La Psicoanàlisi

LA PSICOANÀLISI – FREUD

BIOGRAFIA: Sigmund Freud ( 6 de maig de 1856 a Freiberg, Txèquia).

- Jueu; vivia a Viena (centre cultural europeu).

- Estudiant molt brillant, li apassionava la literatura i les llengües (li feien bromes per ser jueu). Va estudiar medicina. Va anar a París a estudiar amb el doctor Charcot (neuròleg; utilitzava la hipnosi). El treball de Charcot va fer pensar a Freud sobre la possibilitat de l’existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida.

- Als 30 anys es va casar amb Martha i va obrir el seu consultori particular a Viena.

- El interès de Freud pel psiquisme humà té un referent clàssic en un dels primers casos que va tractar, Anna O, tractada conjuntament amb Josef Breuer. Van publicar “Estudis sobre la histèria”. La importància que donava el llibre a la sexualitat per explicar la histèria i d’altres malalties mentals no era ben vista en la puritana societat vienesa.

- Freud va crear la Societat Psicoanalítica de Viena. Llavors, Freud va iniciar una llarga amistat amb Carl-Gustav Jung. Van fundar l’associació Internacional de Psicoanàlisi. Més tard, Jung va deixar l’associació i va iniciar una nova branca de la reflexió psicoanalítica.

- La primera guerra mundial va afectar molt a Freud, tant perquè van patir misèria a casa seva, com pel canvi en la seva percepció que tenia de la humanitat i del psiquisme. Va publicar un treball on parla d’una nova estructura de la personalitat i més endavant escriurà sobre un principi de mort i sobre visions pessimistes de l’agressivitat humana i del desenvolupament de la cultura. El mateix any, va morir la seva filla Sophie, i al cap de tres anys el seu nét Heinz. També li van diagnosticar un càncer de mandíbula (1a oper. de 33).

- La seva teoria psicoanalítica va tenir molt ressò mundial. Més tard, Hitler crema a Berlín les obres de Freud i, anys més tard, envaeix Àustria, per lo que Freud s’exilia a Londres on mor anys més tard.

TEORIA DE LA PERSONALITAT I MECANISMES DE DEFENSA

Dues teories:

- 1a teoria: Conscient/Preconscient/Inconscient. Els processos psicològics són regulats per una part oculta de la nostra personalitat (inconscient). El conscient és allò que coneix una persona; el preconscient, allò que no coneix però que pot conèixer fàcilment; i l’inconscient, allò que no pot conèixer de cap manera.

- 2a teoria: Allò/Jo/Superjò.

o Allò:

 Part més antiga de la nostra personalitat, font de tota l’energia mental.

 Inconscient, primitiu i instintiu

 Funciona satisfaent immediatament les necessitats

 No té valors morals.

 Es regeix pel principi de plaer: vol aconseguir el plaer i evitar les coses desagradables.

o Jo:

 Prové de l’allò en el nen petit: quan creix i entra en contacte amb el món exterior, va elaborant el jo.

 Part mental de control de la conducta.

 La seva finalitat és el contacte amb la realitat i l’autoconservació enfront aquesta.

 Considera les conseqüències dels seus actes per sobre del plaer.

 Es regeix pel principi de realitat i s’oposa al principi de plaer.

 Controla el parlar i el pensament, els moviments i les tensions psíquiques.

o Superjò:

 Es constitueix als 5-6 anys: els nens idealitzen els pares i aprenen el sentit de les normes.

 Representa la consciència i les pautes morals: punt de referència moral de la persona.

 Les seves característiques dependran de la moral de la societat i del model educatiu.

 Ajuda a controlar l’allò.

LES RELACIONS ENTRE EL JO, ALLÒ I SUPERJÒ

Poden ser senzilles, però solen ser la causa de més d’un conflicte psíquic: quan l’allò vol alguna cosa del jo i el superjò no poden acceptar, s’origina una tensió i un conflicte intern que el jo ha d’intentar mantenir en equilibri. El jo, per fer-ho, disposa d’unes tècniques: els mecanismes de defensa.

1. Repressió: el superjò frena els impulsos de l’allò, mentre el jo els manté reprimits. Això causen tensions anomenades neurosis, conflicte que neix d’un desig que no es pot realitzar.

2. Racionalització: inventar-se arguments racionals per justificar la conducta que exigeix l’allò.

3. Negació de la realitat: negar un fet de la realitat, o bé deformar-lo.

4. Projecció: veure en els altres sentiments o idees pròpies d’un mateix però que no es volen acceptar.

5. Regressió: davant d’una dificultat o situació inesperada, el nen o l’adult tenen comportaments propis d’èpoques anteriors, més infantils. Manifestació d’immaduresa.

6. Reacció: manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte refusat. S’amaga el veritable sentiment, que està reprimit.

7. Sublimació: canviar l’objectiu de les pulsions (forces de l’allò, instints) cap a finalitats que socialment siguin acceptades i per tant tolerades pel superjò. EX: art, literatura, etc.

TEORIA DELS INSTINTS

Els instints representen una mena de força o energia constant que prové de dins del cos i que estan a la frontera entre la part psíquica i biològica. Té un origen, un objecte i una finalitat:

- Origen: excitació

...