FILOSOFIA

.ACTIVITATS FILOSOFIA 2n Trimestre.

Pàg. 126

1. Després d’una lectura atenta a les pàgines anteriors, reflexiona i contesta les preguntes:

A) Quines són les característiques fonamentals del racionalisme?

El Racionalisme és la teoria filosòfica que inaugura la modernitat. En certa manera, tots els filòsofs posteriors són més o més deutors de les seves tesis. Però d’una manera més restringida, s’anomena “racionalisme” el corrent filosòfic del s. XVII al qual pertanyen fonamentalment Descartes, Spinoza, Malebranche i Leibniz.

"Racionalista" és el filòsof que defensa set tesis bàsiques:

1- Confiança en la raó:

La raó té un caire objectiu, universal i necessari, que la fe i la tradició no tenen. La raó és el fonament també de la ciència i és l’instrument a partir del qual l’home pot dominar el món.

2- Minusvaloració del coneixement sensible:

Els racionalistes consideren que els sentits ens poden enganyar (donar informació falsa, ex. els miratges). La sensibilitat no té el caire universal i necessari de la raó i, per tant, no és una bona guia de l’acció humana.

3- L’innatisme:

És l’afirmació segons la qual en la raó humana hi ha idees innates, que neixen i es desenvolupen amb nosaltres. Són universals (les tenim tots els humans) i són el fonament de qualsevol raonament.

Plató ja havia defensat que en l’ànima hi ha un coneixement innat de les Idees. Descartes segueix la tradició de Plató.

4- La matemàtica com a model de ciència:

La matemàtica té un caire necessari, objectiu, indiscutible. No és ciència de l’opinió sinó del raonament. Descartes recull aquesta tradició. A més, la matemàtica ha estat també el model de ciència de Galileu. Si ell ha pogut explicar el món d’una manera racional, universal i necessària, qualsevol que raoni segons el model matemàtic, també ho podrà fer.

Amb les matemàtiques disposem d’una imatge del món objectiva i reduïble a fórmules que la raó pot comprendre.

Descartes arribarà a dir que les regles del mètode filosòfic han de ser tan clares com les de les matemàtiques i Leibniz afegeix: Vindrà un dia que els homes ja no discutiran més; s'asseuran al voltant d'una taula i diran: "calculem!".

5- La centralitat del mètode:

Pensar correctament és “pensar ordenadament”. Si ens equivoquem en el raonament és perquè no ho fem amb mètode, és a dir, amb ordre, pas per pas. Etimològicament, la paraula “mètode”, que ve del grec, significa “camí cap a...”. Un mètode és un camí per arribar a la veritat. Els racionalistes diuen que si Galileu i la ciència física han superat el model medieval de la naturalesa és perquè han pensat amb regla, amb mesura, pas a pas, sense confondre desig i realitat. Convé recordar que quan Descartes parla de mètode, no distingeix entre el de les ciències físiques i el de la filosofia, sinó que considera, totes dues formes de coneixement com eines de coneixement igualment vàlides i que han de basar-se en els mateixos principis.

6- La lluita contra l’escepticisme:

En un món escèptic no hi hauria veritat possible o no hi hauria possibilitat de coneixement racional. En conseqüència no hi hauria ciència, ni saber rigorós. Tots els racionalistes lluiten contra l’escepticisme perquè consideren que en un món escèptic no hi hauria autonomia de la raó.

7- La racionalitat del món:

Si la raó és l’instrument que té l’home per conèixer el món és perquè el món mateix és racional. El món podria ser un atzar; podria haver-hi un univers sense cap mena de regles, però observem que en la física hi ha lleis universals i necessàries. Per tant, entre el món i l’home hi ha un element en comú: ambdós són racionals.

B) Quin paper exerceixen les matemàtiques en els plantejaments dels filòsofs racionalistes?

La matemàtica ja havia estat proposada per Plató, com a ciència model, perquè és l’única que té com a guia la demostració i només accepta veritats universals i calculables. Al diàleg Teetet, Sòcrates diu que ni tan sols en somnis ningú gosaria afirmar que el parell és imparell. Com he dit abans, la matemàtica té un caire necessari, objectiu, indiscutible. No és ciència de l’opinió sinó del raonament. Els racionalistes volien explicar el món d’una manera racional, universal i necessària. Les matemàtiques els aporten unitat, certesa i autonomia.

Amb les matemàtiques, els racionalistes disposen d’una imatge del món objectiva i reduïble a fórmules que la raó pot comprendre.

C) Quines són les diferències entre els plantejaments racionalistes de Descartes, Spinoza i Leibniz?

Descartes funda la racionalitat en un subjecte abstracte i abandona a la seva sort l’ésser humà físic, psicològic i moral, de qui no es pot dir res amb certesa. Spinoza situa la racionalitat en un Déu-natura i s’interessa, a diferencia de Descartes, per les inquietuds psicològiques i ètiques en què es debat l’ésser humà concret. Finalment, Leibniz centra la racionalitat en la lògica matemàtica, un instrument que ha d’evitar l’aparició de contradiccions i conduir el pensament cap a la veritat.

3. Quines característiques atribueix Descartes a la realitat física?

...