El principi d’utilitat

4. El principi d’utilitat

4.1 La felicitat més gran per al nombre més gran

Hume es referia a la utilitat com a fonament de la construcció social, és Bentham el primer a defensar de manera sistemàtica el principi d’utilitat i qui va fer famosa la sentència la felicitat més gran per al nombre més gran com a criteri suprem de la moralitat i de la política.

Mill va compartir ferventment l’esperit reformador de les idees de Bentham. El seu fill va establir la formulació més reflexiva i matisada de l’utilitarisme, un corrent de pensament que s’ha convertit en referència, encara vigent, del que molts consideren la filosofia de la democràcia.

Mill participa de les idees de Bentham i associa el bé moral amb la felicitat. Abans d’extreure’n les conseqüències, li sembla imprescindible fonamentar aquest principi bàsic, atès que són molts els que no hi estan d’acord.

La fonamentació del principi d’utilitat:

Una ètica basada en el deure no necessita plantejar-se per què cal fer allò que cal fer: simplement, és el nostre deure. Però una ètica basada en la utilitat sí que ha d’explicar per què cal fer allò que ens fa més feliços. Al capdavall, molts separen completament aquestes dues idees, i fins i tot ens recorden que sovint deure i felicitat són termes oposats.

Mill respon que tot el que desitgem els humans està orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat és desitjable.

El contingut de la felicitat:

No sembla cap despropòsit associar el bé moral amb la felicitat dels homes i les dones. Els problemes sorgeixen quan la felicitat s’associa al plaer.

Bentham havia proposat un càlcul de plaers. Però si del que es tracta és de sumar i restar plaers individuals, no tots els plaers són iguals. Existeix una jerarquia en els plaers i el retret que Mill fa a Bentham és que cal tenir present la qualitat tant o més que la quantitat.

Així, des d’un punt de vista qualitatiu existeixen plaers superiors (intel•lectuals) i plaers inferiors (corporals), i només en el cas que aquests darrers se subordinin als primers podrem aspirar a una felicitat que sigui digna de la nostra condició d’éssers humans.

Mill inclou entre els plaers superiors els que proven del fet de contribuir a la felicitat col•lectiva. Afirma, a més, que el progrés de la humanitat va accentuant la felicitat que obtenim incorporant als nostres sentiments el bé dels altres.

5. La construcció del sentiment moral

5.1 La sociabilitat, fonament de la moral

Segons Mill, existeix en nosaltres un sentiment natural de pertinença a un col•lectiu social. Sobre aquest sentiment, l’educació ha de construir el sentiment moral.

Manté que la defensa de l’interès de tots respon al propi interès. Però, a més d’aquesta defensa egoista de l’interès general, Mill afirma que el sentiment favorable al bé dels altres també és dins nostre.

Sancions internes i externes

Per a Mill, tot sentiment moral és adquirit, però el principi utilitarista té un fonament en la sociabilitat natural humana. Fomentar el sentiment altruista, doncs, no suposa actuar contra la natura, sinó reforçar allò més notable de nosaltres. Aquest sentiment moral, un cop establert, esdevé una interiorització de la vigilància, una sanció interna de la conducta.

En l’estadi actual del desenvolupament humà aquest sentiment que incorporaria el bé aliè com a propi no és encara prou intens en la major part de les persones. Per més que el sentiment moral sigui la seva validació última, la força de qualsevol norma té molt a veure amb l’existència d’una sanció externa, amb l’esperança a favor i el temor al disgust del proïsme o del Legislador de l’univers.

L’associació entre el bé i el plaer:

Per tal d’apuntalar la seva ètica, Mill recorre a les tesis de l’associacionisme, segons el qual les associacions d’idees poden explicar els fenòmens de la ment. Des d’aquesta perspectiva, insisteix en la necessitat d’establir una associació entre el bé i el plaer. A còpia d’associar-los, podem establir un lligam entre virtut i felicitat. D’aquesta manera, la voluntat ja no actuarà moguda pel desig, sinó per la influència del no hàbit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.

6. Sobre la llibertat

6.1 En defensa de la llibertat

...