Cual es la Tesis de La figura del mestre com guia en el procés d’aprenentatge

La figura del mestre com guia en el procés d’aprenentatge

Natalia Domínguez Garcia

19/10/2017

En el procés d’aprenentatge actual, el mestre és vist com un agent socioeducatiu amb el principal objectiu de guiar a l’alumne cap a l’aprenentatge autònom. Com bé diu Tonucci (2012, pp. 149), “en una escola moderna i democràtica no haurien de ser els alumnes els qui segueixen als mestres. Al contrari, els mestres, i també el personal no docent, haurien d’intentar crear un ambient ric i estimulant, educatiu ja en el seu plantejament, la seva distribució i el seu equipament”.

L’alumne ha de tenir la llibertat de desenvolupar-se en un ambient educatiu, el qual, li permeti explorar  totes les possibilitats que se li ofereixen i, d’aquesta manera, poder crear aprenentatges i opinions pròpies. Si es limita a l’alumne a reproduir tot el que diu el mestre i se li imposen opinions i aprenentatges, l’infant no tindrà motivació ni iniciativa per explorar i descobrir per si mateix. Per tant, no s’estarà ajudant a l’alumne a desenvolupar-se de manera autònoma, sinó que s’estarà educant a l’infant en la dependència.

Així doncs, per arribar a ser un bon guia, el mestre utilitzarà l’observació com una de les seves eines. Per tant, el professor adoptarà la posició d’observador a l’aula. Gràcies a l’observació (Sanz, 2005, pp.18), podrà recollir informació sobre els seus alumnes que li permetrà buscar eines de millora per les classes. D’aquesta manera, el professor podrà guiar als seus alumnes tenint en compte les virtuts i dificultats que ha observat.

En relació a l’actitud del mestre a l’aula (Garcia, 2006, pp.35), en Xavier, qüestiona totes les idees que els seus alumnes expressen i sempre els fa dubtar. Així mateix, es pot observar com, a través d’aquestes preguntes i intervencions, el professor ajuda als alumnes en la creació del projecte sense donar la solució ni imposar cap opinió. Aquesta metodologia emprada per en Xavier és coneguda com la maièutica socràtica, la qual, consisteix en la utilització de preguntes obertes per arribar al coneixement a través de la reflexió.

A mesura que el projecte avança, també es pot observar com en Xavier, a poc a poc, va traspassant la responsabilitat de l’aprenentatge als seus alumnes. Aquest traspàs de la responsabilitat és un element característic de la teoria de la metàfora de la Bastida de Bruner. Segons Bruner (1973, pp.32), “Ras i curt, la bastida significa això: la creació de suports que permeten al procés de construcció interactiva moure’s amb seguretat cap al pròxim esglaó”. Així doncs, el mestre farà el traspàs de responsabilitat als infants de manera progressiva amb l’objectiu d’ajudar-los a desenvolupar la seva feina amb autonomia i seguretat.

...