Los Ejércitos Del Medievo

El exercit a l'edat mitjana

Índex

Pàgina

Exercits medievals 3

Tàctiques militars 4

Cavalleria 4

Infanteria 6

Arquers i ballesters 7

Armes medievals 8

Gerres navals 11

L’ús de la pólvora 12

Annex 13

Bibliografia 14

A l’edat mitjana les seves estratègies consistien principalment en aconseguir riqueses i apropiar-se de les terres.

Una de les coses mes importants eren les conquistes dels castells, ja que al fer-ho podien controlar les poblacions properes i derrotar les defenses de les terres, però a partir de la Baixa Edat Mitjana quan els murs de les ciutats van créixer la conquista i defensa de les quals van passar a ser mes importants. normalment no es feien batalles campals a no ser que es volgués aniquilar al enemic.

Un exemple seria la batalla de Lechfield produïda l’any 995entre els Germans i els Magiars que finalment van guanyar els Germans liderats per Otó I ,o també podrien posar com exemples la batalla de Hastings en 1066 o la guerra dels 100 anys.

Els exercits medievals

L’organització dels exercits feudals era molt simple i fins a finals de l’Edat mitjana no es van acaba d’organitzar en divisions permanents. Abans els pobles que avien derrotat l’Imperi Roma eren bandes que lluitaven a peu amb espases i destrals i no tenien moltes estratègies i per això no els podien acabar de considerar exercits i a l’hora de lluitar eren molt desordenats fins que Carlemany va començar a formar els primers exercits, i els exercits Francs formats per Carles Martell i mes tard millorats per els seu descendents els quals separarien els exercits en infanteria i cavalleria armada.

Els exercits eren classificats segons les seves funcions:la cavalleria amb els escuders i els arques amb l’infantaria, i els enginyers i l’artilleria de lloc eren grups contractats.

Organització

La major part de les batalles tenien una distribució predeterminada en la que els dos bàndols es preparaven abans de la batalla. Normalment no eren freqüents les operacions de maniobres i els pactes sobre la trobada. Al fer-ho així les tropes ja tenien una preparació sobre el terreny i evitaven el desordre al barrejar la cavalleria ,la infanteria, els arques i ballesters, entre altres.

Les tàctiques militars

Com ja he dit en l’Alta Edat Mitjana els combats eren desordenats però a mida que anaven evoluciona’n, les armes i les tropes van passar a ser mes variades i anaven millorant per algunes tropes eren molt vulnerables com els arquers i l’infantaria davant la cavalleria.

La disciplina de les tropes va millorar al haver mes homes que treballessin per diners i no per l’honor i la gloria,per que es motivaven mes al saber que cobrarien si sobrevivien

La cavalleria

El principi la cavalleria esta lligada a els gerres a cavall ,per exemple a França a finals de segla X,quan els cavallers es van convertir en el cos militar mes important ,davant de la infanteria,.El mínim intenció de poder per els cavallers va ser possible perquè nomes ells posarien el entrenament militar ,la riquesa i el propi cavall per poder desenvolupar la seva tècnica de combat .

La diferencia social basada inicialment en la habilitat i destresa de els propis cavallers va provoca que la classe cabellera estes orgullosa de la seva conducta i valors militars.

En els camps de batalla es va fer ús de la cavalleria pesada. Normalment, aquesta cavalleria s'organitzava en tres grups, que eren llançats una darrera l'altra al combat. El primer grup havia d'obrir pas entre l'exèrcit enemic o trencar les seves línies perquè els

altres grups poguessin fer-ho. Si l'enemic fugia, començava la persecució i matança de les seves tropes. Però a l'hora de la veritat, els cavallers es movien individualment en un detriment del pla establert pel seu comandant.

La glòria i l'honor eren gairebé els únics interessos dels cavallers, i per això maniobraven per tal de fer-se amb les posicions de primera fila en els atacs.

La victòria de l'exèrcit en el camp de batalla era un objectiu secundari de la seva pròpia glòria.

Els cavallers tan es llançaven a l'atac com acabaven amb la estratègia del líder enemic.

En algunes ocasions, els líders de l'exèrcit no enviaven als seus cavallers per poder controlar els seus atacs. Això era una causa de motivació per a les tropes d'infanteria, que tenien poques esperances de sortir-ne vius. Això augmentava la moral entre les tropes d’infanteria.

A finals de l'època medieval, el poder i la força de la cavalleria pesada i la seva utilitat, era igual que el de la infanteria i els tiradors. Per a aquest temps ja s'havia provat la inutilitat de carregar contra una tropa disciplinada i ben emplaçada. Les regles dels combats havien canviat. Les estaques, trinxeres i altres trampes s'utilitzaven astutament per protegir-se de les càrregues de cavalleria. Atacar una fila quantiosa de piquers i arquers resultava una massacra per als cavallers. Aquests es van veure llavors obligats a combatre a peu o a esperar el moment precís per atacar. Per tant, les devastadores càrregues del principi del període eren possibles, però únicament quan l'enemic trencava files i fugia i es trobava sense ordre o estava al descobert i sense opcions de defensa.

L’infantaria

Durant l’Alta edat Mitjana La principal força dels exercits era la infanteria,i la principal estratègia que tenien consistia en aproximar-se fins l’enemic i desrosar-lo a cops de destral. Els Francs posseïen destrals llancívoles que llençaven contra el enemic anomenades francisces merovíngia.

Gracies a l’aparició de la cavalleria pesada la infanteria va quedar en un segon pla. principalment per que l’infantaria feudal es componia únicament de camperols mal armats i sense cap tipus d’entrenament.

Les primeres defenses contra la cavalleria van ser creades per els anglosaxons. Consistia en col·locar els homes junts amb els escuts per formar una barrera que frenés a la cavalleria i els protegís dels arquers. Així van combatre els anglosaxons a Hastings, i de fet, van frenar l'atac de la cavalleria normanda. De fet, en les zones on era dificultós portar tropes de cavalleria pesada, com regions de terreny més avia accidentat, la infanteria va experimentar un cert ressorgiment.

Mes tard van aprendre a crear exercits sense gaire cavalleria ja que es va demostrar que els cavalls no s’enfrontaven contra una barrera d’estaques o llances i això provocava que alguns exercits frenessin als exercits nobles tot i que eren mes poderosos.

Els escocesos van utilitzar cercles de llances durant les guerres per la independència que es van produir a finals del segle XIII. Varius exercits van utilitzar aquesta tàctica anomenada schiltorn. Per exemple Robert Bruce nomes batallava contra els anglesos en zones pantanoses que impedien que els cavallers anglesos caregessin contra ells.

Els arques i els ballesters

Els arquers eren homes lliures,rebien el seu salari a canvi del seu treball, eren professionals, normalment es lligaven per generacions als seus senyors, traspassant hereditària ment aquest privilegis i obligacions als seus fills. Normalment juntament amb els homes d'armes i escuders formaven les guarnicions dels castells o cases fortificades dels nobles. Això feia per una banda que els nobles els valoressin i per l’altre banda els temessin perquè van poques armes va infligir tantes baixes als nobles com les fletxes, gracies al desenvolupament de les fletxes i puntes va permetre un alt poder de penetració en cotes de malla o d'escates.

Els ballesters generalment eren mercenaris, gent de baixa classe sense especialització ni entrenament específic.

La ballesta es considerava una arma maleïda, amb gran potència de penetració però poca precisió en tir llarg. S'utilitzava pràcticament a boca de canó per a perforar les armadures i per això va ser prohibida, però només les ballestes no els arquers per una ro senzilla: Qualsevol pot acabar

...