Teories i història de l’educació

                        Teories i història de l’educació[pic 1]

Prova escita en línia

16/12/2021

Nom i cognom de l’estudiant: Marc Navas

Responeu les preguntes després dels enunciats indicant el número de pregunta. Poseu el vostre nom i cognom a totes les pàgines. Lliureu el document final en format PDF.

1. Quins són els canvis que ha sofert el concepte de pedagogia des de principis del S. XIX segons el text d’Antoni J. Colom?

Segons el text d’Antoni J. Colom, a principis del S.XIX, la pedagogia era qualsevol concepte que tingués relació directa amb aspectes educatius, denominada com a pedagogia general.

No va ser fins a principis del S.XX, que la idea de pedagogia general va patir un gran canvi. Aquesta evolució va començar des de la pròpia terminologia de la disciplina, fet que la va afectar, doncs, d’una manera esencial.  Es va començar a utilitzar el terme de pedagogia experimental, fent referència a l’aplicació del mètode científic en aquest camp, però no es va abandonar la idea d’entendre el món educatiu a partir de la reflexió i la racionalització, sent aquesta la pedagogia general o racional, depenent del mètode segons Paulsen.

Més endavant, a partir dels anys trenta del S.XX, la disciplina va continuar evolucionant, de manera que va tornar a haver-hi un canvi en la base terminològica. El principal motiu va ser la interacció de diferents ciències humanes com la psicologia i la sociologia entre d’altres, van considerar que l’educació formava part del seu camp d’estudi. D’aquesta manera va augmentar la fragmentació que ja havia patit anteriorment la pedagogia, passant ara a estar en mans de les ciències de l’educació i no abastant tot el terreny educatiu com a concepte.

Per últim, crec necessari fer menció de la teoria de l’educació, tot i que per Colom no és sinònim de pedagogia, aquesta tenia com a objectiu millorar la pràctica educativa en formal, no formal i informal. Objectius comuns amb la pedagogia, des de el meu punt de vista.

1. Al text La Escuela Moderna, es fan diverses crítiques a aspectes de les escoles i models educatius d’aquell moment històric i també algunes propostes de canvi. A partir del següent fragment, explica algunes de les crítiques bàsiques de Ferrer i Guàrdia a l’escola del seu moment històric i alguns dels elements de canvi que proposa. Relaciona aquests elements de canvi que proposa amb els principis i conceptes generals de la corrent pedagògica de l’Escola Nova.  

He ahí la explicación de cuanto dejo indicado: el cuidado que han tenido los gobiernos en dirigir la educación de los pueblos y el fracaso de las esperanzas de los hombres de libertad. Educar equivale actualmente a domar, adiestrar, domesticar. No creo que los sistemas empleados hayan sido combinados con exacto conocimiento de causa para obtener los resultados deseados, pues eso supondría genio; pero las cosas suceden exactamente como si esa educación respondiera a una vasta concepción de conjunto realmente notable: no podría haberse hecho mejor. Para realizarla se han inspirado sencillamente en los principios de disciplina y de autoridad que guían a los organizadores sociales de todos los tiempos, quienes no tienen más que una idea muy clara y una voluntad, a saber: que los niños se habitúen a obedecer, a creer y a pensar según los dogmas sociales que nos rigen. Esto sentado, la instrucción no puede ser más que lo que es hoy. No se trata de secundar el desarrollo espontáneo de las facultades del niño, de dejarle buscar libremente la satisfacción de sus necesidades físicas, intelectuales y morales; se trata de imponer pensamientos hechos; de impedirle para siempre pensar de otra manera que la necesaria para la conservación de las instituciones de esta sociedad; de hacer de él, en suma, un individuo estrictamente adaptado al mecanismo social. (La Escuela Moderna)

Ferrer i Guàrdia fa diverses crítiques a l’educació i , per tant, a l’escola del moment. Cal destacar en relació al text, la crítica cap a la monopolització del govern sobre l’escola, formant així persones sense criteri propi i que obeeixin els dogmes social ja imposats, afavorint així l’hegemonia de les classes dirigents.

L’autor parteix d’una tesi, segons la qual, un dels principals problemes d’aquest tipus d’educació és la visió d’aquesta no com una ferramenta d’aprenentatge personal, sinó com una ferramenta d’organització social. És a dir, la finalitat d’aquesta és fer que l’individu encaixi a la perfecció a la societat, deixant de banda el propi fet pedagògic. Per això, cal deixar de banda els dogmes religiosos i les filiacions polítiques.

...