Crisi De La Revolució

12. L’assassinat del Roger Ackroyd

En Damià explica al Sebastià, el jutge de pau de la vila, i amic seu, com va arribar a disparar al Teodor.

Tot va començar a la nit, quan en Damià, un enamorat de les novel•les de detectius, va començar a llegir-ne una de l’Agatha Chrstie: L’assassinat d’en Roger Ackroyd. De seguida s’hi va enganxar, però la dona l’hi va fer deixar dient-li que tanqués el llum i es posés a dormir.

L’endemà, en Damià, va matinar, i assegut a la porta de casa seva, es va disposar a llegir la novel•la sencera. La primera interrupció la va fer el Xapa, que va aparcar la camioneta al davant seu. Va començar a parlar-li de les seves aventures, i només el va fer aturar un camió que no podia passar. Així que el Xapa va marxar per moure la camioneta.

La segona interrupció va venir a càrrec de la seva dona. Després de la petita escridassada, en Damià afirma que el Teodor seia a l’altra banda de la plaça. El noi va reprendre la novel•la i molt ficat al llibre, no es va adonar que en Teodor en preparava una de les seves.

En una estona, es va presentar el cunyat d’en Damià per deixar-li al costat l’escopeta i el morral mentre anava a comprar tabac. Ell va continuar llegint, ficat de cap en una història de la qual aviat sabria qui era l’assassí, i no es va adonar que en Teodor se li estava acostant. De cop el toca a la mà i li va diu el nom de l’assassí.

En Damià li va disparar, i li hauria tornat a disparar, si no fos perquè es va desmaiar al veure sang.

13. Amor fatal en decúbit supí

En Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l’Ebre S.L., es troba tancat al seu despatx, on no gosa obrir els ulls per tal de no veure el sofà de cuir vermell que hi ha al bell mig del saló, on sempre s’hi han assegut orgullosos els membres de la família Fenolleda i, on ara reposa una fotografia de la flamant model i artista italiana Claudia Cardinale, que va causar furor a l’Europa dels 60.

Gervasi mira els quadres que pengen de les parets de l’estança, tot ells honorables membres de la família que han estat afortunats, tant en els negocis com amb les dones, de manera que han tingut diverses amants, entre elles, la Natàlia, la minyona de la casa, que encara l’acompanya, i han comès diverses malvestats i actes poc honorables. Ell no ha estat capaç de fer res, per això li fa l’efecte que tots ells el miren amb aires de superioritat. A més, ell, Gervasi, no té més que una fotografia d’una model internacional amb qui ell sol es “diverteix”. Què pensarien els seus avantpassats si ho sabessin? I la Natàlia, la fidel minyona de la família?

Finalment, es planteja deixar de ser “infidel”, amb aquesta fotografia, a la seva dona, la Júlia Figueres, propietària

...