Introducción Al Derecho

1.- Atesa la greu crisi econòmica que pateix el país i el dèficit públic existent que fa perillar els sous dels funcionaris, la Ministra d’Economia proposa al President del Govern pujar l’Impost de la Renta de les Persones Físiques (IRPF) un 10%. El President pot dictar un Decret llei aprovant la pujada d’impostos sense comptar amb el vist-i-plau previ del Congrés i del Senat.

L’afirmació és:

a) certa

b) falsa

Justificació:

Aquesta afirmació es falsa, el President no pot dictar un Decret llei aprovant la pujada d’impostos sense comptar amb el vist-i-plau previ del Congrés i del Senat, ja que com ens diu l’article 86 de la Constitució Espanyola, en cas d’extraordinària i urgent necessitat, el govern podrà dictar la corresponent disposició legislativa provisional, que tindrà forma de Decret Llei, sempre i quan no afecti uns determinats drets establerts a l’indicat article i; en tot cas, hauran d’ésser sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats; això sens perjudici que les Corts puguin tramitar aquestes disposicions legislatives provisionals com a projectes de llei a través del procediment d’urgència.

2.- El Conseller d’Educació per desenvolupar la Llei d’Educació de Catalunya dicta una Ordre canviant les vacances del calendari escolar reduint-les únicament a dues setmanes al més d’agost. L’única forma d’impugnar l’Ordre és que un partit polític presenti un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

L’afirmació és:

a) certa

b) falsa

Justificació:

Es falsa, doncs l’Ordre és impugnable davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contenciosa-Administrativa), de conformitat amb l’article 10 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa, ja que es tracta d’una disposició de caràcter general. Aquest precepte disposa que les Sales contencioses-administratives dels Tribunals Superiors de Justícia coneixeran en única instancia els recursos que es dedueixin amb relació a les disposicions generals emanades de les Comunitats Autònomes y de les Entitats locals. (Art. 10.b)

3.- La Susanna s’ha construït una piscina al jardí de la seva casa de Platja d’Aro però no ha demanat llicència d’obres i per aquest motiu, els inspectors de l’Ajuntament li obren un expedient sancionador en matèria urbanística que acaba amb un ordre d’enderroc de la piscina. Si la Susanna no restableix el jardí a l’estat original anterior a la construcció de la piscina en el termini que li han establert, l’Ajuntament li pot obligar a pagar una multa de 300 € per cada setmana que la piscina no sigui destruïda.

L’afirmació és:

a) certa

b) falsa

Justificació:

Aquesta afirmació es falsa, doncs l’Ajuntament no pot imposar a la Susanna una multa de 300 € setmanals. Es tracta de multes coercitives que tenen per objecte obligar a l’infractor a restituir la realitat física alterada. La qual cosa, en el supòsit concret no pot dur-se a terme en una setmana, de manera que podran posar-se multes coercitives periòdiques que atorguin un lapse de temps suficient per complir allò ordenat. Així es deriva de l’article 99 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i de procediment administratiu comú (sobre les multes coercitives), en relació amb els articles 95 i 96 del mateix text legal (sobre l’execució forçosa i els diferents mitjans d’execució forçosa).

4.- En Pere és denunciat per la Polícia Municipal de Badalona per deixar mal estacionat el seu vehicle. Quan rep a casa seva la resolució sancionadora, dictada per l’Alcalde, s’adona que la matrícula del vehicle que hi consta està equivocada. En Pere necessàriament ha d’interposar recurs contenciós-administratiu davant dels Jutjats ja que en via administrativa ja no hi ha cap altre recurs.

L’afirmació és:

a) certa

b) falsa

Justificació:

Aquesta afirmació també es falsa, ja que en Pere podrà interposar recurs potestatiu de reposició en el termini d’un mes de la recepció de la notificació d’imposició de la sanció imposada, o bé, directament, el recurs contenciós-administratiu en el termini de dos mesos, tal com així ho estableixen els articles 116, 117 i concordants de la Llei 30/1992.

5.- En Manel ha sol•licitat una llicència a l’Ajuntament per obrir una discoteca en el local que té llogat. L’Ajuntament li ha demanat que acrediti que ha insonoritzat el local; les obres d’insonorització no finalitzaran fins d’aquí quatre mesos. L’Ajuntament ha d’esperar que acabin les obres abans de denegar la llicència.

L’afirmació és:

a) certa

b) falsa

Justificació:

Aquesta afirmació es certa, doncs l’Ajuntament, abans de pronunciar-se sobre l’atorgament o no de la llicència, haurà de comprovar l’adequació de l’obra d’insonorització del local mitjançant la corresponent inspecció.

A aquest efecte, essent així que en principi disposa d’un termini màxim de 6 mesos (sens perjudici del que estableixi la norma especial que reguli l’expedient a què ens referim), l’Ajuntament podrà suspendre el termini per resoldre l’expedient en els supòsits, com en que ens ocupa, en què calgui subsanar deficiències.

Així ho estableix l’article 42 de la Llei 30/92.

Tanmateix, cal indicar que, sempre que s’adquireixin facultats contràries a dret entre d’altres prohibicions, el venciment del termini màxim per resoldre sense haver-se notificat la resolució expressa, legitimarà en Pere per entendre-la estimada. Això de conformitat amb l’article 43 de la Llei 30/92.

6.- L’empresa de vins Segarra ha rebut un ajut per crear i potenciar la marca de l’empresa en

...