Característiques Morals I Polítiques De L'enfrontament Entre Creont I Antígona

Característiques morals i polítiques entre Creont i Antígona

L'obra ens mostra dos personatges amb postures molt diferents davant un problema. Són Antígona i Creont que des de la seva actitud, són incapaços de percebre les limitacions de la seva pròpia concepció de la realitat.

Creont és un personatge que obté el menyspreu d'Espriu, manifestat entre altres coses en la seva descripció física molt semblant a la de Franco. Creont no tem els déus, és un personatge pla caracteritzat com un manipulador i per la seva ànsia d'ostentar el poder. No perdona i castiga els perdedors amb crueltat. Aquesta crueltat s’intensifica amb el seu nebot Polinices a qui castiga sense honres fúnebres ni enterrament. Vol afiançar-se en el poder i per fer-ho sap que ha de ser dur, vol fer honors a la memòria d'Etèocles i els seus fidels però en el fons no fa més que imposar la seva autoritat.La forma com arriba al poder Creont es força significativa, perquè ell espera la mort de Polinices i Etèocles, germans d’Antígona i nebots de Creont, per aconseguir el poder. Amb la mort d'Edip, els dos germans (Polinices i Etèocles) decideixen governar Tebes a torns, però Etèocles es desdiu de l'acord,mal aconsellat per Creont, i fa fora el seu germà que marxa a un poble veí on forma un exèrcit per recuperar Tebes. Cap dels dos vol cedir. Antígona fent una vegada més de força equilibradora parla amb tots dos per intentar convèncer-los, però tot és inútil, l'odi els cega. Un odi que Creont s'encarregarà d'anar avivant. Al final, els dos germans moren i Creont es fa rei. Aquest fet també el vincula directament amb Franco per la seva forma d’arribar al poder.

Pel que fa a Antígona, és un personatge superior als altres degut a la seva elevada moralitat. Antígona és igualment obcecada, però està a favor de la superioritat de les lleis divines o eternes (tradicionals) i la guia l'amor i la pietat enlloc de l'odi o l'ànsia de poder. Representa la llei natural que s'enfrontarà inexorablement a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. Els estima tots dos però sent debilitat per Polinices perquè ha estat i és el més desfavorit dels dos. Mostra una inclinació a protegir el més desfavorit. Durant la infantesa, Etèocles era el preferit de la mare (Iocasta) i Polinices quedava en un segon lloc. Ja aleshores Antígona jugava amb ell per equilibrar la injustícia. En el present Polinices també és el més desvalgut perquè no conta amb el suport del seu poble. El seu sentit de justícia no té res a veure amb la justícia civil. A l’antiga Grècia era una obligació honorar als difunts amb libacions i cobrint-los de terra perquè el seu esperit (ombra) pogués reposar a l’Hades i trobes la pau. Ella respecta els codis naturals i per això no comprèn l'edicte de Creont i decideix desafiar-lo. El seu acte de rebel•lió o d’heroisme serviria per equilibrar les forces i restablir la pau, passar pàgina i començar tots junts un nou camí. Fa allò que cal i es sacrifica perquè Tebes pugui continuar endavant, acabant amb el malefici de la seva nissaga. Però en la 2a edició incorporarà la figura del lúcid conseller per posar en dubte el valor del seu sacrifici. Aquella maledicció que ella creu vèncer amb el sacrifici de la seva mort, en certa manera continuarà pesant sobre Tebes en la figura de Creont:l'inevitable tirà que sempre treu profit de la sang dels altres.

Al final de l’obra, Creont i Antígona mantenen una discussió irreconciliable que condueix a la destrucció i al sofriment. Al final, la moderació i la conciliació queden com un ensenyament durament après, ja que el seu enfrontament acaba amb la mort d'Antígona.

...