Cafe De La Marina

EDACCIÓ: EL CAFÈ DE LA MARINA

El conflicte que planteja l’obra és de caire amorós. El motiu recorrent de l’obra i per tant d’aquest conflicte és el triangle sentimental que es dóna en la majoria de les trames amoroses clàssiques pròpies del romanticisme.

Aquest triangle amorós és present en els personatges de Caterina, Claudi i mussiú Bernat, figures que representen cadascuna de les categories de la classificació dels personatges: Caterina, la propietària de la taverna (els que regenten el local), Claudi, un pescador autòcton (els que freqüenten el local), i mussiú Bernat, un estranger (els passavolants).

En aquest enfrontament per l’amor de Caterina es dóna una dualitat entre un personatge autòcton i un de visitant. No obstant, serà la figura de en Claudi (personatge autòcton), un personatge que recull els principis de senzillesa, bondat i sinceritat, la que triomfi en l’amor de Caterina, en contrast amb el materialisme encarnat per la fortuna amb la que vol

guanyar-se l’amor de Caterina en missiú Bernat (personatge visitant).

Finalment, acaba guanyant l’amor pur i in interessat.

El conflicte comença a manifestar-se a partir del segon acte (arran d’una sèrie d’indicis que ho deixen entreveure), tot i que el clímax sentimental d’aquesta passió es visualitza a l’escena dotzena del desenllaç. Es tracta d’un amor sobtat, fruit d’una revelació pensada per l’autor de ser feta en moments de proximitat del desenllaç.

La resolució al conflicte, en oposició a les altres resolucions tràgiques pròpies dels anys 20, és favorable (té un final feliç). Aquest s’inicia en el moment en que Claudi cancel·la els seus plans d’Amèrica, per quedar-se a viure el seu amor amb Caterina, prenent-la com a la seva dona.

Amb aquest fet, en Claudi deslliura a la Caterina del seu turmentós passat, i de la zitzània que es dóna vers ella. D’altre banda, l’amor s’imposa com a solució i cura de dues ànimes

condemnades a la solemne solitud.

...