La neuroeducacion

La neuroeducació, es una nova visió de l’ensenyament que es basa en aportar noves estratègies i tecnologies educatives centrades en el funcionament del cervell amb l’objectiu d’optimitzar el procés de l’ensenyament i l’aprenentatge.                                          

Com cita David Bueno a la seva conferència: es el segle del “Big Data” i com a docent ens hem de renovar o morir. El cervell no s’activa de la mateixa manera quan estem aprenent alguna cosa perquè tenim un repte davant que quan aprenem perquè ens obliguen i sense cap interès propi.  Una bona manera d’obtenir una bona resposta per part dels alumnes seria poder fer servir totes aquestes noves tecnologies i incorporar-les en activitats que els motivin i els ajudin a aprendre sense donar-se compte que ho estan fent.

Per un altre part hem de vigilar amb la sobre-estimulació,  ja que pot arribar a ser estressant i l’estrès es l’enemic principal del cervell que bloqueja la capacitat d’aprenentatge. Sobre-estimular pot estressar crònicament, no obstant, l’estrès moderat y puntual ben administrat pot inclús ajudar als aprenentatges.

Qualsevol experiència és educativa perquè et va formant i va forjant el teu cervell. Quantes mes experiències donem als alumnes, mes connexions podran tenir i més riquesa de vida mental tindran.

A qualsevol aprenentatge, quantes més àrees del cervell estiguin implicades millor la recordarem y amb més eficiència la podrem utilitzar. Per tant, com a docent haurem de intentar generar situacions i utilitzar estratègies en les que el fet d’aprendre sigui imprescindible per a solucionar un problema i no per aprendre més ràpid, es a dir, aprendre per a que s’utilitzi d’una manera més eficient quan toqui utilitzar-lo.

Com a docents, també hem de saber adaptar-nos a cada situació y societat. Segur que no serà el mateix ser docent d’un centre a un poble o a una ciutat o inclús a un altre país. Hem de qüestionar-nos coses com: dins de la meva aula, què vull aconseguir? I com ho puc aplicar segons els recursos del que disposo o l’àrea en la que visc?

Hem de tenir present que les activitats que activen mes plasticitat neuronal fins a meitat de la primària son la musica, l’art i els aspectes psicomotrius. Per tant hauríem de tenir en compte que el eix central d’una classe hauria de ser aquestes tres assignatures i la resta de matèries (també molt importants) haurien de ser les branques que surten d’aquest eix central. Amb la música podem treballar tota la part emocional o inclús coneixements com la llengua, les matemàtiques...   i amb l’art, treballem la innovació i a ser creatius.

Cada grup d’alumnes es diferent, entendre la diversitat de cervells a l’aula i que cada alumne es únic es molt important. Alguns entendran tot a la primera, alguns altres necessitaran deu cops. Hem de respectar aquestes diferencies perquè Sí existeixen. No hem de limitar i hem de donar als alumnes les màximes oportunitats per a que es desenvolupin fins a on vulguin o puguin.

Aprendre es un instint i el joc es una manera instintiva d’aprendre. Jugant t’equivoques i no passa res, prens decisions, perfecciones, interacciones amb l’entorn i les persones. El joc com a eina educativa es molt important. Sense motivació no hi ha aprenentatge i el joc motiva molt. Per tant, com a docents, hem d’incorporar el joc a les nostres classes i sessions.

M’agradaria concloure aquesta reflexió amb les paraules de David Bueno quan diu que les claus per l’aprenentatge son: l’alegria, la confiança i sorpresa, l’atenció, la motivació, el plaer i la recompensa. Per tant, poder aportar estratègies educatives per afavorir aquest funcionament en el cervell del alumes ajudarà en com aquest mateixos percebran el món el dia de demà i que qualsevol aprenentatge que porti emocions associades, el cervell ho interpretarà com a importat per a sobreviure i ho recordarà molt més.

...