Els Crims Del Frasqnisme A Judici

ELS CRIMS DEL FRANQUISME A JUDICI.

ÍNDEX

1. Introducció.

2. Les víctimes de la guerra civil

2.1 El reconeixement de les víctimes durant el franquisme 1939-1975

2.2 La transició 1975-1982

2.3 Recuperar la memòria històrica 2000-2012

3. Aute contra els crims del franquisme

3.1 La querella contra el jutge Garzón

3.2 El judici: gener-febrer 2012

4. La justícia espanyola no pot jutjar els crims del franquisme

5. Conclusió

6. Bibliografia

1. INTRODUCCIÓ

El judici contra el jutge Garzon, arrel d’admetre a tràmit les sol•licitud per aclarir

Les desaparicions de víctimes de la guerra civil, m’ha fet plantejar la pregunta de si és possible que a Espanya es faci una revisió judicial d’aquell moment històric. M’he fet aquesta pregunta perquè m’ha sorprès que una iniciativa que sembla legítima hagi estat deturada i hagi portat a un jutge a ser acusat de prevaricació.

La qüestió no és senzilla, perquè la legislació espanyola ha donat ja diverses solucions per a tancar aquella època. Aquest treball m’ha portat a investigar quina normativa hi ha al respecte i quines són les possibilitats de que es puguin jutjar uns fets que van passar fa més de trenta anys com a mínim.

El franquisme va acabar amb la mort del dictador per malaltia. El desig d’aconseguir un sistema democràtic va fer que s’arribés a un consens per tal de no investigar el passat i iniciar una nova etapa oblidant molts dels greuges que la dictadura havia provocat.

Això va motivar que s’aprovés el 15 d’octubre de 1997 una llei d’Amnistia que, per alguns volia evitar la revisió del passat, i per altres va ser la manera d’evitar nous enfrontaments i iniciar una nova etapa amb pau.

Trenta anys després, el 28 d'octubre de 2007, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, és la coneguda com a "Llei per a la Memòria Històrica".

Aquesta llei reconeix i amplia drets i s'estableix mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura però nega en el seu marc de plantejaments que els delictes del franquisme són comesos contra tota la societat i la humanitat i que l'Estat hagi de practicar polítiques públiques que garanteixin a les víctimes dels delictes el seu dret a la veritat, a la justícia i a la reparació, ja que en el seu preàmbul el text afirma que la memòria de les víctimes del franquisme és personal i familiar

Per a dur a terme el treball de recerca he elaborat un breu resum sobre què es consideren les víctimes del franquisme, el reconeixement que se n’ha fet al llarg de la recent història d’Espanya i les mesures que al llarg del temps els diferents governs han legislat per a reparar els danys de la guerra i del franquisme.

Després d’aquesta introducció he fet un recull sobre el judici al jutge Garzón. El jutge va pretendre investigar els crims de franquisme arrel de les peticions fetes per diferents associacions de familiars de desapareguts durant la guerra i el franquisme i des de dues associacions se’l va acusar de prevaricació. Les querelles van ser admeses i en aquests moments estem pendents de la sentència del judici.

Tota aquesta introducció m’ha servit per plantejar la hipòtesi de que la justícia espanyola no pot jutjar els crims del franquisme.

He fet reculls de premsa i d’estudis sobre el tema, a banda de consultar alguns llibres sobre les víctimes del franquisme. També he demanat a un advocat el seu parer sobre el tema.

Trobar informació sobre el tema ha estat relativament senzill, realment hi ha molta informació a internet , però el món del dret és complex i les interpretacions sobre els temes poden ser a vegades oposades. Amb tot considero que la meva hipòtesi queda confirmada com tindré ocasió d’exposar.

2.- LES VICTIMES DE LA GUERRA CIVIL

Les víctimes de la Guerra Civil Espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la guerra civil espanyola tan pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.

L'estimació de víctimes mortals en la Guerra Civil Espanyola conseqüència de la repressió pot xifrar-se en 200.000 persones. D'elles, es calcula en unes 50.000 les assassinades en la rereguarda de la zona republicana, calculant-se en 100.000 les assassinades en la rereguarda de la zona revoltada, a les quals cal afegir unes 50.000 execucions en la repressió franquista que va seguir a la Guerra Civil ( 1)

Aquestes estimacions estan sotmeses a revisió. Les víctimes provocades pel bàndol republicà van ser ben identificades, però les provocades pels revoltats, havent estat ignorades durant el franquisme, encara avui existeixen dificultats per a quantificar-les i identificar-les.

Des dels primers dies de la guerra, en ambdues zones, hi va haver una gran violència, que es va concretar en judicis sumaríssims i nombrosos passejos, eufemisme que van utilitzar aquells que treien de les seves cases, emparats a la nit en la majoria dels casos, als quals consideraven enemics i els portaven per a afusellar-los, normalment, a la vora de les cunetes.

Aquesta situació de terror es va concentrar en els primers mesos de la contesa i responien a un objectiu comú, l'eliminació física de l'adversari. Encara que les característiques van ser diferents en les dues diferents zones.

En el bàndol revoltat van ser els mecanismes judicials instaurats pels rebels, i les milícies falangistes i carlistes, els que van dur a terme aquesta repressió, amb el beneplàcit i instigats des de la cúpula militar. Encara que “fins ben entrat 1937 es

1. Al llibre coordinat per Santos Julià: Victimas de la guerra civil, d’Ediciones de Hoy, a l’any 1999 es parlava de 50.000 víctimes de la repressió republicana i de més de 140.000 a la zona nacional entre la guerra i la postguerra. (p. 410)

van seguir utilitzant els mateixos procediments de l’estiu: les “saques” i els “passejos” protagonitzats per grups de civils armats. “ (2)

En el bàndol republicà, el Govern i la resta d'institucions públiques van perdre el control dels esdeveniments, es va desenvolupar una revolució que els va desbordar, propiciant la creació de forces paral•leles i tribunals que van ser els que, principalment, van exercir la repressió.

El deteriorament de la justícia va ser comú en ambdues zones. Tant els tribunals militars com els populars estaven compostos en la seva majoria per persones alienes a la magistratura. En el bàndol revoltat, en tribunals militars únicament un de cada cinc membres havia de ser jurista, els judicis duraven breus minuts i sovint els acusats eren jutjats en grup. S'arribava a l'absurd de jutjar per "rebel•lió militar" a aquells que no es van sumar a la revolta. En la zona republicana, els tribunals populars, creats el 14 d'agost de 1936, estaven formats per tres funcionaris judicials i un jurat de catorze membres pertanyents a diferents organitzacions del Front Popular. A aquests tribunals populars, més endavant, vindrien a sumar-se els d'urgència que restringien encara més les garanties processals.

La repressió va continuar, encara que en menor mesura, fins al final de la guerra i es va perllongar amb la repressió que el franquisme va exercir en els anys següents.

Franco va publicar el 13 de febrer de 1939 la seva Ley de responsabilidades políticas, que permetia perseguir tothom qui des de l’octubre de 1934 havia participat en la vida política republicana, o des del febrer de 1936 s’havia oposat al Movimiento nacional, amb actes concrets o passivitat greu” (3)

2. VARIS: Víctimas de la guerra civil, 1999, p. 171

3. VILAR, P.: La guerra civil espanyola . Barcelona Ed. Critica 1986, p. 89

2.1 EL RECONEIXEMENT DE LES VÍCTIMES DURANT EL FRANQUISME

1939-1975

“Les ferides de la Guerra Civil només es guariran definitivament quan tots dos bàndols accepten la veritat del que va passar en les seves respectives rereguardes durant la contesa franquista.” Ian Gibson

Paul Preston, al seu llibre La Guerra Civil Espanyola (4) narra com a els darrers anys moltes famílies han encarat la resolució d’un assumpte important que encara tenien pendent: la localització, l’enterrament i el comiat dels morts.

Ell diu que és un procés que mitja Espanya va poder completar en acabar la guerra.

El 26 d’abril de 1942 , el govern de Franco va emprendre una investigació: la “Causa General”, amb l’objectiu de reunir proves de la destrucció dels republicans. El materials recollits anaven des de documents fins a rumors sense fonament. Era una invitació a tots els que tinguessin algun greuge legítim –els parents dels que havien estat assassinats, empresonats o desposseïts

...