lleis i els costums del país en el que ens han educat i mantenir la religió. Hem d’estar sempre el costat de les opinions més moderades perquè són les més asenyades així com fugir dels excessos per si m’equivoco al triar una opció és més fàcil reconduirme al camí correcte. (filòsof Aristòtil)

-2n màxima:

Hem de ser ferms i decidits amb totes les decisions que prenem encara que siguin dubtoses i una vegada tinc una decisió no ens hem d’empenedir.

-3r màxima:

Diu que hem de desitjar només allò que podem aconseguir perquè la naturalesa té els seus límits.

-Conclusió final:

Cal continuar utilitzant la raó i no acontentar-nos amb les opinions dels altres.

3. El dubte i la primera veritat

El nostre enteniment ha de buscar les veritats bàsiques a partir dels quals es podrà reconstruir tota la filosofia. El punt de partida és buscar aquella veritat certa que sigui totalment indubtable.

Coses de les que podem dubtar:

● Sentits: són poc fiables i ens poden enganyar.

● Raó: dubte de la raó al considerar que molts raonaments que s’han donat com a vàlids i es fonamentaven en la raó s'ha demostrat que eren falsos. ● Confusió entre la vigilia i el son: si els sentits i la raó ens enganyen és possible que ho facin sempre i al que anomenem realitat tots els pensaments quan estem desperts siguin somnis que no reconeixem com a tals.

● Ciències: sobretot aquelles que tracten de coses complexes (física, astronomia…). Aquelles simples (geometria, aritmètica…) tenen alguna cosa certa. Dubta de les veritats matemàtiques, així proposa un “genin maligne” que ens fa considerar com a evidents cosas que no ho són (ens distorsiona la realitat). Com a contrapartida existirà Déu, que com és la bondat suprema i absoluta i font de veritat no deixarà que jo m’enganyi.

El seu dubte és metòdic. A diferència dels escèptics que dubtàven pel fet de dubtar, per a ell no, dubtar forma part del seu mètode.

Es pregunta si hi ha cap qüestió que pugui posar en dubte i és quan s'adona que pot dubtar del del contingut del pensament però no del fet mateix del pensament (de pensar).

Diu que quan dubta pensa i l’acció de pensar implica l’existència d’un ésser que pensa, i si pensa existeix: “Cogito ergo sum” (penso, per tant, existeixo). Aquesta frase serà la seva primera veritat inqüestionable el principi de la seva filosofia.

Es tracta d’una evidència immediata de que jo existeixo pensant (idea clara, evident i indubtable).

Estableix una connexió entre pensar i existir, és a dir, dóna un significat molt ampli al pensament.

Afirma que qualsevol proposició evident, clara i distinta a l’igual que el seu primer principi serà una evidència i serà vertadera.

El pensament és el que val (evidència), el cos no perquè el captem amb els sentits (dubte).

4. Metafísica de les substàncies

Per Descartes una substància és allò que no necessita d’altra per existir. Parla de 3 substàncies:

● Res cogitans (substància pesant): equival el JO.

● Res infinita (substància infinita): equival a DÉU.

● Res extensa (substància extensa): equival al MÓN.

Aquestes van en ordre d’importància.

Primer ha de trobar una veritat indubtable (existència del JO), que li serveix de model per altres evidències. Aquest JO pot estar enganyat quan creu conèixer alguna cosa, per tant, li cal una hipòtesi, trobar una veritat que invalidi la del “geni maligne” i és quan apareix DÉU. Li faltarà la demostració del coneixement científic i aquest coneixement s'establirà a partir de la 3r substància, és a dir, a partir del MÓN.

...