Treball de recerca El Masclisme i la Identitat sexual

El masclisme és el conjunt d’idees, actituds i pràctiques basades en l’atribució apresa de superioritat de l’home sobre la dona

La paraula "masclisme" es va crear per a designar qualsevol tipus d'opinió, disposició o pràctica que diferencia de manera negativa el fet de ser dona, però no arremet únicament sobre les dones sinó també als homes que pels seus gustos, manera de ser o

rol masculí

(p.e. masculinitat).

Es tracta d'una repartició de poder, que defineix valors diferents a diferents persones i a la que uns estan per sobre de la resta. Així, el masclisme indica el que cal ser, sentir, pensar i fer per no baixar esglaons a la piràmide del poder. El masclisme, castiga qualsevol comportament que es consideri suposadament femení en els homes, és a dir, que constitueix la base de la homofòbia també. Tanmateix, el masclisme no només pot estar present en el comportament i pensament dels propis homes, sinó que fins i tot es troba present entre les dones.

de fer no compleixen les normes i comportaments

suposadament adscrits al

4

A causa de la idea de tenir l’home el poder, la societat europea és masclista des de fa segles: el feudalisme (relació home-senyor), el cristianisme, l'humanisme (amb l'home al centre de tot i l'assassinat de dones sàvies), capitalisme (és a dir, on el treball productiu de diners dignifica l’home), etc.

El masclisme, no tan sols es troba en l’home, també és present el masclisme femení, ja que molts cops és la dona, molt més masclista que l’home. Per exemple, la dona que es queixa de la diferència salarial entre ambdós i interpreta que en un sopar ha de pagar l’home. És per tant, aquella, que es queixa del masclisme, però que alhora l’incrementa creient que és ell qui l’ha de mantenir, protegir...2

3.1 El patriarcat

"Patriarcat" en català prové del genitiu llatí patris, "pare", i del grec arché, "govern".

El Patriarcat, és un concepte antropològic que descriu una organització social i cultural en la qual la totalitat de les relacions socials, està estructurada pel domini de l’home. Aquesta ideologia inclou una valoració desigual entre homes i dones, establint que ells són superiors, i elles, inferiors.

3.2 Formes de Patriarcat

El Patrilinealisme defineix les societats en què l’herència s’origina del llinatge del pare. A diferència d’una societat matrilineal, que l’herència (de qualsevol tipus) s’origina del llinatge de la mare.

El Patrilocalisme defineix un centre de control que es deriva de la comunitat (geogràfica, cultural...) del pare. Per exemple: En contraure matrimoni, la nova família, viurà amb el pare del marit. En una societat matrilocal, una dona viurà amb la seva mare i les seves germanes fins i tot desprès del matrimoni. Els seus germans es converteixen en els ‘pares socials’ dels seus fills i tindran més influència sobre ells que no pas, el pare biològic.

2 Veure article, en annex.

5

3.3 La violència masclista

La violència masclista, segons les Nacions Unides, son aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic. La llei 5/2008 en defensa del dret de les dones, on defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre aquestes. Aquesta llei defineix que la violència masclista és aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant en la vida pública com privada.

3.3.1 Tipus de violència masclista

• Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el cos d'una dona,

amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.

Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, d'humiliació, de vexacions (amenaces, persecucions), d'exigència d'obediència o submissió, de coerció verbal, d'insults, d'aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat. Dintre la violència masclista psicològica, se’n poden diferenciar 3 tipus:

Ø Maltractament: Que pot ser passiu (p.e. abandonament) o actiu (tracte degradant a la persona).

Ø Abús: S’aplica amb una metodologia i normalment per assolir un objectiu. La víctima és perseguida amb crítiques, amenaces, injúries, calúmnies, etc. És habitual l’us de bromes hostils, insults o crits, per tal d’enderrocar l’autoestima i aconseguir un estat de desesperació.

6

Ø Manipulació: Té per objectiu canviar la percepció o el comportament de la víctima, per forçar-la a fer allò que no vol. És un menyspreu a la víctima com a ser humà, al haver-hi una forta privació de drets i llibertats.

• Violència i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violència, d'intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.

• Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i, si escau, dels seus fills o filles, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella.

3.3.2 Àmbits de violència masclista

La violència masclista es pot manifestar i adopta característiques concretes segons els àmbits següents estructurats en la llei 5/2008:

Ø Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat. Aquest tipus de violència, és el que la llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre defineix com a violència de gènere.

Ø Violència en l’àmbit familiar: consisteix en la violència física, sexual, psicològica i econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams de l’entorn familiar. No s’hi inclou la violència exercida en l’àmbit de la parella, definida en l’apartat anterior.

7

Ø Violència en l’àmbit laboral: consisteix en la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari si té relació amb la feina. Pot adoptar la tipologia d’ assetjament sexual, quan el constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’aspecte sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Ø Violència en l’àmbit social o comunitari: comprèn les manifestacions següents:

- Agressions sexuals: consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida sobre les dones i les menors d’edat que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per demostrar poder i abusar-ne.

- Assetjament sexual.

- Tràfic i explotació sexual de dones i nenes.

- Mutilació genital femenina o risc de patir-la: inclou qualsevol procediment que

impliqui o pugui implicar una eliminació total o parcial dels genitals femenins o

hi produeixi lesions, encara que hi hagi consentiment exprés o tàcit de la dona.

- Matrimonis forçats.

- Violència derivada de conflictes armats: inclou totes les formes de violència

contra les dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara l’assassinat, la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs forçat, l’avortament forçat, l’esterilització forçada, la infecció intencionada de malalties, la tortura i els abusos sexuals.

- Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones: com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades.

- Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

8

3.3.3 Teories explicatives

Hi ha diferents formes d’explicar com es genera aquesta violència masclista:

Per un cantó la violència masclista és estructural i multi causal. La violència no es deu a trets singulars i patològics d’una sèrie d’individus, sinó que té trets estructurals d’una manera cultural de definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. La violència masclista es produeix en una societat que manté un sistema de relacions de gènere que perpetua la superioritat dels homes sobre les dones i assigna diferents atributs, rols i espais en funció del sexe.

Per

...