Texto Mill

1.-

En el text es critica que una vida només buscant tota l’estona el plaer, és més una vida dels porcs (dormir, menjar, descansar i tornar a fer això repetidament) que dels humans. Això per Mill no és l’autèntic plaer. Per Mill, existeixen diferents tipus de plaers, com els plaers mentals que superen a tots els plaers corporals els quals són inabastables per als animals. Aquests plaers per a Mill són molt més valuosos que els corporals ja que són més permanents, són molt més segurs, en el fons tothom els desitja més i són menys costosos.

2.-

Principi d’utilitat: Considera que allò que és correcte és allò que proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones possible.

Avantatges circumstancials: Són qualitats que depenen de la situació en que s’està i que no són essencials per l’aspecte de l’objecte.

3.-

Bentham esbrinava els plaers per aspectes quantitatius i Mill ho feia diferenciant els aspectes qualitatius. Mill diu que no tots els plaers tenen els mateix valor. Els plaers mentals són superiors als plaers corporals, i això ho pot demostrar amb aquelles persones que ha experimentat els dos tipus de plaer, però Mill diu que casi tothom ha experimentat els dos tipus.

L’egoisme és la principal causa d’una vida insatisfactòria, però també hi intervé la cultura intel•lectual. Els que reben una bona educació són els que s’interessen per tot el que els envolta. La cultura i l’altruisme són essencials perquè tinguem una vida plena d’emoció.

Mill defineix l’home com un ésser que sàpiga créixer i que busqui finalitats i recalca molt el tema de la voluntat com el motor d’una autotransformació. En aquest aspecte, l’utilitarisme de Mill és totalment social, ja que no només posa a proba la felicitat individual, sinó que també procura per la felicitat col•lectiva, la qual cosa ens aporta encara més felicitat individual. L’objectiu de Mill és canviar progressivament la societat a través de l’acció d’individus lliures i això s’aconsegueix seguint un model del canvi global (Si un humà pot canviar, la suma de més humans també poden canviar).

Una societat igual només es pot donar en el cas que tothom tinguin els mateixos interessos. Els homes s’acostumen a tenir al voltant a persones amb iguals deficiències i per això s’agrupen i cooperen per aconseguir saciar aquella necessitat. A vers la política, té tendència a eliminar tot allò que provoca desigualtat, per aconseguir una felicitat major. La felicitat absoluta arribarà quan els interessos individuals no es contraposin als col•lectius. Amb tot això hi intervé el sentit d’unió.

El sentiment d’unitat l’ha d’incentivar l’educació, les institucions i les opinions públiques.

...