Historia Del Bajo Electrico

història

El baix tal com se'l coneix avui és un instrument molt jove , però els seus orígens es remunten en realitat molt enrere en el temps . Davant dels - aproximadament -60 anys d'edat del baix elèctric , el seu més directe antecessor, el Contrabaix compta amb més de 1500 .

Quan, en 1951 Leo Fender va presentar el seu Precision Bass no només pretenia oferir als contrabaixistes un instrument portàtil per facilitar-los el transport , sinó també oferir als guitarristes , els qui estaven perdent ràpidament els seus treballs en les orquestres causa de la ràpida disminució dels membres de les mateixes , un instrument que els permetés tocar el baix amb la tècnica de la guitarra , redoblant d'aquesta manera les seves oportunitats de trobar feina . La solució de Fender , que no era músic , però que sempre havia escoltat els problemes dels músics , va consistir en un model engrandit de la seva guitarra Telecaster , amb cos de freixe i pal d'auró cargolat . El principal problema que va trobar va ser trobar una longitud d'escala adequada per al pal del seu nou instrument , i després de molts experiments , va adoptar la mesura que encara avui roman com a estàndard , és a dir, 34 polzades . El nom de l'instrument , " Baix de precisió " va ser degut, almenys en part , als trasts que incorporava , que eliminaven els problemes d'entonació tan freqüents en els contrabaixistes i , sobretot , en els guitarristes no habituats al contrabaix .

Malgrat els esforços de Fender el Precision Bass era encara poc més que una curiositat a meitat de la dècada dels 50 , i la gran majoria dels baixistes usava encara el contrabaix . Van ser entre els músics de Rock & Roll , atrets per l'enorme volum que lliurava el Precision en comparació amb el contrabaix acústic , on el nou Precision va trobar més acceptació . Jerry Lee Lewis va ser un dels primers a incorporar el baix elèctric en la seva orquestra , i el mateix Elvis Presley va convèncer pel que sembla al seu baixista Bill Black a utilitzar el nou baix Fender a la banda . Després de cert rebuig inicial , Black va començar a usar el seu Precision tant en directe com en estudi, el que va proporcionar un enorme empenta a l'instrument , donat l'èxit increïble de la música d'Elvis . Al mateix temps altres músics d'altres estils , com el Blues , el " Surf " i , sobretot , el Rock , van anar incorporant el baix Fender en les seves bandes . La música popular requeria cada vegada més volum , i només el baix elèctric podia oferir . Els ulls i les orelles de persones a tot el món s'estaven acostumant a poc a poc a la imatge i al so del nou instrument .

Des de mitjans dels anys 50 , motivats pel progressiu èxit de vendes que estava obtenint Fender amb el seu Precision Bass , altres companyies compenzaron a proposar els seus propis models de baix elèctric , basats en els principis bàsics que Leo Fender havia establert en el seu Precision però incorporant noves idees , així Nathan Daniel de Danelectro presentar el 1956 el seu " Danelectro UB2 " , un instrument de sis cordes i escala curta afinat una octava més greu que la guitarra estàndard , i Roger Rossmeisl , de Rickenbacker va presentar el 1957 el seu " Model 4000 " , primer baix elèctric de la història de pal a través del cos , les veritables possibilitats trigarien anys a apreciar realmente.5

Fender Jazz Bass American Deluxe .

El 1960 , Fender va presentar el seu segon model de baix elèctric, el Fender Jazz Bass un model de dues pastilles , cos asimètric i pal lleugerament més estret que era considerat com el model " Deluxe " del Precision i el nom derivava del model de la guitarra germana del baix , la Fender Jazz Màster . Aquest model va ser ràpidament adoptat per importants músics de sessió , com Joe Osborne qui, al costat de Carol Kaye o Max Bennet estaven ja experimentant amb les noves possibilitats d'execució que els oferia el nou instrument, més àgil i més versàtil que el seu germà acústic . La funció del baix elèctric començava a definir-se, i les seves enormes possibilitats iniciaven a ser explorades .

Per aquesta època , l'any 1966 , Leo Fender va dissenyar un nou baix elèctric , el Mustang Bass . Aquest seria el seu últim disseny en la companyia abans de la seva sortida definitiva el 1970 . Aquest baix era d'un cos idèntic a la guitarra Mustang i era de curta escala i còmode per tocar , el que facilitava l'ingrés de músics novells al món del baix elèctric .

James Jamerson

No obstant això , el veritable " pare" del baix elèctric tal com el coneixem avui va ser sens dubte James Jamerson . , Un fosc i genial músic de sessió que , treballant per la Motown amb la banda de sessió The Funk Brothers , responsable de centenars de hits de Funk i de Soul ( "The Funk Brothers " havia gravat pràcticament amb tots els artistes negres de l'època, com Stevie Wonder , Marvin Gaye , James Brown , Aretha Franklin o Diana Ross ) va contribuir com ningú ho havia fet fins llavors a descobrir i popularitzar les veritables possibilitats

...