Els Crims Del Frasqnisme A Judici

ELS CRIMS DEL FRANQUISME A JUDICI.

ÍNDEX

1. Introducció.

2. Les víctimes de la guerra civil

2.1 El reconeixement de les víctimes durant el franquisme 1939-1975

2.2 La transició 1975-1982

2.3 Recuperar la memòria històrica 2000-2012

3. Aute contra els crims del franquisme

3.1 La querella contra el jutge Garzón

3.2 El judici: gener-febrer 2012

4. La justícia espanyola no pot jutjar els crims del franquisme

5. Conclusió

6. Bibliografia

1. INTRODUCCIÓ

El judici contra el jutge Garzon, arrel d’admetre a tràmit les sol•licitud per aclarir

Les desaparicions de víctimes de la guerra civil, m’ha fet plantejar la pregunta de si és possible que a Espanya es faci una revisió judicial d’aquell moment històric. M’he fet aquesta pregunta perquè m’ha sorprès que una iniciativa que sembla legítima hagi estat deturada i hagi portat a un jutge a ser acusat de prevaricació.

La qüestió no és senzilla, perquè la legislació espanyola ha donat ja diverses solucions per a tancar aquella època. Aquest treball m’ha portat a investigar quina normativa hi ha al respecte i quines són les possibilitats de que es puguin jutjar uns fets que van passar fa més de trenta anys com a mínim.

El franquisme va acabar amb la mort del dictador per malaltia. El desig d’aconseguir un sistema democràtic va fer que s’arribés a un consens per tal de no investigar el passat i iniciar una nova etapa oblidant molts dels greuges que la dictadura havia provocat.

Això va motivar que s’aprovés el 15 d’octubre de 1997 una llei d’Amnistia que, per alguns volia evitar la revisió del passat, i per altres va ser la manera d’evitar nous enfrontaments i iniciar una nova etapa amb pau.

Trenta anys després, el 28 d'octubre de 2007, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, és la coneguda com a "Llei per a la Memòria Històrica".

Aquesta llei reconeix i amplia drets i s'estableix mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura però nega en el seu marc de plantejaments que els delictes del franquisme són comesos contra tota la societat i la humanitat i que l'Estat hagi de practicar polítiques públiques que garanteixin a les víctimes dels delictes el seu dret a la veritat, a la justícia i a la reparació, ja que en el seu preàmbul el text afirma que la memòria de les víctimes del franquisme és personal i familiar

Per a dur a terme el treball de recerca he elaborat un breu resum sobre què es consideren les víctimes del franquisme, el reconeixement que se n’ha fet al llarg de la recent història d’Espanya i les mesures que al llarg del temps els diferents governs han legislat per a reparar els danys de la guerra i del franquisme.

Després d’aquesta introducció he fet un recull sobre el judici al jutge Garzón. El jutge va pretendre investigar els crims de franquisme arrel de les peticions fetes per diferents associacions de familiars de desapareguts durant la guerra i el franquisme i des de dues associacions se’l va acusar de prevaricació. Les querelles van ser admeses i en aquests moments estem pendents de la sentència del judici.

Tota aquesta introducció m’ha servit per plantejar la hipòtesi de que la justícia espanyola no pot jutjar els crims del franquisme.

He fet reculls de premsa i d’estudis sobre el tema, a banda de consultar alguns llibres sobre les víctimes del franquisme. També he demanat a un advocat el seu parer sobre el tema.

Trobar informació sobre el tema ha estat relativament senzill, realment hi ha molta informació a internet , però el món del dret és complex i les interpretacions sobre els temes poden ser a vegades oposades. Amb tot considero que la meva hipòtesi queda confirmada com tindré ocasió d’exposar.

2.- LES VICTIMES DE LA GUERRA CIVIL

Les víctimes de la Guerra Civil Espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la guerra civil espanyola tan pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.

L'estimació de víctimes mortals en la Guerra Civil Espanyola conseqüència de la repressió pot xifrar-se en 200.000 persones. D'elles, es calcula en unes 50.000 les assassinades en la rereguarda de la zona republicana, calculant-se en 100.000 les assassinades en la rereguarda de la zona revoltada, a les quals cal afegir unes 50.000 execucions en la repressió franquista que va seguir a la Guerra Civil ( 1)

Aquestes estimacions estan sotmeses a revisió. Les víctimes provocades pel bàndol republicà van ser ben identificades, però les provocades pels revoltats, havent estat ignorades durant el franquisme, encara avui existeixen dificultats per a quantificar-les i identificar-les.

Des dels primers dies de la guerra, en ambdues zones, hi va haver una gran violència, que es va concretar en judicis sumaríssims i nombrosos passejos, eufemisme que van utilitzar aquells que treien de les seves cases, emparats a la nit en la majoria dels casos, als quals consideraven enemics i els portaven per a afusellar-los, normalment, a la vora de les cunetes.

Aquesta situació de terror es va concentrar en els primers mesos de la contesa i responien a un objectiu comú, l'eliminació física de l'adversari. Encara que les característiques van ser diferents en les dues diferents zones.

En el bàndol revoltat van ser els mecanismes judicials instaurats pels rebels, i les milícies falangistes i carlistes, els que van dur a terme aquesta repressió, amb el beneplàcit i

...