La Filosofia Moderna

El naixement de la filosofia moderna suposa l’origen d’una nova consciència: el científic no percep el món al seu voltant, sinó que el concep en la seva ment, l’artista adequa la realitat a l’ull humà mitjançant la perspectiva i el polític funda amb estratègia el nou ordre social.

L’últim període medieval anuncia canvis socials i culturals que cristal•litzaran en el Renaixement (s. XV i XVI), un període que és alhora origen d’un pensament que donarà pas a la modernitat i que es caracteritza per la recuperació de la cultura clàssica, que prioritza allò humà per sobre d’allò diví. L’home del Renaixement adopta una posició nova en el món, que es manifesta en l’organització del cosmos, el disseny de la política moderna, l’esperit crític i els primers passos de la ciència. Cap a finals del segle XVI i començaments del XVII, una nova forma d’observar i de concebre el món, la ciència moderna, tindrà una gran repercussió en la història del pensament. Kepler i Galileu inicien el que coneixem com a revolució científica, que culminarà amb Newton al segle XVIII.

Aquests antecedents estableixen el fonament de la filosofia moderna dels segles XVII i XVIII. Les dues universitats de més tradició des de l’època medieval -París i Oxford- marcaran dues grans tendències: racionalisme i empirisme. El racionalisme inaugura una nova forma d’entendre el coneixement i la realitat. Sobre els fonaments de la raó, es desenvolupa la filosofia continental durant el segle XVII, amb Descartes (França), Spinoza (Holanda) i Leibniz (Alemanya). L’empirisme es consolida com un fenomen anglès que parteix de la tradició medieval d’Oxford, centrada en l’observació i en l’experiència. Hobbes, Locke, Berkeley i Hume en són els seus màxims representants.

Durant els segles XVII i XVIII, el capitalisme s’enforteix, la burgesia i les monarquies absolutes s’uneixen en el desenvolupament econòmic a través de la indústria i el comerç fins que les formes de producció medievals se substitueixen per la revolució industrial que comença a Anglaterra. Al voltant d’aquesta revolució, nous plantejaments polítics i socials inauguren la democràcia moderna. França radicalitzarà aquests plantejaments fins a provocar una autèntica revolució.

Els filòsofs empiristes són els primers que donen una resposta a la realitat política i social; això fa que es converteixin en els pioners de la Il•lustració. Les noves idees adquireixen vigor intel•lectual a França -le siècle des lumières- amb els philosophes. La raó com a principi i el progrés científic i econòmic com a mitjà havien de portar l’emancipació política i social de l’ésser humà. La filosofia adquireix un paper decisiu, es converteix en tema de conversació en els cercles literaris i polítics i es troba present en els plantejaments econòmics i científics. Voltaire

...