Filosofia Moderna

FILOSOFIA MODERNA

La filosofia moderna comença amb 2 grans escoles:

- Racionalista (Descartes).

- Empirista (Locke).

Característiques de la filosofia moderna.

- Subjectivisme: es dóna una importància absoluta al subjecte que coneix (ésser humà). És per això que és principalment epistemològica.

- L'epistemologia és el tema principal.

- La confiança amb la raó humana: l'escola racionalista és molt optimista. "La raó humana ho pot conèixer tot" (Descartes). L'escola empirista també creu amb la raó humana, però no són tan optimistes. Els empiristes limiten la raó humana.

- Creença en un mètode únic per conèixer: sobretot el racionalisme. Es creu en un mètode que ens ajuda a conèixer qualsevol terme de la realitat. Un mètode únic per totes les ciències. (A diferència d'Aristòtil).

RACIONALISME

DESCARTES (racionalista)

SELE: "Meditacions metafísiques Part 1, 2, 5 i 6.

Descartes escriu diversos llibres i tots ells es dediquen a explicar i demostrar una sola idea.

Descartes neix en una família de la petita noblesa (França). Al col•legi havia estudiat la filosofia escolàstica (ensenyament principa). I quan surt del col•legi diu que no es creu tot el que li han explicat i que tot això no val per res. Diu que sortosament va tenir un professor de matemàtiques, que per ell són la ciència que no es va refent, és una ciència que només avança. És per això que el seu mètode de treball que proposarà serà el mètode dels matemàtics. I ell aplica aquest mètode a tot el saber.

Quan acaba l'escola se'n va a descobrir món i viu una vida bohemia.

Finalment decideix fer-se militar. Se'n va a Holanda i l'engana la Guerra dels 30 anys.

En una habitació meditant i pensant va desenvolupar la següent idea (idea principal): si volem descobrir veritats i segures hem d'aplicar el mètode dels matemàtics. A partir d'ara estudiarà el mètode dels matemàtics i l'aplicarà. Va tornar a França i el primer llibre que va escriure és: Regles per a la direcció de l'esperit (les regulae). Entenent l'esperit com el treball intel•lectual.

Tornarà a anar a Holanda perquè hi havia molta llibertat intel•lectual i escriu el Tractat del món, llibre en què intenta explicar què és el món i què és l'home. Ell pensa que ha arribat a poder-ho explicar aplicant el seu mètode. Quan el té acabat coincideix amb la sentència de Galileu i s'espanta, perquè ell havia arribat a la mateixa conclusió: l'univers heliocèntric. Llavors decideix guardar el llibre.

En el llibre Regles per a la direcció de l'esperit hi ha 30 regles. Decideix no publicar-lo perquè creu que és massa feixuc i simplifica el mètode de treball en 4 regles. Les 4 regles es troben en el Discurs del mètode, on també hi col•loca alguna de les conclusions a les que ha arribat aplicant el mètode. En els següents llibres repeteix i perfecciona la idea del Discurs del mètode.

Per ell és tan ciència la física com la religió. La raó humana ho pot conèixer tot.

Hi ha una ciència única, per tan, un mètode únic.

Arbre de la ciència.

A la copa: ciències particulars: ètica, mecànica i medicina.

Al tronc: física.

A les arrels (fonament): ciència fonamental).

Semblances amb Plató:

- És dogmàtic i optimista.

- Creu que el bé i el mal són objecte de la ciència.

- Diu que l'ètica no la podrà conèixer fins que tingui tots els altres coneixements adquirits. Com que potser no tindrà temps d'arribar a conèixer el bé veritable es dóna una moral provisional, que consisteix en 4 normes:

- Acceptar les normes i costums del lloc on em toca viure.

- Intentaré canviar jo abans d'intentar cambiar el món. (conformista).

- Quan hagi pres una decisió la realitzaré com si fos una gran veritat perquè sinó no faria res.

- Dedicació. Diu que es dedicarà a conèixer.

Un cop decidit a seguir la seva moral provisional defineix el mètode que utilitzarà per conèixer. No li val el mètode que utilitza l'escolàstica perquè diu que té un criteri de la veritat basat en l'autoritat (l'autoritat de Déu).

Descartes agafa un altre criteri de la veritat. Ell posa el criteri d'evidència: si tu veus una cosa molt clara de la qual no en pots dubtar aquesta és la veritat. Dóna autonomia a la raó humana.

Descartes és un escèptic metòdic: actua com un escèptic, però només per aplicar el mètode i descobrir la veritat.

Mètode. 4 regles:

- D'evidència: no acceptaré per veritat res del que pugui dubtar mínimament. Només seran acceptades aquelles idees clares i distintes.

- D'anàlisi: totes les qüestions que vulgui resoldre les descomposaré amb les seves parts més senzilles.

- De síntesi: un cop han trobat les parts simples les vas ajuntant per trobar la veritat del conjunt.

- De repetició: repetir aquest procés tantes vegades fins que ho tinguis clar.

Per aplicar el mètode parteix de la idea de que el coneixement és únic i que hi ha una ciència única (arbre de la ciència).

Metafísica de Descartes (Ontologia).

Comença aplicant la primera regla del seu mètode, l'evidència.

Es pregunta si hi ha quelcom del que no pots assegurar-te, (típic de l'escepticisme metòdic) i diu que és:

- La informació

...