El Franquismo

1. El franquisme: una dictadura militar

• Règim polític autoritari

Franco era el cap de l’Estat amb el títol de Caudillo d’Espanya. Ell tenia tots els poders: legislatiu, executiu i judicial, a més era Generalísimo dels Exèrcits. Les eleccions van ser suprimides i tots els partits politics van ser declarats il.legals i els seus militants, empresonats. Només es va permetre el partit oficial del Movimiento: la Falange Española Tradicionalista.

• Lleis fonamentals

- El Fuero del Trabajo (1938), prohibia els sindicats lliures i la vaga.

- La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles, sense poder legislatiu.

- El Fuero de los Españoles (1945) era una declaració de drets cívics.

- La Llei de referèndum (1945) amb consultes populars.

- La Llei de successió (1947) , monarquia com a successora del franquisme.

• Suports socials del franquisme

La burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència.

• Relacions exteriors

Des del 1939 va fer costat a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia).

La derrota del feixisme (1945) va provocar una etapa d’aïllament internacional, però el 1953, Espanya va pactar uns acords de col•laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà.

2. La postguerra: miseria i autarquía

• Els efectes de la guerra

Va provocar una davallada demogràfica: les destrosses als camps, les indústries i vies de comunicació van fer caure la producció. La majoria de la població no tenia prou aliments i els salaris eren insuficients, però per altra banda, alguns sectors relacionats amb el règim es van enriquir fàcilment.

• Intervencionisme i autarquia

La política econòmica del franquisme va intervenir en la producció i distribució dels béns. El règim aspirava a un autoabastiment de tot tipus de productes (autarquia) que mai es va aconseguir pel boicot internacional.

• L’estancament de l’economia

L’agricultura i la indústria van créixer lentament, el comerç amb l’exterior era mínim i l’escassetat de béns de consum va durar molts anys. Fins al 1953 el nivell de vida no es va igualar amb les xifres d’abans de la guerra.

3. Època de creixement econòmic

• Nova elit dirigent

L’entrada al govern d’alguns ministres vinculats a l’Opus Dei, van modernitzar el règim. Es van elaborar noves lleis: per assegurar la continuïtat del règim de Franco, el 1969 es va acceptar el príncep Joan Carles de Borbó, per part de les Corts franquistes, com a successor del cap d’Estat a títol de rei.

• Pla d’estabilització

Els nous governs van iniciar un procés d’obertura a l’economia europea, per això es va posar en marxa el Pla d’Estabilització (1959) : es va substituir una economia tancada per una altra més internacional.

• Puixança econòmica

Entre el 1959 i el 1973, l’economia d’Espanya va créixer molt. La indústria va augmentar la producció amb les noves tecnologies. També es renovà l’agricultura i el sector serveis. Per tant va augmentar el poder adquisitiu de la població.

• Creixement desequilibrat

L’economia internacional va consolidar-se molt dependent, perquè gran part del capital provenia de l’estranger. Des d'aleshores, l’economia espanyola ha resultat poc competitiva perquè es concentrava en activitats que requerien mà d’obra, però amb poca tecnologia.

4. Modernització

...