ELS PROCESSOS DE NORMALITZACIÓ.

1. ELS PROCESSOS DE NORMALITZACIÓ: LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LES NORMES SOCIALS:

Les normes explícites i implícites que regeixen la relació entre professor – alumne o professorat – grup d’estudiants, i asseguren que l’estudiant anirà fent la seva ideologia científica dels seus professors són, per exemple:

- El respecte mutu entre alumne i professor, una norma social que hem après al llarg dels anys o que ens any ensenyat de ben petits. Una norma implícita, ja que es dóna per suposat i és algo primordial en el tracte entre persones, algo que, representa, que ha de sortir d’un mateix i, que moltes vegades no ens n’ adonem però, estem duent a terme una norma social.

-

- Entregar una PAC en els límits establerts, seria un exemple clar de norma explícita. Ja que, és una norma clara i està establerta en el pla docent. Si aquesta norma és complerta, el treball és acceptat i l’alumne pot seguir en l’avaluació continua, per altra banda, si s’excedeix de la data límit de lliurament, el treball no s’accepta i l’alumne opta directament a avaluació única.

- Si suspens una PAC no tens dret a avaluació continua, això seria un altre exemple de norma explícita. És una altre norma del pla docent. Si l’alumne no supera una PAC passa, directament, a fer avaluació única, ja que un dels requisits de la continua és superar les diferents PAC’s que se li demanen.

2. RELACIÓ MAJORIA/MINORIA:

A)

Tenint en compte les definicions de les quatre cultures típiques diferents que influeixen en la formulació de la política científica segons Mario Albornoz, Burocràtica: encarnada en l’aparell de l’estat, que procura administrar i organitzar la ciència per posar-la al servei de la política; Acadèmica: encarnada en la comunitat científica, que busca preservar els valors i l’autonomia tradicionals de la ciència enfront d’altres interessos; Econòmica: encarnada en els empresaris i els responsables de la política econòmica, que s’interessa per les aplicacions tecnològiques de la ciència, orientades cap a innovacions rendibles; Cívica: encarnada en els moviments socials tals com el feminisme, l’ecologisme i els defensors dels drets humans, que presta atenció a les repercussions socials de la ciència. Podem assenyalar quins d’aquests grups es constitueixen com a majories i quins com a minories, de la manera següent.

L’exemple de pertinença múltiple és un bon exemple per entendre la classificació que he fet sobre les diferents cultures. Depenent dels valors dominants amb el qual s’enfoqui una relació de majoria i minoria entre dos o més conceptes, i depenent del grau d’influència que tinguin, podran classificar-se de manera diferent.

En aquest cas, tenint en compte la ciència com a institució cultural, podem agrupar les quatre cultures típiques (acadèmica, cívica, burocràtica i econòmica) de maneres diferents. La cultura burocràtica i la econòmica, degut als seus interessos polítics i econòmics són clarament majories. La cultura cívica, per la seva banda, tenint en compte la importància que li dóna a la ètica, els valors i als moviments socials com el feminisme, els defensors dels drets humans, la podríem situar a minories

En canvi, la cultura acadèmica, dubtosament podríem situar-la a minories i/o a majories, depenent de la visió que li donéssim. Si es mira cada cultura, individualment, es pot considerar com una minoria, cadascuna amb la seva ideologia. En canvi, si s’enfoca de maner global, la societat veu com la ciència s’ha unificat a la burocràcia i, per tant, això ho crítica. Ja que, en comptes d’intentar que la humanitat progressi d’una forma positiva, la destrueixen.

Aleshores, si mirem cultura per cultura, podríem agrupar com a minories: la acadèmica i la cívica, i com a majories: la burocràtica i la econòmica. En canvi, si ho mirem globalment, situaríem la cívica com a minoria i la acadèmica, la econòmica i la burocràtica com a majories, pel simple fet de la visió o punt de vista que li puguem donar.

B)

Els mecanismes d’influència que poden utilitzar les majories per mantenir certa ideologia científica com l’única correcta serien la conformitat, el conformisme i la uniformitat. Ja que en aquests mecanismes, entren els conceptes de submissió a la majoria i/o conformar-se amb el que diu la majoria, el de prendre una actitud passiva envers el que diu la majoria i/o la identificació de grup, en les creences, percepcions i comportaments que compartirien

...