PAC 2: Orientació Sexual, gènere I Identitat

-1-

a)

Tillett es refereix a dues categories grupals els Heterosexuals i els Homosexuals.

b)

Aquestes categories engloben tres processos; la comparació, la categorització social i la identificació. Els tres processos estan relacionats, fan referència a com percebem a les altres persones i a nosaltres mateixos, en funció al grup que pertanyen. Pel que respecta a la noció d’identitat, Tillet ens exemplifica que no existeixen categories absolutes on identificar-nos. Doncs, <<Ser “mascle” o “femella” no és un fet social, és simplement un fet biològic natural mentre que home o dona és un fet social.>> i es construeix en tot moment.

c)

Els prejudicis, els estereotips i la discriminació són conceptes molt lligats a les categories socials.

Un cas molt representatiu és quan Tillet explica que en l’ambient en el que ella ha viscut a Manhattan, l’epicentre de la musica punk, si no ets artista, drag queen, etc. ets l’estrany mentre que fora d’aquest ambient seria tot el contrari. Però l’estereotip més clar del que parla Tillet és el de gènere. Quan diu que es va fer passar per un noi dels 6 als 14 anys, perquè a l’escola no la deixaven jugar a bàsquet perquè era una noia. En aquell ambient i context social, estava esterotipat que l’esport era pels nois. Per tant aquí es produïa un prejudici i una discriminació vers a una categoria grupal. Es donava una actitud restrictiva i negativa vers a les noies pel fet de pertànyer a una categoria diferent.

-2-

Històricament, ja sigui per interessos polítics, econòmics o religiosos, s’ha dividit a les persones identificant-les i obligant-les a identificar-se amb o en contra d’un o uns grups determinats, provocant el que s’anomena etnocentrisme.

Les normes socials, enteses i apreses, com a “normals” perquè així ens les han transmès, ens marquen i ens dirigeixen com a individus, obligant-nos a posicionar-nos a favor d’allò admès i a rebutjar tot allò que se surt dels cànons establerts.

Des del naixement, ens obliguen a participar en el joc de la vida amb unes cartes marcades prèviament, determinades per diversos factors com el lloc on naixem o el moment històric en el que ens trobem, però per sobre de tot, per si som home o dona i, en funció d’això, s’espera que actuem, sentim i vivim d’una manera determinada, d’acord amb els models de comportament, atribuïts a cada sexe.

Els rols ens marquen i condicionen tant a l’hora de desenvolupar-nos com a individus, com quan interactuem amb els demés en qualsevol dels àmbits en els que ens movem: a casa, a l’escola, a la feina i com no en les nostres relacions “íntimes”.

Referint-nos aquestes últimes com la relació interpersonal que es dóna entre dues persones que, de forma voluntària, decideixen compartir espais, moments i/o emocions, amb un cert grau de compromís mutu –o no- està clar que estem totalment condicionats i els rols pre-establerts tenen molt de pes.

Però els rols marcats no són inamovibles i són fruit de cada societat. En la nostra, d’uns anys cap aquí han sorgit diversos col•lectius que conformen realitats socials diferents de les que fins ara estaven “socialment acceptades”, que lluiten pel reconeixement d’altres categories de gènere.

Com veiem en el vídeo, Butler anomena moviment "pro-sexualitat" a aquell que manté que la sexualitat "es construeix sempre en termes del discurs i del poder, entenent parcialment el poder com certes convencions culturals heterosexuals i fàl•liques". Corrobora aquesta definició i afirma que resulta impossible construir una sexualitat en els marges d'aquestes convencions.

Com ella diu: “Si la sexualitat és una construcció cultural dins de les relacions de poder existents, el postulat d'una sexualitat normativa "abans", "en els marges" o més enllà del poder, representa una impossibilitat cultural i un somni políticament inviable que demora la missió concreta i actual de repensar totes les possibilitats subversives, per a la sexualitat i per a la identitat, dins dels propis termes del poder.

- 3 -

Abans d’entrar a fons en el seguit de situacions que s’hi poden donar, la paraula passarel•la en si, ja ens diu molt del seu establishment. Si la segmentem i ens fixem en el seu lexema “pas” o el verb “passar” (del llatí passare) podem anticipar l’acció que s’hi desenvolupa, i saber de quina manera els actors duran a terme una representació o performance determinada. El diccionari, molt més explícit, ens ofereix una primera definició més arquitectònica i material del producte en si, i una segona que entre d’altres diu: <<...pel qual desfilen els qui exhibeixen...>> atribuint un ús tant a la passarel•la en si, com als mateixos que hi desfilen. I es que com hem vist, <<el llenguatge constitueix una guia de la realitat [...] de naturalesa social>>. Finalment, el conjunt de crítics, fotògrafs, models, i persones vinculades al món de la moda ( agents actius en l’establishment) així com també la resta de la societat, seran els encarregats de seguir construint aquestes definicions.

Pel que fa al cas que ens ocupa, més enllà del seu sentiment d’identitat, Pejic, en cada desfilada, posa en escena una façana o una altra, en funció dels requeriments del dissenyador. No sols és feina seva. Doncs, les dimensions, la decoració, la il•luminació i el fons que després analitzarem hi tenen un paper important. Però la mateixa aparença, que va portar a aquell <<booker d’una agència>> a treure’l del McDonalds, així com el posat o rol que adopta Andrej, configura la treballada imatge que se’n endú el públic.

Diem treballada ja que el fons, la part que el públic no veu, esdevé imprescindible i és molt evident en el món de les arts escèniques i de la moda, per dur a terme la performance amb èxit. Aquí, incloem les estones de maquillatge, perruqueria, disseny del vestuari, manufacturació, classes i assaigs per treballar el modelatge; el caminar, la gesticulació, la posada en escena, la coordinació... la feina dels tècnics de só i llum, i un llarg etc. sense el qual la façana, en aquest cas, no tindria lloc.

Una

...