DIFERENCIES ENTRE ELS AUTORS PRESOCRÀTICS: MONISTES I PLURALISTES.

DIFERENCIES ENTRE ELS AUTORS PRESOCRÀTICS: MONISTES I PLURALISTES.

El monistes son els primers autors consagrats filòsofs, a la ciutat de Milet apareixen: Tales, Anaximenes, Anaximandre.

Característiques d’aquests primers filòsofs:

• Qüestions cosmològiques(relatives a l’ordre de la realitat).
• Realitat de transformació(essers desapareixen → sorgeixen altres).

Tales: Amb la presencia de l’aigua arreu, deia que les coses no eres més que modificacions d’un primer element.

Anaximenes: L’aire que ho penetra tot, es l’origen.

Anaximandre: Substancia indefinida(àpeiron).

Totes aquestes teories formes les solucions monistes.

Parmenides va dir, allò que és, és i allò que no és, no és.

• Amb això intentava explicar alhora el canvi i la permanència de les coses(si tot canvia, que es la realitat?).

Gracies a la seva teoria i segons el que diu, acceptem allò que hi ha, des de sempre i per sempre no es un únic principi, sinó una realitat → això en diem pluralisme.

Anaxagores: Tot és en tot, cada cos conte partícules(homeomeries) de totes les coses i es combinen amb intel·ligència ordenadora.

Leucip i Democrit: La realitat estava formada per àtoms, components indivisibles de formes i posicions variables, s’enllacen i es desenllacen mitjançant lleis mecàniques per formar diversos materials.

Empedocles: Quatre elements, terra, foc, aire i aigua. La unió i separació d’aquestes elements es deguda a la combinació d’amor i odi.

DIFERENCIES ENTRE ELS SOFISTES I SÒCRATES.

L’OBRA DE PLATÓ S’HA DIVIDIT EN 4 ETAPES:

• Època de Joventut:

• Apologia, Critó, Protagores..
• Escrits amb intenció de conservar viu el record de Sòcrates.
• El pensament filosòfic comença amb la recerca del sentit de la paraules que inclouen experiències intel·lectuals d’una societat.

• Època del primer viatge a Sicília i la fundació de l’Acadèmia:

• Georgies, Eutidem i Cròtil..
• Predominen les inquietuds polítiques amb les obres de Georgies.

• Època de de maduresa:

• Diàleg ja no tan viu → discursos posats en boca de Sòcrates.
• Fedó, Banquet, República i Fedre.
• Formen part tant de la historia de la literatura com de la filosofia.

• Darrers anys:

• Reconsidera temes de la seva obra anterior i fa crítica, a vegades bastant radical.
• Pensament més rigorós i sistemàtic.
• Parminedes, Timeu, Sofista..
• Discuteix la seva teoria d’idees, interès pels problemes de lògica, medicina i ciències naturals.

LA REPUBLICA

• Tractat de política.
• Estructurada per 10 llibres, plató parla per boca del seu mestre, Sòcrates.
• En els quatre primers llibres parla sobre l’origen de la polis i la justícia.
• Prossegueix l’obra com una continua reflexió sobre política i relació governants – ciutadans.
• Presenta el famós mite de la caverna, relacions entre els dos mons: sensible(la caverna) i l’exterior(idees).
• Últim llibre, diferencies entre poesies i filosofia.
• Utopia social, tractat polític i reflexió de l’esser humà.

TEORIA DE L’ANIMA SEGONS PLATÓ

Els humans entrem en relació amb el món immaterial de les idees amb l’anima, preexisteix al cos i s’uneix a ell de manera accidental(racionalitat en el món intel·ligible).

Ànima racional: Situada al cap, és l’ànima pròpiament dita, es dirigeix amb la raó.

Ànima irascible: radicada al pit, impuls noble, del valor de la força de voluntat.

Ànima concupiscible: lligada a la terra i al desig, situada al ventre.

TEORIA DEL CONEIXEMENT SEGONS PLATÓ

• L'Opinió (doxa): té com objectiu el coneixement de les coses del Món Sensible que estan en continu esdevenir. S'utilitzen els sentits.

• Imaginació (eikasia): l'art imitatiu està molt allunyat de la veritat. El pintor copia els objectes dels Món Sensible, és un imitador d'aparences i no d'allò real.
• Creença (pistis): coneixement dels objectes materials, sensibles i visibles. La física i la biologia no són considerades ciència.

• La ciència (episteme): té com objectiu allò intel·ligible. S'utilitza la raó, la intel·ligència.

• Pensament (diànoia): l'ànima parteix d'imitacions sensibles, d'hipòtesis, i dedueix conclusions que ja estan apartades del Món Sensible. El matemàtic a partir de representacions visibles (dibuix d'un triangle) raona a la recerca d'unes conclusions que només "poden veure's amb els ulls de la intel·ligència" (La República, 510 e)
• Coneixement (noesi): té per objectiu el coneixement de les Idees. El procediment s'anomena: dialèctica. La raó no utilitza en aquest cas imatges de Món Sensible, es passa d'Idea a Idea. És un raonament estrictament abstracte.

...