Amèrica contemporànea Els processos independentistes en les colonies espanyoles (1808 a 1824)

AMÈRICA CONTEMPORÀNEA

ELS PROCESSOS INDEPENDENTISTES EN LES COLONIES ESPANYOLES (1808 A 1824) – Conflicte metròpoli-colonia i guerra civil

Durant molts anys, la historiografia més tradicional han vist en els processos de la independència com la segona conquesta d’Amèrica. La idea del segle XVIII amb l’arriba de la casa dels borbons van intentar reconquerir Amèrica i posar ordre en les colònies amb l’enviament d’un nou grup, els intendents, els quals desplacen i marginen els criolls i aquella situació de col·laboració que s’havia donat al marge del sistema legal. Els criolls, per tant, promouen la independència lluitant en contra d’aquesta marginació.

La historiografia va canviant durant els anys. Als anys 90 sorgeix una historiografia que complementa aquesta visió amb 1808. L’element central en aquesta situació, es que hi ha un moment de ruptura en el que el rei es ausent, i no s’enten la sobirania, i qui ha de governar o exercir el poder. Qui és el sobirà?

1814/1816- 1824 🡪 És una segona fase de independencia, en la que, al llarg d’aquest procés, de vegades els actors es radicalitzaran. Pero els actors americans es radicalitzen i es comencen a definir més americans, que espanyols-americans.

D’altra banda, les respostes de l’altra part és, en particular amb el retorn de Ferran, no hi ha mediació possible, i la resposta de Ferran VII? Les guerres doncs s’expandeixen en tot el territori americà. El poder sobirà, no de rei, serpa del poble i de les nacions, tot i que en 1824, les nacions és un terme molt nou.

Aquesta anàlisi, amb l’historiografia més recent, s’enriqueix en els últims anys (10 últims anys) amb la idea de la crisi (l’ocupació napoleònica destapa aquesta macrocefàlia) La idea a través d’una anàlisi es posa de relleu la idea de com es podia desenvolupar una autonomia sense trencar llaços amb el sobirà espanyol, sobretot en els primers anys. Es pensava, en tot aquest context, de la possibilitat a partir de les juntes de desenvolupar diferents governs amb autonomia, però sota la figura del sobirà, el rei d’Espanya. Un aspecte similar al que es farà a Irlanda, etc. Amb tot, això no va ser així, ja que les coses es van radicalitzar.

¿ESTAVA AMÈRICA PREPARADA PER LA RUPTURA AMB ESPANYA?

La Carta de Jamaica (1815), serà la carta magna de independencia, on Bolívar recuperarà el relat més tradicional dels criolls sotmesos. Aquesta carta serà escrita a Jamaica, i Simon Bolívar arguementa que Amèrica no estava preparada per “desprenderse de la metròpoli”. La Metròpoli i la organització interna d’aquesta per lluitar en contra dels francesos, quina legitimat té per declarar guerra?

EL PROBLEMA DE L’EMANCIPACIÓ

L’obediència que s’havia de fer al rei, passa a ser abstracte. La batalla de Trafalgar, es veu que la potencia militar, naval espanyola no era la mateixa que al segle XVII, havia perdut la gran eficàcia, està deteriorada. 1806, Napoleó declara el bloqueig continental contra Anglaterra, previsió de comerciar en contra de la seva gran enemiga, Anglaterra. El principal aliat a Europa d’Anglaterra serà Portugal. I el 29 de novembre de 1807 escapen el rei i la cort del Portugal a Brasil i escapen amb la biblioteca, tota la classe dirigent escapa (20.000 persones) protegits per Anglaterra i arriben a Brasil. És la primera vegada que un actor apareix a la corona?¿?¿. Josep Bonaparte serà proclamat rei d’Espanya i de les colonies. Es ara, quan es cuestiona el poble americà, qui era el sobirà.

S’organitzarà un debat per part dels cabildos oberts, per tal de debatir en relació a la sobirania. Es recuperarà aquella estructura “d’ajuntament” i de govern local, d’aquells que tenien interessos econòmics, per saber com procedir. Majoritariament, aquests cabildos, considerant l’absencia d’aquesta sobirania, no es reconeix a Bonaparte i s’organitzen en juntes de govern per respondre a la cuestió francesa, organitzar l’existent, saber qui governa, organitzar la gestió, l’adminsitració dels territoris, sense trencar amb Ferran VII, reconeixen la legitimat de governar de Ferran. Aquestes juntes comencen a organitzar-se reconeixent a Ferran VII com sobirà legítim, les juntes governaran poc, però ho faran.

Això passarà a tots els territoris. A setembre de 1808 a Espanya sorgiran les juntes espanyoles de la junta Central Governativa del Regne. Es farà, doncs, una convocatòria a Corts el 1809, per respondre als francesos i governar en l’ausencia de Ferran. Aquesta serà el primer cop que s’escolatarà que les Indies no son meres colonies o factoroes i que tener dret a la representació del rei. En Amèrica, comença a tenir importància per formar part d’aquestes corts. Mentrestant, estan en una guerra.

1808 🡪 invasió Napoleónica. Els francesos entren a Madrid i conquereixen gran part de la península i arriben a Andalusia, on s’havia instal·lat la junta a Sevilla. La junta es traslladarà a Cadis per la invasió francesa.

1810 🡪 Les comunicacions d’Espanya arriben amb molt de retard, però quan arriba la noticia que havien cedit la corona els borbons i que Espanya a caigut, sorgeixen juntes com es la Junta Provisional de Caracas o la de la Provincias del Río de la Plata (ambdues molt radicals) comencen a organitzar-se tenint en compte la situació espanyola. Han d’organitzar un poder alternatiu en sol americà.

Amèrica 1808-1810 🡪 La invasió francesa d ela península iberica va ser el cataclisme. Aliança amb França i guerra en contra d’Anglaterra. Paralisi del comerç del Carib i fatxada atlàntica (Río de la Plata, Venezuela, Nueva Granada) Els cabildos eran considerats els depositaris de la sobirania (teoria del pacte)

El trasllat de l’autoritat als cabildos, convocant reunions extraordinàries que es transformarien en cabildos oberts (amb la participació dels veïns). Els cabildos estableixen juntes de govern amb membres escollits pel poble (espanyols i criolls). Els pas va ser demanar que les ciutats de província reconeixeran la supremacia de les Juntes com a autoritat suprema. Carlota, germana de Ferran VII, arriba a Brasil amb Joao VI. La única junta que triomfarà serà la de Buenos Aires (als territoris urbans). En el debat sobre la legitimat de governar entrarà la figura de Carlota Joaquima, i les juntes revolucionaries de Buenos Aires li demanaran que sigui ella la que agafi el poder. Aquesta era molt autoritària, per tant, podia no ser la millor candidata. A la Junta de Chuquisaca (actual Sucre) era un centre universitari i intel·lectual, serà la universitat qui participarà en el debat de qui a de representar la sobirania.

La verge de Guadalupe al ser identificada com negre serà un símbol de la independència. 16 de setembre de 1810 es donarà el crit de Dolores. (CONSULTAR INFORMACÍÓN EN INTERNET).

En aquest context, a Mèxic, sorgiran interpretacions diferents sobre la qüestió de que fer. Es comença a pensar que es pot representar el poder de Ferran VII, el virrei no ho veurà positivament. L’audiència serà una de les altres interpretacions o opcions que podrien agafar el poder i la sobirania. Les noticies que arriben del que està passant a Espanya motiva al oïdors de la audiència a fer un cop d’estat. Per consegüent, empresonaran al virrei, i acabaran agafant el poder.

En ciutat de Mèxic, aquests debats es donaven constantment, hi havia dos focus on es debatia, la audiència i el cabildos. S’imposarà un nou govern de la nova Espanya que atén noticies de la península. La situació es un caos total. És un primer govern de cort conservador en 1808. Entre 1808 i 1810 sorgeixen diferents consipiracions que es desaten per part de l’audiència. Al 1810 es descobreix una temptativa de conspiració a la localitat de Queretaro (localitat en greus problemes econòmics). Un dels principals conspiradors s’anticipa abans que l’empressonin i declara la emancipació de Mèxic 🡪 per tant, independència de Mèxic. Apareixen reivindicacions a partir de la verge de Guadalupe. Es parlarà molt dels últims anys del cura Hidalgo. Proclamarà la declaració de independència. L’exèrcit d’Hidalgo estarà configurat d’autoctons, mestizos, entre d’altres. Hidalgo era procliu a acabar amb les desigualtat de castes. Arribarà a concentrar a 100.000 persones aquest exercit sobre una població de 120.000 aprox. Com fa involucar a tanta gent? Pagarà i prometerà una quantitat de diners als que s’involucren. És una rebel·lió molt amplia.

A finals de 1810 comença aquest “repliegue”, el cura Hidalgo serà empresonat i executat. Amb tot, no acabarà la insurrecció, ja que com a resposta sorgiran altres personalitat que controlaran el centre de Mèxic, un d’aquests serà Morelos. I aquest líders, al 1811, escolliran els membres d’una suprema junta nacional d’Amèrica . Comencen a organitzar el govern autònom dels territoris que controlen, encara no es parla d’independència. Les passes s’acceleraran, la Suprema Junta Nacional d’Amèrica s’establirà al 1811, conseguement s’establirà el Congres de Chipalcingo al 1813, i en aquest congres es Morelo qui presenta una celebre proposta (Los sentimientos de la nación) la qual defensa que Amèrica ha de ser lliure, que la religió catòlica sigui la única, la jerarquia de la iglèsia, la sobirania del poble, que l’esclavitud s’acabi, i establint la igualtat de castes. Aquestes propostes redactades d’un dels líders insurgents es adoptada al congres i seguirà amb la abolició de l’esclavitud i la proclamació de la independència al 1813.

Una vegada es constitueix

...