Filosofia Moderna

Teoria del coneixement de John Locke

1. El fi de Locke i el seu mètode

2. Les idees

2.1 La crítica de les idees innates

2.2 Origen de les nostres idees

2.3 Les idees simples

2.4 Les idees complexes

3. El coneixement

3.1 Coneixement intuïtiu

3.2 Coneixement demostratiu

3.3 Coneixement sensitiu

3.4 Coneixement religiós

1. El fi de Locke i el seu mètode

És arran de problemes morals i religiosos que Locke s'endinsa en una anàlisi crítica dels poders de l'enteniment, a fi de determinar l'extensió del coneixement humà. Locke es donarà com a objectiu determinar l'origen, els graus de certesa i l'extensió dels coneixements humans, els seus fonaments i els graus de fe que hom els pot atorgar, les opinions i els assentiments que hom pot legítimament tenir. Aquest procés exclou d'entrada les especulacions cartesianes sobre la naturalesa de l'ànima i les seves relacions amb els moviments fisiològics. En efecte, l'examen descansa solament sobre les facultats de l'home i sobre els objectes que es presenten al seu esperit. Així, aquest mètode hauria de permetre de comprendre com l'enteniment forma idees de les coses, i per tant, de veure quins són els límits del coneixement humà.

El mètode consistirà a observar els fets de l'ànima i a descriure l'experiència de l'interioritat. L'anàlisi psicològica lockeana sera així un estudi de les idees. Aquesta empresa és la primera formulació precisa i rigorosa del problema crític.

2. Les idees

Tots els coneixements són fets amb idees, i.e., en un sentit ampli, «qualsevol objecte que l’esperit percep immediatament», o «qualsevol cosa que pugui ésser que ocupa el nostre esperit quan pensa», la qual cosa és una definició molt acostada a la de Descartes.

Podem resumir en dues qüestions les seves anàlisis en l’Assaig sobre l’enteniment humà:

* com es formen les nostres idees?

* quina relació tenen les nostres idees amb les coses?

Però Locke procedeix primerament a una llarga crítica de la teoria de les idees innates.

2.1 La crítica de les idees innates

Com que Locke es proposa de cercar l’origen de les nostres idees, la teoria de les idees innates es presenta naturalment a l’esperit. Ara bé, per a Locke, totes les nostres idees deriven en realitat de l’experiència. La refutació de l’innatisme li va permetre de justificar la seva tesi.

D’antuvi, segons l’innatisme, hi ha idees innates: el principi d’identitat, el principi de contradicció, la idea que tenim de Déu, etc. Però l’experiència ens mostra de manera evident el contrari: els infants no tenen pas consciència d’aquestes idees, i hi ha d’altres civilitzacions a més de la nostra on unes preteses idees morals innates són totalment absents. Per tant, quant a aquest punt l’innatisme és indefensable.

Però una idea innata és igualment una idea que es troba en l’enteniment. Ara bé, si és dins l’enteniment, deu ésser percebuda; d’on resulta que tots els homes haurien de tenir consciència d’unes idees innates des que naixen, que aquestes idees haurien de ser les seves primeres idees, el primer objecte del seu esperit, la qual cosa és manifestament absurd. En efecte: o bé una idea no percebuda per l’enteniment no ha estat mai dins l’enteniment, o bé ha estat percebuda i per tant ha d’ésser coneguda. Per tant, una idea no pot ser dins l’ànima sense ser-ne objecte de l’enteniment. Per definició, la idea és allò que es troba dins l’esperit; defensar que una idea es troba dins l’ànima sense ésser concebuda, és dir que aqueta idea no és pas una idea.

Cal doncs que tota idea innata sigui percebuda immediatament. Dues objeccions apareixen aquí: la, ja evocada, de la ignorància del es idees innates en la qual es troba una gran part de la humanitat, i també una altra: si alguns homes no coneixen pas les idees innates, no les reconeixen pas més: quan hom en presenta a l’enteniment i aquestes no són pas compreses immediatament (fet que arriba en l’aprenentatge) aleshores aquestes idees demostren el seu caràcter no innat.

Per tant, allò que Locke critica és la teoria que la nostra ànima contindria passivament idees independentment de l’experiència. Aquesta teoria criticada no és pas la de Descartes; perquè per a Descartes, les idees innates són idees que resulten de l’activitat de l’enteniment. Al capdavall, hom no sap gaire a qui adreça Locke les seves crítiques, potser als platònics de Cambridge.

2.2 Origen de les nostres idees

Si no hi ha pas idees innates, aleshores com formem les nostres idees? Locke formula pel que fa a aquest punt la metàfora de la pissarra verge (tabula rasa) per descriure l’esperit humà abans del contacte amb el món. L’esperit no conté per tant cap caràcter, cap idea. No resta més que l’experiència: únicament l’experiència per a ésser el fonament dels nostres coneixements. La matèria del nostre esperit és ja sigui els objectes exteriors (idees que vénen dels sentits) ja sigui les operacions del mateix pensament (idees que vénen després d’una acció de reflexió): en tots dos casos, les idees provenen de l’experiència. Mitjançant els sentits, una excitació o un moviment sobre el cos ens fa percebre qualitats sensibles; amb la reflexió, l’ànima rep la impressió de la seva pròpia activitat quan percep les coses del món exterior.

Aquestes idees de la sensació i del a reflexió són de dues menes: simples o complexes.

2.3 Idees simples

Segons Locke, les idees simples són indivisibles i completes, però no són pas sempre clares; són sense barreja, homogènies i no-analitzables: hom no pot per tant ni definir-les ni explicar-les. Hom no pot tampoc comunicar-les, ni conèixer-les sense experiència personal. Dades immediates de l’experiència, aquestes idees són els únics materials del nostre pensament.

Locke distingeix dues menes d’idees simples: les idees simples de la sensació i les idees simples de la reflexió.

Les idees simples de la sensació entren pels sentits sense cap barreja, i són totes ben distintes. Algunes d’aquestes idees són fornides per un sol sentit, com ara el so, el sabor, etc. D’altres ens vénen de diversos sentits alhora: el moviment, l’espai, l’extensió, etc. A propòsit de les qualitats que percebem així, Locke feia tres distincions:

Hi ha unes qualitats primeres, que no podem separar dels cossos: per exemple, la solidesa, el moviment, etc. Aquestes qualitats es troben realment en la matèria.

Les qualitats segones són la potència

...