Activitats d’aula de psicologia de l’educació

ACTIVITATS D’AULA DE PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

ACTIVITAT 1: CONCEPTES BÀSICS

A continuació proposem unes activitats que et facilitaran una adequada comprensió i l'aplicació de la informació que has treballat en el document sobre conceptes bàsics.

1. Globalitat del procés d'E-A (procés d'E-A com un sistema). El procés d'E-A ha d'estudiar-se de forma global, en cas contrari no aconseguirem comprendre-ho en la seua totalitat. En aquest sentit, aplica la metàfora que presenta Senge (1994, pàg. 88) a l'estudi del procés d'E-A:

“Tres ciegos encontraron un elefante. ¡Es una cosa grande y áspera, ancha y extensa como una alfombra!, dijo el primero, cogiendo una oreja. El segundo, cogiendo la trompa, exclamó ¡Yo tengo la verdad, es un tubo recto y hueco! Y el tercero cogiendo una pata delantera, señaló ¡Es poderoso y firme como una columna! Dado el modo de conocer de estos hombres, jamás conocerán un elefante”.

2) Classifica les següents situacions educatives en el tipus de SE a què faça referència, escrivint la lletra corresponent a cada casella: A) Excursió escolar planificada per al tema de l'erosió; B) Una setmana a la neu: Aprén a esquiar; C) La família ensenya el maneig de la forquilla i el ganivet per menjar pollastre; D) Aprendre a tocar l'oboè a la banda del poble; E) Recerca bibliogràfica sobre parcs temàtics a Internet; F) Eleccions autonòmiques; G) Taller de ceràmica per a gent gran; H) Assignatura: Geofísica, Universitat Politècnica; I) Promoció del K-78, elixir de la vitalitat; J) Acampada a les "coves dels moros" de Bocairent: una experiència de convivència i supervivència en grup; K) Educació física en educació primària: el salt de longitud. Justifica la decisió que has pres en aquelles situacions educatives que consideres que podrien situar-se en més d'una categoria.

3) Llegeix el document que s'adjunta a continuació i realitza un comentari crític personal (extensió màxima: dos folis a una cara). En aquest comentari ha de constar la teua justificació sobre el que ha de ser una situació educativa no formal i si consideres que una visita a la "Ciutat de les Ciències de València" s'ajusta a aquest concepte. A més de la lectura del text, per ajudar-te a elaborar la resposta, pots veure els següents vídeos:

- Vídeo promocional de la Ciutat de les Arts i les Ciències (11-1-2017):

https://www.youtube.com/watch?v=ogKtkkJwLzU

- Cité des enfants 5-12 ans (Cité des sciences et de l'industrie, La Villette de París):

https://www.youtube.com/watch?v=IRT8U1MSaHk

DOCUMENT SOBRE LA SITUACIÓ EDUCATIVA NO FORMAL

PROJECTE CCT DE VALÈNCIA

LA CIUTAT DE LES CIÈNCIES, “BEGIN THE BEGIN” (Olga Dénia)

El projecte de continguts elaborat perun equip de científics valencians per a l’ombrívol Museu de la Ciutat de les Ciències dorm en dependències de la generalitat. Mentrestant, l’actual govern diu que n’està elaborant un de nou que farà públic en breu.

(Font: El Temps, 26 de febrer de 1996, número 610)

Fa any i mig, dins el marc del Seminari sobre Difusió de la Ciència realitzat a la UIMP, Armand Benatar parlava de la importància de convertir en plaers 1'educació i 1'adquisició de la cultura, d'elevar el nivell mitjà del coneixement científic de la població i del forum d'aprenentatge i de comunicació que havia de representar la ja estructurada Ciutat de les Ciències de València. Aleshores, ningú no podia imaginar que aquell projecte, elaborat amb tota la cura i el rigor dels millors científics i professionals valencians, es quedaria en foc d'encenalls. Benatar ha estat la persona encarregada de dissenyar el cinema hemisfèric, que, gràcies a la seua evident rendibilitat econòmica, s'ha convertit en el ninot indultat de la falla de la Ciència. La Torre de Telecomunicacions, un element afegit posteriorment, és la poma de la discordia pel seu caràcter emblemàtic. I el Museu, el gran oblidat. Ni la crítica mes draconiana -en cas quen'hi haguera hagut- hauria estat més injusta que la indiferència i 1'oblit que, en tot aquest entramat polític i periodístic sobre la Ciutat de les Ciències, ha patit el Museu, nucli d'interés científic i educatiu del projecte inicial.

La idea de crear una Ciutat de la Ciència i la Tecnologia per a València començà a materialitzar-se a finals del 1990, quan la Generalitat Valenciana i la Universitat de València signaren un conveni de col.laboració per a la redacció d'un projecte científic sobre el qual s'assentarien les bases de la futura Ciutat. Les primeres línies de treball havien estat elaborades poc temps abans pels professors José M. López Piñero i Antoni Ten per encàrrec directe del govern valencià. Ten, segurament la persona que més museus de la ciència ha visitat arreu del món, fou nomenat director de 1'estudi científic. La Ciutat de les Ciències hauria de nàixer com a lloc d'encontre amb la ciència i la tecnologia, amb la innovació i la creativitat, en 1'avançada societat industrial en què vivim. Dos anys de treball de més de seixanta especialistes donaren com a resultat un document de trenta-dos volums que detallen cadascun dels espais de la ciutat estructurada en tres mòduls: el Cinema Hemisfèric, el Museu i la Ciutat Exterior.

A partir d'aquest moment, esdeveniments de diferent índole anaren transfigurant 1'esséncia i, sobretot, la intenció educativa i sociocultural d'aquest espai per a la ciència. Arribaren els taurons, primer en forma de constructor, després en forma de polític. El director quedà desmarcat de la història. L'interés periodístic començà a centrar-se en els pressupostos, l'especulació del terreny i els metres de la Torre de Calatrava. I els 32 volums del treball científic quedaren apilats en un racó de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia. Tot un projecte d'execució pràctica i de disseny d'instrucció contrastat i aplaudit internacionalment, que anava destinat a omplir el buit educacional que imposa 1'absència d'una disseminació social del coneixement científic i tecnològic. L'actual govern valencià ha decidit fer cas omís als continguts del document en qüestió i, públicament, ha anat teixint la idea de convertir el museu en alguna cosa similar a un parc temàtic d'oci. El passat dia 6 de febrer, fonts de la Conselleria d'Econonomia asseguraven a EL TEMPS que no sabien de 1'existència del contingut del Museu i qualificaven textualment el projecte com “un conjunt de vaguetats”, tot anunciant que en el temps rècord d'un mes, es presentaria un nova i definitiva proposta lluny dels plantejaments de 1'anterior treball. Produeix vertigen pensar en la velocitat necessària per redactar, en dos mesos, un document més complet que els 5.000 folis de què consta 1'anterior, el gran oblidat; projecte que, abans que passe a la història, volem esbossar en aquestes pàgines.

Els criteris. Com més ciència i tecnologia introduïm en les nostres vides, més incapaços ens sentim per entendre com funciona el complex món en què vivim. Això cada dia es fa més evident. I aquesta paradoxa, contra la qual uneixen esforços els divulgadors científics, caracteritza una societat que no ha anat progressant culturalment al mateix ritme que les innovacions tecnològiques en la vida quotidiana. L'escola, encara que renovada per ser adaptada a les necessitats de la societat tecnològica, no es tampoc suficient per superar la gran paradoxa del nostre temps. Partint d'aquest argument i sota un criteri d'actuació que apunta a la democratització de la cultura i el dret a la informació, a la crítica i a la llibertat, s'establiren les bases pedagògiques de la Ciutat de les Ciències de València. Responent als dits plantejaments, el catedràtic de Psicologia de 1'Educació Francesc Rivas va proposar el concepte d'Educació Científica No Formal, que situa 1'educació “en un escenari espacio-temporal on s'activa, es resol i es resumeix el procés interactiu d’ensenyament/ aprenentatge”. Si bé aquests escenaris s'identificaven fins fa poc amb els museus de Ciències o d'Història Natural -arrelats culturalment durant 1'època de la Il.lustració- o en els Museus d'Indústria i Ciència -nascuts com a conseqüència de la revolució industrial- avui dia es configuren, gràcies al canvi d'orientació de la moderna museística, en els actuals centres de la ciència i la tecnologia, inspirats en la tradició anglosaxona dels sciencecenters.

...