La fuga.

Laura Vidal                                                                        20.04.2016

3rB

Música

La fuga

La fuga és la manifestació tècnica i artística més madura i lliure de l'escriptura contrapuntística. És impossible encasellar totes les fuites escrites sota un sol patró uniforme. Cadascuna difereix en un o altre detall estructural de les altres, encara que es poden incloure en dos grans grups: la fugida lliure i la fugida d'escola o escolàstica. En aquesta última l'estructura és fixa i impertorbable i segueix uns patrons estructurals, formals i de modulació preestablerts. Hi ha musicòlegs que es neguen a descriure la fugida com una forma musical, preferint parlar de procediment fogal o de textura en lloc de forma, a causa de la gran varietat de formes que pot assumir la combinació d'elements d'una fugida. No obstant això, és possible donar un esquema general de les seves característiques més importants.

Les fugues generalment tenen tres o quatre parts, és a dir, veus melòdiques; però hi ha composicions orquestrals de fins a vuit o deu veus. Són rares les fuges de dues parts, on el tema només pot anar de la veu superior a la inferior. Un exemple de fuga a dues parts és la Fuga en El meu menor del primer llibre d'El clavecí ben temperat de Johann Sebastian Bach.

A la fuga, una breu frase musical anomenada subjecte se superposa i alterna amb una altra frase anomenada contratema o contrasubjecte.

Fins ara hem esmentat els elements més importants de la textura de la fuga. En relació a la seva forma essencial, la fugida aquesta integrada per tres seccions:

• L'exposició és la primera part de la fugida on el tema s'exposa una o més vegades en cadascuna de les veus que hi intervenen.
• La secció mitjana segueix a l'exposició i en ella s'introdueixen un o més episodis de gran riquesa modulatoria: tonalitat relativa, subdominant o dominant. És freqüent l'ús de pauses o silencis de llarga durada en aquesta segona secció, amb el propòsit que quan aparegui novament el tema, adquireixi més relleu i interès.
• La secció final generalment comença quan el subjecte torna a la tonalitat inicial de la fuda i d'aquí a la culminació de l'obra. El final d'una fuga sol consistir en diversos compassos afegits a l'esctructura principal, concloent així l'obra amb una floritura. Aquesta conclusió és la coda.

Tots els recursos tècnics descrits en el cànon són aplicables a la fuga. Hi ha a més altres que la diferencien d'aquesta: el stretto i el pedal.

Elements de la fuga:

• Subjecte: és el tema principal de la fuga, l'element del qual tot deriva. Generalment només hi ha un únic subjecte, però hi ha fugues amb dos o més subjectes. Les fuites amb dos subjectes es denominen Fugues Dobles.
• Resposta: és el tema a la 5a del subjecte, és a dir en el to de la Dominant. De vegades, com en la fuga de la Tocatta i Fuga de JS Bach, la resposta es troba en el to de la subdominant, i quan això passa, aquesta resposta, i per extensió la fugida completa, se li denomina Plagal.
• Contra-subjecte: són parts lliures que acompanyen tant al subjecte com a la resposta a la fuga. Hi pot haver un, diversos o cap. Quan acompanya a la resposta en ocasions se li denomina "contra-resposta"
• Episodis: són parts en les quals no es produeix cap entrada ni del subjecte ni de la resposta. El material temàtic dels episodis està generalment extret d'elements (motius) del subjecte, la resposta o els contrasubjectes. Poques vegades apareix un element nou.
• Estrets: ocorren cap al final de la fuga, i en ells les successives entrades dels subjectes i respostes

Tipus de fugues:

• Vocal: escrita per a veus
• Instrumental: escrita per a instruments o per a teclat
• Lliure: les parts no són fixes
• Escolàstica: les seves parts i forma són fixes i rígides. El tipus de fugida d'Escola més estès és el de la Fugida Escolàstica Francesa.
• Reial: quan la resposta és la còpia exacta del subjecte a la 5a ascendent.
• Tonal: quan la resposta no és la còpia exacta del subjecte a la 5a ascendent, és a dir, que una o diverses notes no es troben en el to de la dominant. La nota modificada s'anomenen "mutació", i corresponen en general a un descens de la cinquena a una quarta en la resposta, quan la primera o segona nota del subjecte és el cinquè grau de l'escala.

...