ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

LA CREACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ESPANYOL, 1788-1874

mimigagaApuntes9 de Enero de 2021

2.362 Palabras (10 Páginas)178 Visitas

Página 1 de 10

TEMA 0

LA CREACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ESPANYOL, 1788-1874

A. La crisi de l’Antic Règim 1788-1833

  1. 1a etapa crítica: Regnat de Carles IV, 1788-1808
  2.  2a etapa crítica: La Guerra del Francès, 1808-1814
  3.  3a etapa crítica: El regnat de Ferran VII, 1814-1833

B. La construcció de l’Estat Liberal, 1833-1874

  1. El liberalisme i l’Estat liberal a Espanya.
  2. Etapes de la construcció:

2.1 La implantació del liberalisme, 1833-1843.

2.2 La conformació de l’estat liberal, 1843-1868.

2.3 1a crisi: Sexenni democràtic 1868-1874.

Guerra de successió

  • El rei no té descendents, el seu germà anava a heretar el tron, però neix isabel I i es fa reina. No volien una dona per ser reina, pel simple fet de ser dona.
  • Els carlistes són molt conservadors i creien que havia de predominar l'església, a més a més. consideraven que havia de romandre el Règim Antic.
  • Els liberals donen suport a Isabel, perquè volen protegir les seves compres de terres.
  • Implantació del liberalisme 1833-1843:
  • Guerra civil: carlins (tradicionalistes) i isabelins (reformistes).

Carlins: amb el poble, rural i Isabelins: poble ciutat i liberals.

  • Divisió entre progressistes i moderats.

Predomini dels moderats:

  1. Dècada moderada→ 1844-1854. Autoritarisme. Constitució de 1845.
  2. Bienni progressista→ 1854-1856. Constitució 1856. Desamortització de Madoz. Llei ferrocarrils.
  3. Predomini unió Liberal→ 1856-1858. Corrupció. Aventures exteriors. Autoritarisme. Crisi econòmica des de 1856.

1ª Crisi: sexenni democràtic 1868-1874

  1. Inestabilitat política etapes:
  • Revolució gloriosa 1868.
  • Amadeu I, 1870-1873.
  • 1ª República.
  1. Conformació fracasada d’un estat liberal democràtic.
  • Divisió dels progressistes i dels demòcrates.
  • Exacerbació de la Qüestió social.
  • Problemes externs.
  • Problemes interns.

LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

  • Crisi econòmica:

- Financera: caiguda accions.

- Industrial: baixa demanda dels teixits i cau el valor.

- Mercat interior dèbil: escàs poder adquisitiu de la població.

- Crisi de subsistència: males collites i pujada de preus.

  • Crisi política:

- Crisi del règim Isabelí:

Narváez substitueix O’Donnell com a cap de govern.

Partit progressista i Partit Demòcrata contra la monarquia de la reina.

→ Pacte  d’Ostende (1866): P. Progressista (General Prim), P. Demòcrata (Pi Maragall, que no era ben bé demòcrata) i Unió liberal (O’Donnell i Serrano)

REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868 ‘La Gloriosa’

La revolució la proclama l’Almirall Topete, després s’uneixen el General Serrano i el General Prim.

Inici a Cadis i s’estén per tot l’estat. Va tenir el suport popular i van haver Juntes revolucionàries amb milícies, les quals reclamen:

  • Llibertat.
  • Sobirania popular.
  • Estat laic.
  • Sufragi universal.
  • Supressió de quintes.
  • Corts constituents.
  • República.

Es crea també un govern provisional amb Prim de president i Serrano de regent.

Reformes que va impulsar el govern provisional:

  • Llibertat d’impremta.
  • Drets de reunió i associació.
  • Sufragi universal masculí.
  • Democratització d’ajuntaments i diputacions.
  • Emancipació dels fills d’esclaus.

Constitució de 1869

  • Principi de sobirania nacional
  • Monarquía democràtica
  • Predomini de les corts
  • Independència del poder judicial
  • Declaració avançada dels drets
  • Estat confessional
  • Sufragi universal
  • Igualtat de territoris colonials

Intent de reactivació econòmica:

  • La pesseta, nova moneda.
  • Imposició de tribut personal i universal.
  • Solució del problemes d’Hisenda.
  • Liberalització dels intercanvis exteriors, torna a impulsar el funcionament del ferrocarril però impulsa a algunes empreses a ser més competitives o a desaparèixer totalment.

PANORAMA POLÍTIC

  • Esquerra→ Unitaris No federals, Demòcrates republicans i Partit republicà democràtic federal.
  • Centre→ Monàrquics, Demòcrates monàrquics, Unionistes i Progressistes.
  • Dreta→ Moderats (fidels a Isabel II) I Carlins.

Amadeu de Savoia→ acceptat com a rei per les corts de novembre de 1870.

Sectors contraris a Amadeu de Savoia:

  • Carlins.
  • Moderats.
  • Alta burgesia.
  • Església.

Dificultats del regnat d’Amadeu Savoia:

  • Guerra de Cuba.
  • Aixecament carlí.
  • Aixecaments federalistes.
  • Oposició dels alfonsins.
  • Crisi governamental.
  • ABDICACIÓ→ 10/02/1873

La primera república (1873-1874)

11 febrer 1873→ Proclamació de la República espanyola. President: Estanislau Figueras.

[pic 1]

Durada de l’experiència republicana: 11 mesos.

Dues etapes:

  • República federal.
  • República unitària.

Quatre presidents de la república:

  • Estanislau Figueras (febrer-juny).
  • Francesc Pi i Margall (juny-juliol).
  • Nicolás Salmerón (juliol-setembre).
  • Emilio Castelar (setembre-gener de 1874).

Dificultat de la república:

  • Dèficit d’Hisenda.
  • Cops d’Estat.
  • Revoltes independentistes cantonalistes.
  • Proclamació Estat català.
  • Tercera guerra Carlina.
  • Guerra de Cuba.

Proclamació Estat Català: 9 de març de 1837→ President provisional: Baldomer Lostau i Prats.

LA REPÚBLICA UNITÀRIA: La dictadura del general Serrano. Gener-desembre 1874.

3 gener 1874, general Pavía dona cop d’Estat amb les forces de la Guàrdia Civil.

Poder passa a ser una coalició d’unionistes i progressistes encapçalada per el general Serrano.

  • Dissolució de les Corts.
  • Eliminar garanties constitucionals.
  • Censura de la premsa.
  • Il·legalització federal.
  • Els obrers tornaven a estar en la clandestinitat.
  • Suspensió d’ajuntaments i diputacions.

Pronunciament de Sagunt→ General Martínez Campos proclama com a rei d’Espanya a Alfons XII, fill d’Isabel II. Inici Restauració: 29/12/1874.

EL MOVIMENT OBRER S. XIX

Amb la Revolució industrial apareix una classe nova: el proletariat→ moviment obrer.

Proletariat:

  • Ideologia→ Socialisme.
  • Organització→ Partits i sindicats.

EL SOCIALISME UTÒPIC

És un socialisme més filosòfic, on els experts proclamaven idees per crear una societat perfecte, un model d’Estat ideal.

Amb el soc. utòpic es creen sindicats però no s’aconsegueix mobilitzar gaire.

El socialisme revolucionari es pot dividir en dues vertents:

  • Marxisme→ Karl Marx, Engels.
  • Anarquisme→ Bakunin.

Amb el moviment obrer es creen sindicats socialistes i anarquistes, a més a més d’organitzacions obreres o partits marxistes.

S’experimenta una internacionalització del moviment, i neixen la 1ª internacional i la 2ª internacional.

SOCIETAT INDUSTRIAL

La societat de l’època era classista ja que, tot i haver igualtat jurídica, està definida per la posició econòmica. (Proletaris-Burgesos).

Els burgesos eren la classe dominant i tenia diversos nivells, depenent de l’adquisició econòmica.

PROLETARIS

Eren els treballadors, els quals només posseeixen la seva pròpia mà d’obra i treballaven per la burgesia en les fàbriques. Les seves condicions laborals eren pèssimes, ja que estaven totalment explotats, situació de la qual eren conscients però encara no sabien que poden ser molt poderosos si s’ajuntaven. Havien de prendre consciència de classe, i quan ho fan, sorgeixen diversos moviments:

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (17 Kb) pdf (468 Kb) docx (1 Mb)
Leer 9 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com