Assaig " Convencions del món del art" Becker

“Convencions del món del art “ per Howards S. Becker

El text amb el qual treballaré en el següent escrit és “Convenciones del món del art” de Howars S. Becker, concretament les referencies teòriques les he extret del segon capítol de l’obra : “Convencions”.

L’autor, sociòleg i músic, exposa la seva idea de l’art sota el concepte del “mon de l’art”, aquest concepte es construeix en referencia a l’idea d’art com a  treball o conjunts de treballs que el defineixen, així entenent l’artista com a treballador, sent com a conseqüència un fenomen social i no un fet tant “espiritualista” i “creador” com s’apropen visions mes fantasioses, com per exemple la meva . Això es recolza sota el punt de vista, de que la creació d’art requereix d’una xarxa de persones i organització social  les quals comparteixen un mutu coneixement i un seguit de convencions compartides. Doncs seran aquestes convencions i coneixement mutu el que caracteritzi el món del art i faci possible la seva pròpia existència.

Com he dit anteriorment, els mons del art són un fenomen de cooperació social, en aquest actuen una gran diversitat d’agents com productors, públic, distribuïdors i personal de suport. Tot i això la xarxa és complexa i aquesta varia segons el mon del art concret. Doncs el procés de producció així com les convencions que la defineixen, no seran les mateixes entre la d’un pintor, el qual requereix essencialment de suport material, de distribució i no és necessària la cooperació amb altres pintors, com seria el cinema el qual necessita una organització i cooperació major.

Retornant amb les convencions, m’agradaria fer una reflexió sobre la música .La música és una de les formes artístiques amb més repercussió a nivell social, segurament la que compta amb un públic més gran. Les convencions d’abstracció i comprensió en la música, són menys complexes que les de la dansa contemporània, per exemple, citant al propi autor en referència a les tècniques del sector musical: “Las conocen bien todos los miembros socializados de una sociedad” (pag.66) És a dir que la música, és un art el qual es pot beneficiar de l’estandardització de les convencions que la defineixen, ja que delimita un perímetre molt gran i això es tradueix en l’ampliació de la xarxa en la qual actua i en conseqüència més públic i més diners.

Seguint amb la idea anterior m’ha fet venir al cap l’industria musical i les discografies que estan darrere de casa artista. Aquestes bàsicament es dediquen a adaptar el producte a les necessitats del gènere i gustos del públic, a vegades anul·lant la creativitat de l’artista i imposant pautes musicals que saben que funcionen. Dos exemples clars serien els següents.

El primer és en referencia a la meva experiència personal, jo treballo al Palau Sant Jordi, sala que es fa servir majoritàriament per organitzar concerts. És curiós com només escoltant les proves de so ,sense saber el nom ni l’estil del grup/cantant , ja sóc capaç de preveure el perfil de públic que es presentarà al esdeveniment. Els patrons musicals i el suport material  (decoració de l’escenari i l’estadi) són a vegades suficients per intuir quina mena d’acte social  es durà a terme. Quelcom que em permet veure el fet de treballar allà, es tota l’organització que requereix tal acte. Requereix de la cooperació de molts sectors del mon del art, especialment, aquells basats en material i equipament, aquests representen un sector molt important en el món de la música, com podrien ser muntadors, arquitectes, electricistes...Fins i tot l’organització d’esdeveniments d’exposició artística com aquests, requereixen cooperació amb altres sectors com per exemple la contractació de personal de seguretat i de càtering.  Resumint que una exposició d’art musical de dues hores requereix dos dies de muntatge i milers de treballadors, els quals un petit percentatge estan especialitzats en música o so, reafirmant així el caràcter cooperatiu i organitzatiu que ens mostra Becker.

...