L’Harmonia entre d’interès de l’individu i el bé general

FILOSOFIA

L’Harmonia entre d’interès de l’individu i el bé general

1. Idees principals del text

Mill fa referència  al principi de la màxima felicitat, considera acció bona aquella que produeix la màxima felicitat a tot els homes, no només a un.  Mill distingeix l’actitud egoista (el que es convenient) que és aquella actitud que només busca la seva pròpia felicitat, entre el que està bé, és a dir, actuar amb la l’objectiu d’assolir la felicitat per el màxim nombre de persones, el sentiment social és aquell sentiment que ens empeny a buscar aquesta felicitat.

En primer lloc la utilitat exigeix que les lleis i els acords social, situïn la felicitat amb la major harmonia com sigui possible. En segon lloc, l’educació i l’opinió, que posseeix un poder sobre el caràcter humà, s’utilitzin amb l’objectiu d’establir en l’esperit de cada individu una associació entre la seva felicitat i el bé del conjunt.

1. Defineix els següents conceptes:

Bé general: bé del conjunt, harmonia de la societat.

Felicitat: plaer, és la pauta a patir de la qual es guia l’utilitarisme quan parla d’accions morals.

1. Explica perquè Mill diu ‘’la utilitat exigeix en primer lloc...el interès del conjunt’’

Mill (1806-1873), filòsof del segle XIX, època on van sorgir una sèrie de canvis, com es el cas de la revolució industrial i la fi de l’Antic Règim.

Mill era de concepció utilitarista (influenciat per Bentham). El principi d’utilitat considera que les accions són bones en la mesura que aporten la felicitat, i dolentes en la mesura que promouen la felicitat. També, identifica que la felicitat amb el plaer (ètica conseqüelista). Mill considera que les accions tenen valor per els efectes que produeixen, en canvi Kant, segons els principis morals de cada persona, no per les conseqüències que produeixen.

Diferència entre els tipus de plaer. Diferencies qualitatives entre els plaers, que es poden distingir a través del criteri de la naturalesa humana. Mill considera els plaers més importants aquells que tenen a veure amb característiques essencials dels homes.

Mill fa una distinció clara entre el plaer i el acontentament. Considera plaer com felicitat, (paraula que utilitza per donar lloc a una satisfacció), i acontentament per a designar el plaer que experimenta quan es dona satisfacció a una necessitat que tenim en comú amb els animals, una necessitat primària.

El principi d’utilitat aplicable a la societat, que dona lloc al criteri de la màxima felicitat. Es considera acció bona aquella que produeix la màxima felicitat a tots els homes. Mill distingeix actitud egoista (el que es convenient) busca només la seva pròpia felicitat, entre el que esta bé, és a dir, actuar d’acord amb el criteri de la màxima felicitat. Anomena sentiment social allò que mou als individus a pensar en els altres, com més desenvolupat estigui aquest sentiment estarà més vinculat amb els altres, i per tant, tindrà més amb compte els interessos de aquests.

...