Pac2 Historia De L'educació Social

PAC 2. Anàlisi i interpretació de textos històrics.

Comentari del fragment de Raquel Cercós i Raichs en Toni Julià y el Centro de Formación de Educadores Especializados. La práctica reflexiva.

Podem dir que l’educador social és un professional de l’educació que ha anat evolucionant amb el pas dels anys treballant amb subjectes que presenten dificultat per a l’adaptació social o cultural. Si fem mirem enrere podrem analitzar els errors que es van fen a la historia per no caure en els mateixos, i hem d’afrontar la història de la educació social per actuar i entendre la realitat actual, segons Vilà (2004, p. 103) ho afirmava d’aquesta manera “La situació actual té a veure, en part, amb les manifestacions, les institucions i els debats precedents que van contribuir a modelitzar-los. No obstant això, no es tracta de cap examen exhaustiu, sinó simplement de deixar constància d’alguns precedents dels serveis socials actuals amb la descripció de les principals manifestacions, personatges i institucions”.

La professió d’educador social va passar de ser un treball voluntari a una professió amb una formació “especialitzada” a partir de que es reconeix amb la Llei de 12 de juliol també coneguda com a reforma de Saint-Hilaire.

Al 1945 l’augment de nens orfes i vagabunds per la Segona Guerra Mundial va sorgir l’aparició de l’estat de benestar i aquest van pendre la decisió d’intervenir a la vida dels ciutadans per facilitrar la qualitat de vida, d’aqui va neixer la necessitat de crear professionals especialitzats que majoritariament provenien de l’escoltisme i altres moviments de lleure. L'any 1950-1951 és fa la primera definició d'educador especialitzat: "L'educador especialitzat s'encarrega de la vigilància i educació dels nens i adolescents que presenten deficiències físiques, problemes de comportament, de caràcter, de delinqüència o bé risc de delinquir, confiats per les autoritats judicials o administratives d'educació o reeducació." (Union National des Associations Règionales, Sanvegarde de l’Enfance, núm. 2). Però no va ser fins l’any 1967 quan es va reconeixer del diploma d'Estat d'Educador Especialitzat.

Al text es parla sobre la pràctica reflexiva de l’educació social, aquesta es constitueix en una formació continua dels alumnes per a l’adquisició dels continguts que es detallen al curriculum del CFEEB i es dividia en 3 blocs: el sector teòric, el clínic i el pràctic. Cada un d’aquest sectors abarca coneixements i pràctiques necessaries per atendre els infants, joves, discapacitats, etc. ja que es preten canviar els principis d’aquests professionals que només es dedicaven al control, i la cura dels subjectes sense tenir en compte altres aspectes importants com ser un referent per ells.

L'any 1980 es tanca l'escola i s'obre la nova escola d'educadors especialitzats, anomenada Flor de maig, depenent de la Diputació de Barcelona. La finalitat de l’escola era formar professionals especialitzats en arees d’atenció especifiques dels Serveis Socials, com per exemple educadors especialitzats que treballarien amb l’infancia i adults inadaptats i també recilar als professionals. Aquesta escola va funcionar fins que es va crear la diplomatura universitària d'Educació Social.

Al 1992 es va aprovar la titulació universitaria en forma de diplomatura i Casas Rom planteja que “La denominació educador social a l’Estat espanyol, apareix com a síntesi integradora de diferents professionals de la intervenció socioeducativa [...]. Aquesta denominació per força ens remet a la idea de l’educador polivalent, no solament pel tipus d’usuaris o subjectes sobre els que intervé, sinó pel tipus d’intervencions que haurà de realitzar.” (modul 10 pag. 31) podem entendre que l’educador social serà aquell

...