Cafe Marina

Una política deshonesta

La corrupció és un mal molt present en la nostra societat, els casos descoberts de malversació de diners de fons públic són cada vegada més, i quasibé sempre per part de les altes esferes de poder. El més vergonyós és contemplar com els culpables surten impunes dels respectius delictes. En temps com aquest de crisi, aquests actes propicien un major sentiment d’incredulitat i desesperança entre la ciutadania. Ara bé, caldria preguntar-se si el problema està en els propis polítics o en el sistema. En boca de tothom està acusar als polítics de lladres i mentiders, al cap i a la fi és la queixa que més se sent pel carrer en aquests dies. Però seria un error renegar de la política. La realitat és que sempre hi haurà persones (siguin polítics o no) que, per una sèrie de circumstàncies, no poden resistir-se a la temptació i acaben per sucumbir a l’obtenció de diners fàcil. M’agradaria veure molts dels que critiquen als polítics si es negarien a obtenir un sobre ple de diners a canvi d’un petit favor, i sense intenció de treure importància als actes corruptes o de exculpar-los, més aviat al contrari, des del meu punt de vista mereixen càstigs importants. Simplement vull reflexionar sobre les facilitats amb les que es poden realitzar aquest tipus de delictes sense cap tipus de càstig a canvi. La manca de transparència que hi ha en el món de la política ens ha portat a aquesta situació, en la qual els polítics es troben en la seva bombolla de poder on són immunes a les represàlies a les que som sotmeses la resta de gent. Cada un dels partits polítics més importants del país es troba en algun escàndol de corrupció, no n’hi ha cap que se salvi de la crema.

Tots aquests problemes son causa de la manca de transparència, i per tal de acabar amb aquesta cadena d’errors caldria posar contra les cordes a cada partit polític, donar a conèixer a través de la premsa les seves transaccions econòmiques, els salaris de cada integrant, els seus comptes bancaris, etc, i així s'ho pensarien dos cops a l'hora d'actuar incorrectament, ja que es veurien destapades totes les irregularitats i es veuria reflectit en els resultats electorals. A més a més difondre informació d’aquest tipus no suposaria atemptar contra la privacitat, ja que es tracta d’informació de màxim interès públic. Si una persona decideix posar-se en el món de la política, hauria de ser conscient que perd tota la seva intimitat econòmica. No ha d’haver tabús en aquesta matèria, el secretisme és el que ens ha portat a aquesta perillosa situació, així que mostrar tota la veritat és l’única via per fer justícia. Ara bé, actualment els grans mitjans de comunicació estan comprats i són titelles de les altes esferes de poder. El control de la comunicació és l’element clau perquè els polítics puguin corrompre i vegin factible la possibilitat de malversar fons. Per tant, el primer canvi en la nostra societat ha de ser en el món dels mitjans de comunicació. Les dificultats que comporta són enormes, però gràcies a la revolució virtual cada vegada hi ha més pàgines independents que s’encarreguen de difondre la realitat sense cap tipus de modificacions o manipulacions. Un cop s’aconsegueixi fer aquest pas serà qüestió de temps perquè la resta de fitxes caiguin en un efecte dominó i s’aconsegueixi eradicar la corrupció d’una vegada per totes.

La desconfiança de la ciutadania envers la política ha arribat a un nivell considerable, i revertir la situació és, veritablement, molt improbable a curt termini, ja que els nombrosos escàndols per part de tants polítics i la permisivitat que ha demostrat la justícia respecte els diferents casos ha provocat, lògicament, gran incrompensió i incomformitat entre la població que deriva a aquesta pèrdua de credibilitat que ha tingut la gent en el sistema.

...