Comentario Del Poema Eco

ESQUEMA DEL POEMA ECO:

BIOGRAFIA:

Joan Brossa (19 de gener 1919, Barcelona (al barri de San Gervasi) - 30 de Desembre 1998, Barcelona).

Mor a conseqüència d’un vessament cerebral fruit d’una caiguda perles seves escales del seu estudi.

Va ser un dramaturg, artista plàstic i poeta.

Els seus interessos culturals son tan diversos com el cinema, la màgia, el cabaret, el circ i totes les arts parateatreals.

Va ser l’avantguardista més important de la segona meitat del segle XX i finalment ha estat un introductor de la poesia visual en la literatura catalana.

Fent referència a la seva etapa d'estudiant Joan Brossa sempre ho va fer amb poc entusiasme.

En realitat considerava que l'escola era una mena d'estafa on només ensenyaven "cultura d'opereta". Joan Brossa fou cridat pels republicans per lluitar al front de Lleida. I precisament allà, a la guerra, va començar la carrera poètica. De la poesia i el sonet, salta a la pintura, tot passant per la música, l'òpera i el teatre. Freud va ser qui va impulsar a Joan Brossa a la psicologia i finalment va ser lligada íntimament en la seva literatura.

ESTRUCTURA DEL POEMA:

Per a comentar el poema (tot el conjunt del poema es una metàfora) el separarem per les estrofes que el formen:

1ª Estrofa: L’autor fa les dues primeres preguntes evidents sobre la vida, referint-se a que la vida és molt més senzilla. Després explica mitjançant en Pere, una persona qualsevol, que en la seva vida no ha tingut fortuna no per res sinó que explica’n que el destí es el que és i ja està escrit. En la primera estrofa el poeta utilitza anàfores, repeteix el mot explica’m en els dos primers versos, l’utilitza per donar sentit al tema del poema.

2ª Estrofa: Segueix fent preguntes amb la intenció de fer-nos entendre que la vida és més senzilla de com la convertim. Hi trobem polisíndetons, repeteix la conjunció i, l’utilitza per donar una sensació de lentitud i reflexió a l’estrofa.

Juntament amb la primera estrofa hi trobem una enumeració dels elements còsmics sol, lluna estels amb elements de la natura muntanyes, arrels i canyes, que les utilitza per a explicar-nos que les coses son el que son i no pas el que semblen.

3ªEstrofa: El poeta va més a fons, més directe, preguntant sobre el món i sobre l’home. En aquesta estrofa en els dos primers versos hi trobem una anàfora, en aquest cas repeteix el mot I aquesta? que té el mateix valor que l’anàfora de la primera estrofa.

4ª Estrofa Finalment els darrers versos inciten al lector de manera concloent a assumir la realitat pròpia del món. Ens ho explica amb una frase filosòfica Mira’t a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més ens diu que ens resignem a ser tal com som, que en principi ens hauria d’agradar, però si no ens agrada ho hem d’aguantar amb seny.

L’estructura externa d’ Eco consta de dos quartets (estrofes de 4 versos) i dos tercets (estrofes de 3 versos) decasíl•labs menys en la tercera estrofa que hi apareixen versos amb sis i tres síl•labes. La rima es consonant i major, però en la tercera estrofa apareix una rima d’art menor.

El lèxic del poema és senzill com si el poema es tractes d’una lliçó de la vida.

El tema general del poema és una reflexió que fa sobre la vida i el sentit que té. A més a més l’autor fa dues preguntes vitals, de les que no pretén obtenir-ne cap resposta: qui som? i a on anem?.

El poema conclou amb una reflexió determinista que afirma que no podem canviar el nostre destí. Els deterministes deien que tot esta escrit, per tant negaven l’existència de llibertat. Les característiques que lliguen aquest poema al surrealisme son la gran varietat de metàfores i l’ús d’imatges.

...