INTRODUCCIÓN A LA PSICOLOGIA

INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA

Bloc 1 Tema 1: Psicologia i pensament científic

1. Explicar per què la psicología és quelcom més que el sentit comú.

La mayor parte de la gente sólo usa un 10% de su capacidad cerebral. Fals

Los recién nacidos son prácticamente ciegos y sordos. Fals

La hipnosis mejora la precisión del recuerdo. Fals

Todas las personas que sufre dislexia ven las palabras del revés. Fals

Casi siempre es mejor expresar la rabia que contenerla. Cert Fals!!

El detector de mentiras (polígrafo) es fiable al 90 o 95% en la detección de mentiras. Fals

Solemos sentirnos atraídos por personas que son totalmente opuestas a nosotros en personalidad y actitudes. Fals

Cuantas más personas nos rodeen en una situación de emergencia, más probable que al menos una nos preste ayuda. Cert Fals!!

Los enfermos de esquizofrenia tienen más de una personalidad. Fals

Todas las psicoterapias electivas requieren que los pacoetes lleguen a la raíz de sus problemas en la infancia.  Fals

------------------------------------------[pic 1]

Què és la psicologia?

Psicologia: estudi científic de la ment (cognitiu), cervell (neuropsicologia) i comportament.

Nivells d’explicació: jerarquia d’explicació. Nivells més inferiors relacionats amb les influències biològiques i les superiors amb les socials.

Causalitat múltiple. En qualsevol problema psicòlogic intervenen molts factors. Ej. Una persona roba. Porque? Por la pobreza. NO es una respuesta buena. La pobreza influye, pero hay más factores. MAI és per una única causa.

Diferències individuals. Davant d’una mateixa situación 3 persones poden actuar de 3 formes totalment diferents. Depen del comportament de cadascú, tots som diferents.

Diferències culturals. També s’ha de tenir en compte les diferències culturals

Perquè no sempre ens hem de fiar del sentit comú?

Sentit comú: prendre decisions de manera rápida amb allò que ja sabem.

REALISME INGENU: Creure que veiem el món tal com és. Però els sentits ens engañen. Per exemple: primer pensàvem que la terra era plana perque ens bassàvem en el que veiem. Fins que no vam tenir la visió científica no ens vam adonar de que era rodona.

*El entorn pot fer que la nostra percepció sigui diferent.

Treiem conclusions de les persones a simple vista i no sempre són encertades.

La psicologia com a ciencia

Sesgo de confirmación: Tendencia a cercar proves que secundin les nostres hipótesis i ignorar o distorsionar les proves que les contradiguin.[pic 2]

Exemple: Quan estem al supermercat sempre ens toca la cua que va més poc a poc. És veritat? No, però les vegades que la cua va rápida no les tenim en compte ni les contem, en canvi quan va lenta si.

Preservar en la creencia: Tendencia a enyr-nos a les nostres creencies inicials, fins i tot quan les proves ho contradiuen.

Teoria científica: Expicació per un gran número de “descobriments” del món natural.

Hipótesi: Predicció contrastable derivada de una teoría científica.

LA PSEUDOCIÈNCIA

Concepte de pseudociència: Podem dir que és una impostora de la ciència. Sèrie d’afirmacions o tèsis que semblen científiques, però no ho son.

Molta gent creu en la telepatia, fantasmes, cases encantades, etc. Perquè ve de la psicologia popular, la gent creu que té una base científica, però perquè creu la gent en aquestes coses?

Dos estratègies per convèncer: 1) Que una part del que diguis sigui veritat. (Per exemple una experiència pròpia). 2) Repetir la idea a moltes persones en diferents llocs. Això passa molt a la nostra societat.

Perquè podem caure en utilitzar la pseudociència? La idea clau és que “la esperanza es lo último que se pierde”. La causa principal de creure és perquè el nostre cervell està programat per ficar ordre al desordre i trobar sentit a les coses que no ho tenen. Creiem perquè volem creure.

Cal distingir entre afirmacions pseudicientífiques i les metafísiques (Tesis metafísica: afirmacions sobre el mon que no es poden demostrar. Ex. Creure en Deu. Apofenia: tendència a percebre connexions entre fets que no estan relacionats entre si, que a vegades això ens ho fa la nostra ment).

Exemple de la apofenia: un dia ens fiquem a mirar fotos del passat on surt un amic amb el qual no parles des de fa temps i per la tarda justament et parla aquest amic i t’ho fas una connexió.

La pseudociència pot ser perillosa. Quan fem un tractament que pot ser inofensiu poden causar un dany indirecte i pot ser que no sigui eficient. Si tenim càncer i no fem el que ens diu la ciència ens perdem un tracte eficaç.

Conclusió: el pensament científic és fonamental. És la millor eina que tenim contra l’error.

Principis bàsics del pensament científic

La ciència ha de ser escèptica.  El terme "escepticisme"  prové del grec skeptikos que vol dir " valorar amb molta cura". L'escepticisme es fonamenta en el pensament crític ("Conjunt d'instruments per analitzar les afirmacions amb mentalitat oberta i de forma rigurosa).

És important  que el pensament científic estigui constituit per un conjunt d'instruments que permetin combatre els biaxos personals. És per això important comptar sempre amb els següents principis bàsics del pensament científic per analitzar qualsevol afirmació psicològica.

Principi 1. Descartar les hipòtesis alternatives. Preguntar-se: és l’única solució? Les altres alternatives són descartades? Exemple: Hi ha un nou medicament per “curar” la depressió. Se li donen els medicaments a un grup i al cap de les setmanes es veuen els resultats que han sigut efectius. Ha sigut el medicament el que a produït la millora? No té perquè. També ho pot haver sigut les teràpies grupals que feien, l’efecte placebo... Per saber-ho s’han de fer dos grups i que a uns se’ls i doni el medicament i a l’altre un caramel però que pensin que és el medicament i així és sabrà si realment té efecte el medicament.

...