FRANQUISMO

EL FRANQUISME: UN RÈGIM FEIXISTA

El règim franquista:

Acabada la Guerra Civil, Franco, contràriament a allò que molts pensaven, va consolidar i va incrementar el seu poder. Inicialment, l’organització i la simbologia del regim franquista es basaven en el nazisme alemany i el feixisme italià. Com en aquests països, el lideratge del dictador (caudillo) era indiscutible. Franco, era, alhora, cap d’estat, cap de govern, cap de l’únic partit polític permès i generalíssim dels exèrcits.

Només hi havia un únic partit polític (Falange Española Tradicionalista y de las JONS), una única organització sindical permesa (Organització Sindical Española) i una associació encarregada d’enquadrar tot el jovent des dels 7 anys (Frente de Juventudes), i un estricte control de l’economia i la propaganda.

D’altra banda, la separació i independència dels 3 poders era inexistent, perquè l’executiu, presidit per Franco, predominava sobre els altres 2. El poder legislatiu (les Corts Espanyoles) era un simple òrgan que elaborava lleis i estava format per procuradors addictes al règim.

Des del punt de vista social, els sectors conservadors de la societat que s’oposaven a la República recolzaven aquest nou règim. La pagesia de Navarra i Castella va recolzar des d’un primer moment al règim, mentre que sempre va ser feble la implantació del franquisme en els nuclis industrials (Catalunya i País Basc). Els grans terratinents, la burgesia, les classes mitjanes urbanes i l’exèrcit van constituir el fonament sociològic del règim franquista. També va ser molt important el suport que va rebre de l’Església catòlica.

Un estat repressiu:

La dictadura franquista no va permetre cap mena de participació ni expressió per part de l’oposició. Tots els partits polítics i sindicats van ser prohibits i perseguits. Els més perseguits van ser els republicans, comunistes, socialistes, anarquistes i separatistes (els quals reivindicaven l’autonomia de Catalunya o del País Basc, o tan sols defensaven el manteniment de les llengües i les cultures autòctones).

Per tal de fer més efectiva la repressió, el règim es dotà de mecanismes jurídics, com ara la Ley de represión contra la masonería y el comunismo i la Ley de Seguridad del Estado. La repressió va ser molt intensa i milers de persones van ser empresonades o van perdre la feina. La repressió va ser molt extensa, però on va ser especialment intensa va ser en el funcionariat i l’ensenyament.

Uns retocs de maquillatge:

Acabada la IIGM amb la derrota de les potencies feixistes, el règim de Franco va haver d’iniciar una certa transformació i va abandonar les formes més feixistes (salutació amb el braç alçat). L’any 1945 es va aprovar una llei fonamental, l’anomenat Fuero de los españoles. Aquest llei recollia els drets essencials reconeguts en qualsevol constitució; la igualtat davant la llei, el dret a l’educació, el dret al treball, la tolerància religiosa (tot i que el catolicisme era la religió oficial de l’Estat), la inviolabilitat del domicili i el dret d’expressió, reunió i associació. Tot i així, realment molts d’aquests drets només estaven reconeguts sempre que exercir-los no anés en contra del règim franquista. A més, el Fuero imposava un seguit de deures, entre els quals hi havia la lleialtat al cap d’Estat.

...