TEORIA ORIENTACIÓ COGNITIVISTA

TEORIA ORIENTACIÓ COGNITIVISTA.

Han sigut els dominants de la psicologia social. Era una època en la qual es qüestionaven molts temes de la psicologia social. Cal destacar la figura de la persona com a processador actiu de la informació, els elements cognitius considerats com independents, cada persona té la seua pròpia percepció del món.

S-O-R,s=Diferents relacions que una persona té (inputs), R=respostes que es donen a l’estímul (outputs). Però l’essencial per a la psicologia és el que passa a la O= On donem respostes que ja hem organitzat tota la informació, observat...(Per als conductistes, la O és un forat negre).

Un mapa cognitiu et dóna una informació d’allò que tens al voltant, t’orienta espacialment.

Univers cognitiu: El conjunt de les coses que tu coneixes, que tu sas, les idees que tu tens que les relacions amb un tipus de lògica i això dona significació a la idea del món real i físic que tenim. Coneixem les coses en funció de com tenim organitzades les idees, i gràcies a açò donem sentit a les coses que ens envolten.

Destaquem la capacitat racional, les nostres respostes i reaccions són ajustades a com nosaltres elaborem la informació que ens ve de fora. Es minimitzen els conceptes irracionals.

Els camps o àmbits en els que més treballen els cognitivistes, són: Percepció interpersonal, processos d’atribució, esquemes socials, canvi d’actituds, atracció social, conceptualització espacial...

Hi ha moltes teories dins de l’orientació cognitivista, entre elles les de L.Festinguer(teoria de la dissonància), Newcomb(teoria de l’equilibri interpersonal), Tannenbaum(teoria de la congruència), Rosemberg(teoria de la consistència), Abelson(teoria de la implicació psicològica), McGuire(teoria estructural)...

TEORIA DE LA DISSONANCIA COGNOSCITIVA(L.FESTINGER)

Aquest considera que el conjunt de les nostres idees, tot allò que pensem i sabem i està al nostre cap presenta tres tipus de relacions, que de forma irrellevant (sabem que açò és psicologia social, i que demà és dimecres i que són les 11) estan connectades. (Si ixes i balles això va junt, si vas a la platja i no et banyes, si m’agrada el futbol però no que criden gol, m’agrada veure ciutats però no el tràfic).

Altres idees no encaixen tan bé: dissonància, una situació en dissonància necessita ser resolta per què causa atenció. No podem viure en dissonància, i un mecanisme per a resoldre-la és minimitzar el problema (Si no m’agrada anar a la platja per què hi ha gent, vaig poc) i no pensar en això. Altre mecanisme pot ser maximitzar els aspectes positius (M’agrada la paella però no l’arròs, aleshores me menje la carn i la verdura, no passa res per l’arròs.) Maximitzar els aspectes negatius(M’agrada la paella però no puc amb l’arròs, no menje mes)

La gent tenim múltiples idees que estan relacionades, irrellevant, consonants i dissonants, tots evitem tindre una dissonància per què poden afectar a molts aspectes. Una dissonància es pot donar si hi ha dues informacions contradictòries i perquè es done, cal donar-li importància a les fonts perquè es produïsca i que tinga consistència lògica. Per a tenir una seguretat psicològica és veure que molta gent pensa el mateix que tu aleshores penses que està bé.

PERSPECTIVA CONDUCTUAL. INTECANVI SOCIAL.

Aquesta

...