La Circe

Lope de Vega: “ La Circe”

Tuvo Platón por firme fundamento

que toda inteligible especie estaba,

desde el punto que el alma se formaba,

asida a nuestro humano entendimiento;

y que las ciencias que estudiaba atento,

era que el alma entonces acordaba

por la especie existente, que causaba

de lo que ya pasó conocimiento.

Reprobóle Aristóteles, diciendo

que era una tabla desnuda susceptiva,

hasta saber las ciencias, torpe y rudo.

Yo, por tu ejemplo, la verdad entiendo,

Mario, pues es tu forma intelectiva

de toda ciencia espíritu desnudo.

1. Tema i tipus de text

Es tracta de un poema, un sonet, escrit per Lope de Vega, que va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc. Aquest poema tracta sobre les diferències entre Plató i Aristòtil, respecte les seves teories del coneixement, és a dir, les diferències de com pensen (ells) que s’arriba a aconseguir el coneixement verdader. Es poden observar les idees principals dels dos autors (Plató i Aristòtil). Al text es pot observar com esmenta que conèixer és recordar, perquè les idees estan innates en l’ànima, que és una de les teories de Plató. En canvi, es pot veure com per Aristòtil l’ànima és una Tabula Rasa (taula nua), és a dir que les idees no estan innates a l’ànima, i per tant no hi ha reminiscència. Aquesta part es pot veure en aquest fragment del poema:

2. Definició de:

Espècie: és l’essència de totes les coses, per tant és una forma o idea que està en tots els objectes.

Tabla desnuda: literalment significa taula nua, és a dir una taula o paper on no hi ha res escrit, això vol dir en un sentit més filosòfic que no hi ha cap coneixement.

3. Comentari del text

Aquest text és una comparació entre Aristòtil i Plató, on Lope de Vega escriu les teories del coneixement d’aquests dos filòsofs i les compara. Primer exposa la epistemologia platònica, que es com creu, Plató, que arribem al coneixement verdader i després compara aquesta teoria amb la epistemologia aristotèlica. Les dues teories són bastant semblants, tot i això hi ha algunes diferències.

Per a Plató les idees estan innates a l’ànima, és a dir quan naixem l’anima ja porta (innat) el coneixement de les idees,. Les idees les portem innates, perquè l’ànima ha viscut al món de les idees, el que passa es que no recordem, les idees, perquè l’ànima pateix un xoc al introduir-se al cos, això vol dir que les ànimes són immortals, ja que van introduint-se de cos en cos. Aquesta teoria es troba en la frase següent. “desde el punto que el alma se formaba, asida a nuestro humano entendimiento”.

En canvi, Aristòtil dirà tot el contrari, ell deia que l’ànima no era immortal sinó que era mortal, per tant les idees no poden estar innates a l’ànima, ja que en cada cos hi ha una ànima nova. Aristòtil anomena a aquesta ànima “nova” tabula rasa que vol dir que encara no hi ha cap coneixement en aquesta ànima. Tot això es pot veure en aquest fragment del poema: “Reprobóle Aristóteles, diciendo que era una tabla desnuda susceptiva”.

Plató diu que quan aconseguim el coneixement verdader fem reminiscència, és a dir que conèixer és recordar. El conèixer (episteme: coneixement verdader) no és aprendre sinó recordar. En canvi el coneixement dels objectes sensibles si és aprendre.

Aristòtil tampoc està d’acord amb aquesta teoria, perquè per a ell l’ànima es mortal, llavors es impossible que l’ànima porti innates

...