DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-1939) LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES

DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES (1918-1939)

LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES

Després de la Primera Guerra Mundial, el prestigi de les democràcies europees semblava que es reforçava. Però la conjuntura econòmica i social de la postguerra, la depressió del 1929 i el triomf de la revolució bolxevic van crear un ambient favorable a la desestabilització d’aquestes democràcies.

Davant la crisi econòmica i l’agitació social, els països on més s’havia arrelat el parlamentarisme i amb una millor organització de les forces democràtiques van aconseguir integrar el socialisme emergent en el sistema, a través del sufragi universal i de la formació de coalicions polítiques àmplies. D’aquesta manera va ser possible aïllar els partits més radicals i consolidar la democràcia parlamentària.

Aquest va ser el cas de Gran Bretanya, que tenia una situació econòmica greu, però malgrat això i la duresa en què es van reprimir les vagues obreres, especialment la vaga general de 1926, l’acció del Partit Laborista va canalitzar de manera parlamentària les demandes populars i reconduir la crisi. A França la situació de crisi econòmica va trigar una mica més però a la dècada del 30 es va produir. Altres països que varen aconseguir l’estabilitat a través de la democràcia parlamentària varen ser: Suïssa, Bèlgica, Holanda (partits liberals); Noruega, Suècia, Dinamarca (socialdemocràcia).

En aquells països on el sistema liberal parlamentari tenia poca tradició i els partits liberals o conservadors en veien impotents davant de la crisi econòmica i la revolta social, s’hi van establir sistemes polítics autoritaris, que prometien restablir l’orde, exalçaven el nacionalisme i es recolzaven en els grans propietaris, l’exèrcit o la Església, amb la finalitat de combatre l’avenç de les idees socialistes i comunistes.

Aquest va ser el cas de Hongria, Polònia, Lituània, Portugal, Àustria, Letònia, Estònia, Grècia, Romania, Bulgària, Espanya ( Primo de Rivera).  Hem de destacar Itàlia amb l’arribada al poder del Partit Nacional Feixista, dirigit per Mussolini i, Alemanya amb el `partit nazi dirigit per Hitler.

Els motius de l’avanç del feixismes són els següents:

• El Tractat de Versalles va provocar noves problemàtiques a causa del sentiment d’humiliació d’Alemanya i del descontent d’Itàlia.
• La inestabilitat de les 2 crisis econòmiques de postguerra ( gran depressió especialment), causar l’ànsia d’ordre i control de la població.
•  La por al comunisme, ja que era contrari a la propietat privada i tenia un caràcter antireligiós. Stalin no dona suport a les revolucions dins dels països.

El feixisme estava recolzat per:

• Propietaris i empresaris, per la por al comunisme i la necessitat d’estabilitat
• L’Església, principalment per la catòlica (per por al comunisme). També és propietària
• Exèrcit (molts són excombatents de la Primera Guerra Mundial, i per tant volien retornar als seus països l’orgull)

Això serà el principi de la divisió d’Europa en dos bolcs: democràcies i feixismes.

QUÈ ÉS EL FEIXISME?

FEIXISME: etimologia: “fascio” (símbol de l’imperi Romà)

• és la ideologia del règim de Benito Mussolini de la Itàlia d’entre guerres.
• Ideologies similars a la de Mussolini que sorgeixen a Europa al període d’entreguerres.

Característiques que defineixen el feixisme com ideologia:

• És una ideologia antidemocràtica (DICTADURA)

   -no creu en la igualtat política dels ciutadans

   -rebutja la diferència ideologia, defensa la uniformitat i la immutabilitat ideològica

   -partit únic: a Itàlia el Partit Feixista; a Alemanya el Partit Nazi; a Espanya la Falange Espanyola

   -ficció democràtica i eleccions. Hi ha eleccions per elegir els candidats del partit únic. És també un    mitja per part de la dictadura, per controlar el percentatge de suport

   -sindicat únic. Uneixen empresaris i treballadors sota la ideologia del partit

• És anticomunista:

   -El comunisme és l’enemic ideològic: el feixisme rebutja la visió d’igualtat i la propietat col·lectiva del comunisme. Defensa la propietat privada

   -El feixisme pensa que la democràcia “degenerarà” en comunisme

• És antiliberal, el feixisme no accepta el principi del liberal del liberalisme:

   -liberalisme econòmic: el feixisme defensa la intervenció i el control absolut de l’estat sobre l’economia. El feixisme defensa l’economia autàrquica (control de les importacions i exportacions)

   -liberalisme polític: antidemocràtic

• És antipacifista, defensa la violència d’estat:

   -política exterior:

          ·la guerra com a instrument d’evolució històrica

          ·defensa la expansió imperialista. “Espai Vital”

          ·defensa el redemptisme ( recuperació de territoris perquè pertanyen naturalment al país)

   -política interior:

          ·violència per sotmetre la dissidència política

• Administració de l’estat feixista:

   -estat centralitzat: l’administració es centre a la capital de l’estat des de on se contola tot el procés polític i administratiu

          ·Alemanya, Berlin

          ·Itàlia, Roma

          ·Espanya , Madrid

   -aquesta tendència centralista permet un major control per part del dictador i una tendència a la homogeneïtat cultural

• Paper protagonista del dictador, líder carismàtic, culta a la personalitat ( com a ideologia). Tracta com un individu deïficat superior i incontestable. És venerat i considerat el salvador i “conductor” de la nació. És el cap del partit únic utilitza una escenografia grandiloqüent per crear la veneració de les masses al dictador.
• Nacionalisme exaltat. Sentiment de superioritat de la pròpia nació i raça. Concepte racista on la màxima expressió estaria en el antisemitisme ( jueus) nazi, també es xenòfob; rebutja els homosexuals, a les persones discapacitades... Utilitza la guerra com a sistema d’expansió imperialista.
• Règim de pobresa cultural, ja que no existeix la llibertat d’expansió, no es permet la crítica; oposició als avanços de la raó i d’intel·lectualitat, ja que es basen en al crítica de la lluita per el seu avanç. Exaltació dels elements irracionals de la conducta humana: fanatisme, obediència cega... Com a conseqüència els feixismes imposen un model únic de cultura 8 us de la censura)

LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-1939)

Per Itàlia, els anys de la postguerra mundial va ser un període de crisis econòmica d’agitacions socials fortes que, sumades a un sentiment de frustració pels resultats del conflicte, van preparar l’ascens del feixisme. El 1922 Mussolini durà a terme un cop d’estat, i no serà fins el 1939 que abandonarà el poder. El dictador morirà el 1945.

...