¿Para que sirve estudiar teoría de la comunicación? Martín Serrano.M (2005).

¿Para que sirve estudiar teoría de la comunicación?

 Martín Serrano.M (2005)

La comunicació social, no va aparèixer a les universitats fins que Saperas, juntament amb Grifeu van voler inculcarla a les universitats i d’aquesta manera institucionlitzarla. La comunicació que s’ensenya a les universtats, s’imperteix científica, tot i que l’ensenyament de les ciències comunicatives, o socials, cada vegada prén un caire més tècnic i pràctic.

A les universitats, però hi ha dos termes que s’han de distingir per poder entendre les teories de la comunicació. Aquests termes són: Científic i manipulador.

El primer, s’interessa només per “hacer saber” als alumnes de manera clara el que és en aquest cas les teories, i com tracten, incrementant en l’alumne la pròpia autonomía crítica o del pensament. El segon en canvi, incita i s’interessa en “hacer, hacer” en aquest cas els estudiants, se li ofereix el mateix coneixement científic però ho fa d’una forma en que dirigeix als alumnes fins a l’objectiu professional on volen arribar, especialitzant-los més en el que a ells els interessa. Tal i com exposa l’autor, Manuel Martin Serrano en el text.  “Hacer saber” implica que els alumnes en aquest cas, estiguin capacitats per detectar el que els manipuladors els hi volen “hacerles hacer”. En el cas de la manipulació, es sol detectar en les fronteres polítiques de la comunicació, ja que segons en el text, l’autor ens explica que des del segle XIX, exsisteixen institucions de control social, les quals es dediquen a intervenir en la comunicació per crear més manipuladors els quals necessiten.

Tot això ens demostra que la teoria, no s’allunya gaire de la pràctica, ja que tota pràctica professional que giri entorn de la comunicació aplica una teoria. L’estudi científic de la comunicació, es basa en les següents preguntes: <<¿Cómo és (a veces) posible que la comunicación sea posible? o ¿Cómo es (a veces posible que la comunicación no sea posible?>>. La teoria intenta trobar-hi respostes per cadascuna d’aquestes preguntes, tot i que d’aquestes dues, en sorgeixen d’altres com ens comenta l’autor, Manuel Martin en el text.

El recorregut que inicia amb els orígens i dels usos biologics de la comunicació, fins a les actuals  funcions socials d’aquesta, ens mostra un seguit de prespectives sobre els diferents fenòmens de la comunicació, aquests fenomens són els següents:

1. La comunicació examina les diferents intereccions que realitzen els essers vius entre si.
2. La comunicació en si, és una teroria que questiona el per què i el com d’aquesta.
3. La comunicació és una modalitat de comportament en el qual i interectuen components diferents.
4. La comunicació és un mecanisme de control sobre el medi, amb això em refereixo a que s’utilitza en aspectes biològics per assegurar la vivència de les espècies. En l’espècie humana fa les mateixes funcions.
5. La comunicació  com a metode per referir-se al món, a relacionar-se i de compartir la informació que passa per el món.
6. La comunicació adopta el coneixement per poder-lo transmetre, per exemple de generacions, en generacions, o de boca en boca, per tant la comunicació és un “procedimiento de enculturización” tal i com diu l’autor.
7. La comunicació també serveix per aconseguir objectius biològics i socials. Segons l’autor per poder aconseguir aquests objectius, és necessari posar en servei de la comunicació recursos energètics o institucions entre altres.
8.  En la comunicació, les relacions entre els comunicadors, estan interferides per institucions o grups de la societat en la que es realitzen, per tant la comunicació és una pràctica social.
9. Durant el pas del temps, l’àmbit comunicatiu a crescut i s’hi han creat un gran ventall d’activitats comunicatives, com són la ciència la teoria o el sistema mediàtic.

Els alumnes que estudien comunicació o alguna de les branques que embolten el que són les ciències socials comunicatives, l’assignatura de Teories de la comunicació, els mostra (des del meu punt de vista) que la informació compartida és la via per la qual les societats evolucionen.

...