Historia Del Arte, David De Miguel Angel

DAVID DE MIQUEL ANGEL

1.- DOCUMENTACIÓ GENERAL

TÍTOL: David

AUTOR: Miquel Angel Buonarroti

LOCALITZACIÓ: Galeria de la acadèmia en Florència

CRONOLOGIA: 1501 – 1504

GÈNERE: Escultura

ESTIL: Alt Renaixement o Cinquecento

MATERIALS: marbre

2.- CONTEXTUALITZACIÓ HISTORICA

El pensament de la cultura medieval fonamentada en la cosmovisió catòlica-cristiana, relacionava el cos com símbol de d’humiliació i el pecat, per tant, feia referència al diable i al infern, enfront a l’ànima dotada amb una significació divina. Aquesta dualitat explica la visió del cristianisme de la lluita manifesta entre el bé i el mal. La nuesa i la carnalitat tenien una connotació de vulnerabilitat, temptació, sofriment, mort, vergonya, impuresa, luxúria i brutedat de l’ànima.

La nuesa en aquesta obra, era una expressió contraria al pensament medieval; encara que respongués als canvis sociopolítics. La societat es tornava més dinàmica, com a conseqüència del poder del comerç i del sorgiment de la burgesia. Els individus podien accedir a llibertats abans inconcebibles i una emancipació de la monarquia i de l’església.

La burgesia permetia als individus accedir a les llibertats abans inconcebibles i l’emancipació de la monarquia i l’església degut al poder econòmic que s’havia adquirit. Es trobaven per una banda el naixent Capitalisme en la seua etapa del Mercantilisme, mentre que per l’altra banda la filosofia del Renaixement d’un tendència antropocèntrica coneguda com Humanisme, la qual basava el seu desenvolupament en la recuperació de conceptes grecoromans de l’antiguitat y reprenia concepcions vitals i intel•lectuals de la cultura dels grec i romans.

3.- ANALISIS FORMAL

L'obra de "El David", és una escultura monumental feta en marbre mitjançant sincell que depassa els quatre metres, d'embalum, està representat amb els següents atributs: es troba completament nu amb una profunda amb un mandró que va de la seva mà esquerra i arriba fins a l'esquena, i en la seva mà dreta porta una pedra.

Posseeix un nas recte, cabell arrissat, una musculatura definida i atlètica, recordant les escultures de les representacions clàssiques dels grecs, un dels recursos que utilitza Miquel Àngel és l'anomenat contrapposto ja utilitzat en les escultures grecoromanes, sobresurt la grandària del cap i de les mans, remarcant els detalls fins i tot d'algunes venes del cos, especialment la de braços i mans. L'anatomia del David, sobresurt per la seva remarcada perfecció en la tonificació dels músculs, que correspon a les idees estètiques de l'Antiga Grècia, especialment en les idees numèriques que havia atorgat Policlet en el seu estudi sobre la perfecció en la representació escultòrica del cos humà.

En la qüestió de l'execució de l'obra, l'anatomia del David, es basa en els estudis que s'havien reprès en el renaixement pel que fa al cos humà, ja Policlet havia com s'esmentà havia estudiat el cos; havia procedit a dividir, reconeixent els seus estats de relaxació, postures de flexió, línies de moviment i havia segmentat les parts movibles. Miguel Ángel es decantà cap al principi d'exageració aplicat a les escultures dels grecs, doncs ja aquests en les seves creacions havien mostrat característiques del solc entre el pit i el dors, l'allargament del panxell, la profunditat de l'esquena, la tonificació de músculs, determinades parts en estat tens com l'esquena, i altres trets propis de l'escultura grega i romana, basats en la perfecció concebuda pels grecs i els estudis de Policlet.

4.- INTERPRETACIÓ

El tema l'obra és que el jove David, que guiat per Déu venç el gegant Goliat.

...