DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-1939) LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES

DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-1939)

LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES

Després de la Primera Guerra Mundial, el prestigi de les democràcies europees semblava que es reforçava. Però la conjuntura econòmica i social de la postguerra, la depressió del 1929 i el triomf de la revolució bolxevic van crear un ambient favorable a la desestabilització d’aquestes democràcies.

Davant la crisi econòmica i l’agitació social, els països on més s’havia arrelat el parlamentarisme i amb una millor organització de les forces democràtiques van aconseguir integrar el socialisme emergent en el sistema, a través del sufragi universal i de la formació de coalicions polítiques àmplies. D’aquesta manera va ser possible aïllar els partits més radicals i consolidar la democràcia parlamentària.

Aquest va ser el cas de Gran Bretanya, que tenia una situació econòmica greu, però malgrat això i la duresa en què es van reprimir les vagues obreres, especialment la vaga general de 1926, l’acció del Partit Laborista va canalitzar de manera parlamentària les demandes populars i reconduir la crisi. A França la situació de crisi econòmica va trigar una mica més però a la dècada del 30 es va produir. Altres països que varen aconseguir l’estabilitat a través de la democràcia parlamentària varen ser: Suïssa, Bèlgica, Holanda (partits liberals); Noruega, Suècia, Dinamarca (socialdemocràcia).

En aquells països on el sistema liberal parlamentari tenia poca tradició i els partits liberals o conservadors en veien impotents davant de la crisi econòmica i la revolta social, s’hi van establir sistemes polítics autoritaris, que prometien restablir l’orde, exalçaven el nacionalisme i es recolzaven en els grans propietaris, l’exèrcit o la Església, amb la finalitat de combatre l’avenç de les idees socialistes i comunistes.

Aquest va ser el cas de Hongria, Polònia, Lituània, Portugal, Àustria, Letònia, Estònia, Grècia, Romania, Bulgària, Espanya ( Primo de Rivera).  Hem de destacar Itàlia amb l’arribada al poder del Partit Nacional Feixista, dirigit per Mussolini i, Alemanya amb el `partit nazi dirigit per Hitler.

Els motius de l’avanç del feixismes són els següents:

• El Tractat de Versalles va provocar noves problemàtiques a causa del sentiment d’humiliació d’Alemanya i del descontent d’Itàlia.
• La inestabilitat de les 2 crisis econòmiques de postguerra ( gran depressió especialment), causar l’ànsia d’ordre i control de la població.
•  La por al comunisme, ja que era contrari a la propietat privada i tenia un caràcter antireligiós. Stalin no dona suport a les revolucions dins dels països.

El feixisme estava recolzat per:

• Propietaris i empresaris, per la por al comunisme i la necessitat d’estabilitat
• L’Església, principalment per la catòlica (per por al comunisme). També és propietària
• Exèrcit (molts són excombatents de la Primera Guerra Mundial, i per tant volien retornar als seus països l’orgull)

Això serà el principi de la divisió d’Europa en dos bolcs: democràcies i feixismes.

QUÈ ÉS EL FEIXISME?

FEIXISME: etimologia: “fascio” (símbol de l’imperi Romà)

• és la ideologia del règim de Benito Mussolini de la Itàlia d’entre guerres.
• Ideologies similars a la de Mussolini que sorgeixen a Europa al període d’entreguerres.

Característiques que defineixen el feixisme com ideologia:

• És una ideologia antidemocràtica (DICTADURA)

   -no creu en la igualtat política dels ciutadans

   -rebutja la diferència ideologia, defensa la uniformitat i la immutabilitat ideològica

   -partit únic: a Itàlia el Partit Feixista; a Alemanya el Partit Nazi; a Espanya la Falange Espanyola

   -ficció democràtica i eleccions. Hi ha eleccions per elegir els candidats del partit únic. És també un    mitja per part de la dictadura, per controlar el percentatge de suport

   -sindicat únic. Uneixen empresaris i treballadors sota la ideologia del partit

• És anticomunista:

   -El comunisme és l’enemic ideològic: el feixisme rebutja la visió d’igualtat i la propietat col·lectiva del comunisme. Defensa la propietat privada

   -El feixisme pensa que la democràcia “degenerarà” en comunisme

• És antiliberal, el feixisme no accepta el principi del liberal del liberalisme:

   -liberalisme econòmic: el feixisme defensa la intervenció i el control absolut de l’estat sobre l’economia. El feixisme defensa l’economia autàrquica (control de les importacions i exportacions)

   -liberalisme polític: antidemocràtic

• És antipacifista, defensa la violència d’estat:

   -política exterior:

          ·la guerra com a instrument d’evolució històrica

          ·defensa la expansió imperialista. “Espai Vital”

          ·defensa el redemptisme ( recuperació de territoris perquè pertanyen naturalment al país)

   -política interior:

          ·violència per sotmetre la dissidència política

• Administració de l’estat feixista:

   -estat centralitzat: l’administració es centre a la capital de l’estat des de on se contola tot el procés polític i administratiu

          ·Alemanya, Berlin

          ·Itàlia, Roma

          ·Espanya , Madrid

   -aquesta tendència centralista permet un major control per part del dictador i una tendència a la homogeneïtat cultural

• Paper protagonista del dictador, líder carismàtic, culta a la personalitat ( com a ideologia). Tracta com un individu deïficat superior i incontestable. És venerat i considerat el salvador i “conductor” de la nació. És el cap del partit únic utilitza una escenografia grandiloqüent per crear la veneració de les masses al dictador.
• Nacionalisme exaltat. Sentiment de superioritat de la pròpia nació i raça. Concepte racista on la màxima expressió estaria en el antisemitisme ( jueus) nazi, també es xenòfob; rebutja els homosexuals, a les persones discapacitades... Utilitza la guerra com a sistema d’expansió imperialista.
• Règim de pobresa cultural, ja que no existeix la llibertat d’expansió, no es permet la crítica; oposició als avanços de la raó i d’intel·lectualitat, ja que es basen en al crítica de la lluita per el seu avanç. Exaltació dels elements irracionals de la conducta humana: fanatisme, obediència cega... Com a conseqüència els feixismes imposen un model únic de cultura 8 us de la censura)

LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-1939)

Per Itàlia, els anys de la postguerra mundial va ser un període de crisis econòmica d’agitacions socials fortes que, sumades a un sentiment de frustració pels resultats del conflicte, van preparar l’ascens del feixisme. El 1922 Mussolini durà a terme un cop d’estat, i no serà fins el 1939 que abandonarà el poder. El dictador morirà el 1945.

La crisis de la postguerra

Durant la Primera Guerra Mundial, el cost de la vida a Itàlia havia pujat, i com a conseqüència el nivell de vida de la classe treballadora havia baixat. Quan es va acabar el conflicte va començar una crisi econòmica de postguerra on hi havia un gran desordre social, atur i inestabilitat. Els obrers varen intentar recuperar la pèrdua de poder adquisitiu; es va originar un moviment vaguístic, amb sovint objectius revolucionaris; el 1919 es van produir mes de 1800 vagues; el 1920 es van ocupar moltes fàbriques al nord del país; es varen ocupar terres de gran propietaris.

La monarquia constitucional estava passant per una situació de forta inestabilitat: entre el 1919 i el 1922, hi va haver 5 governs diferents. A conseqüència del sufragi universal aconseguit després de la Primera Guerra Mundial, hi va haver un augment de partits obrers, que contestaven als partits liberals de centre. Els principals partits obrers eren el Partit Socialista ( posteriorment el Partit Comunista Italià) i el Partit Popular.

Amb tot això es va estendre una por a la bolxevització i a l’esclat d’una revolució social entre  la burgesia, que va reclamar la necessitat de solucions més estrictes.

Cal sumar el nacionalisme exaltat, a causa de la frustració per la “victòria mutilada” de la Primera Guerra Mundial, ja que el Tractat de Versalles no va afavorir als italians: no aconsegueix Albània.

La formació del partit feixista

El feixisme sorgeix a Itàlia com a “solució” a la inestabilitat de la postguerra.

• El 1919, Mussolini, exmilitant populista expulsat del partit, va fundar el Fasci Italiani di Combattento, un moviment amb una ideologia poc conformada, que només tenia clar el rebuig al Tractat de Versalles i un programa popularista i nacionalista.
• El 1921, Mussolini va transformar el Fasci en el Partit Nazionale Fascista (PNF), el feixisme es carrega d’ideologia:

   -anticomunisme, garanteix la propietat privada

   -contrari a les vagues i a les manifestacions del Moviment Obrer ( violència i assassinats)

   -fort nacionalisme

   -projecte expansionista i militarista en la política exterior

...