La Plaça Del Diamant

La Plaça del Diamant

Autor:

Mercè Rodoreda

Va nàixer a Barcelona el 1908 i va morir a Girona el 1983, és la novel·lista més important de la postguerra. És autora de la novel·la més aclamada de la llengua catalana de tots els temps, La Plaça del Diamant.

Deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària lligada al somni i a la lectura. Obté amb Aloma el premi Crexells de l'any 1937. Posteriorment la refarà i en publicarà la versió definitiva l'any 1969. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a emprendre l'exili. El 1954, coincidint amb el seu afincament a Ginebra comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada la cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967); La meva Cristina i altres contes (1967). És a finals de la dècada dels setanta que torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), acabada a Romanyà de la Selva, començaria la seva etapa de vellesa; al 1980 apareixen Viatges i flors i Quanta, quanta guerra i el 1986 La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.

Resum:

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una xica tímida i ingènua, una nit, gràcies a la seua amiga Julieta van anar a un ball a la Plaça del Diamant, on va conèixer a Quimet. Aquest li deia Colometa i es va enamorar també va deixar el seu treball a la pastissería i al seu promés, Pere, per a casar-se amb Quimet.

Van tindre dos fills: un es deia Antoni i l'altre Rita. Desde el primer moment ell té el control sobre ella, li mana moltes coses i fins i tot s'inventa uns dolors per a que ella estiga pendent d'ell. És una relació difícil, però Colometa no sap dir que no a la gent i accepta tot el que ell li demana.

Un dia ell comença a portar coloms al pis i acaven per invaïr-ho tot, lo pitjor es que a ell li encanten els coloms, però es ella qui els ha de cuidar i s'acaba fartant d'ells.

Quimet tenía una botiga on treballava de fuster, però no anava molt be, i per aixó Colometa es va posar a treballar en una casa. Quan va començar la Guerra Civil, Quimet va tindre que anar-se'n a lluitar al front, a mes per la guerra i les condicions del moment Colometa va perdre el treball i va vendre totes les seues pertenencies per a mantenir la seua família.

Després de tot aixó Colometa es va quedar sense diners i no tenía ni per a menjar, per aixó, després de patir molt per la mort de Quimet, va decidir possar fi a la seua vida. Per això, va anar a comprar salfumà a una droguería, on va conèixer a Antoni.

Antoni li va oferir que treballara per a ell, i va acceptar. El temps va passar i Antoni li va demanar que es casara amb ell, segons ell per a tenir alguna companyía perque ell era un home que en la guerra havia sigut alcançat i no podía tindre relacions sexuals. Natàlia com veia que no tenía res acceptà i es va convertir en la seua dona. Antoni era un home molt més comprensiu que Quimet i un bon pare per als seus fills.

A la fí, Toni (el fill de Natàlia) s'havía convertit en soldat, però va poder vindre a la cerimonia de casament de la seua germana Rita amb el propietari del bar del barri, Vicenç. Amb aquesta cerimonia termina l'obra amb Natàlia i Antoni pensatius en la seua casa després de la festa.

Espai i temps

En aquesta obra, trobem un espai i temps fortament localitzat. Tot gira al voltant de la Plaça del Diamant al barri de Gràcia, Barcelona. En la gran majoria, ens trobem amb espais tancats. Per altra banda tambe trobem altres espais com la platja, la colònia on l'Antoni va haver d'anar o també es parla del front de batalla.

L'obra recorreix un espai molt ample de temps, ja que comença amb Natàlia joveneta amb el seu primer amor, i finalitza amb el casament de la filla d'aquesta. Així la novel·la abarca una generació, mes o menys 30 anys. Aquesta època són els anys anteriors, durant i després de la Guerra Civil. L'autora conta la historia cronològicament, és a dir, del principi al final. El temps, com està lligat íntimament a la vida del personatge, no te regularitat. Mentre en els primers capítols se'ns indica amb exactitud, poc a poc, la cronologia es torna imprecisa i els anys comencen

...