Caracteristiques Fonts Historiques

TIPUS DE FONTS HISTÒRIQUES (PAU)

En l’examen tindreu dos fonts històriques (una d’elles sempre serà un text històric primari i l’altra font pot ser: un altre text primari o secundari, una taula de dades, una gràfica, una imatge, un mapa, etc.). La primera pregunta de l’examen és que expliqueu EL TIPUS DE FONTS que vos presenten. Per a respondre HAS DE FER UNA REDACCIÓ EN QUÈ TINGUES EN COMPTE ELS ASPECTES SEGÜENTS:

1.TEXT HISTÒRIC

Els documents escrits són una font primordial per al coneixement dels fets històrics i el seu comentari és un mètode de treball essencial en la formació d’aquest coneixement.

A)CARACTERÍSTIQUES

• Primer indica que el document que et presenten és un text històric i

• a continuació estableix de quin tipus de text es tracta: carta, llei, memòries, discurs, etc. (fixa’t en el títol i anota’l)

• Tema: Explica breument de què tracta el text (la idea principal)

• Cronologia: Indica quan va ser escrit o publicat

• Classifica’l:

a) Pel seu origen (primari o secundari). Serà primari si es tracta d’un text de l’època de què parla, o secundari si és un text d’una època posterior a què parla, generalment és l’obra d’una historiador/a).

b) Per la seua naturalesa:

• jurídic o legal (en moltes ocasions ve articulat, llei, decret, constitució, tractat)

• històric-circunstancial (reflecteix un fet històric puntual: memòries, diari, discurs, carta, etc.)

• periodístic (article de premsa, noticies, entrevista)

• historiogràfic (escrit d’un historiador/a, posterior als fets explicats)

• documental si forma part de dades arreplegats per un organisme oficial (cens, cadastre, estadística

c) per la seua temàtica: polític, econòmic, social, cultural, etc. o mescla de diversos.

• Autor: assenyala qui/els que és l’autor del text, si és individual o col•lectiu i parla breument d’ell (si es coneix).

• Destinatari: indica a qui va destinat el text (a una persona individual, a una col•lectivitat,)

B) CONTEXT HISTÒRIC (segona pregunta de l’examen)

Explica breument en quines circumstàncies i per què es va escriure el text.

2. TAULES DE DADES O GRÀFIQUES

Les sèries estadístiques o taules de dades són una FONT HISTÒRICA SECUNDÀRIA en les que s’arrepleguen dades numèriques de magnituds diverses (demogràfiques, polítiques, econòmiques, etc.).

Per a facilitar la seua lectura i comprensió, les taules de dades es poden convertir en gràfiques.

A) CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

• Indica que el document és una gràfica o taula de dades i

• una font històrica secundària

• Títol i/o Tema: Explicar de què tracta la gràfica (fixa’t en el títol) i assenyala si és un tema econòmic, polític, demogràfic, etc.

• Font: Indica la font d’on s’ha tret la gràfica o les dades de la taula

• Tipus de gràfica (açò no s’ha de posar en les taules de dades):

Les gràfiques més freqüents són:

a) les de corbes o lineals, que s’utilitzen per a representar l’evolució d’un element en el temps i poden ser d’una magnitud única (gràfiques d’una sola corba) o de més d’una.

b) les de barres, que s’utilitzen per a comparar diferents magnituds en un mateix moment, o una sola magnitud en diferents llocs, etc.

c) les circulars o de sectors, que representen un fenomen distribuït en els diferents percentatges en què es pot descompondre.

Un tipus de gràfica de sectors és la que s’utilitza per a representar de manera gràfica els resultats de les eleccions. Es representa un semicercle que es divideix en sectors proporcionals al nombre d’escons obtinguts en

...