Tema> La intervenció socioeducativa al carrer

La intervenció socioeducativa al carrer

Els professionals socials al carrer tenen diverses funcions a dur a terme, per tant no només intervenen o actuen d’una sola manera, sinó de varies. Un primer tipus d’intervenció, segons Quintanar Rioja, Blanco Laserna i García Fernández, (2010), seria l’acompanyament que fa l’educador amb l’adolescent. Es tracta de realitzar un procés de creació d’una vida pròpia i responsable. Durant aquest procés es fomenten i desenvolupen totes les potencialitats del jove, centrant-se en els èxits de l’usuari i no en tot el que li queda per aconseguir. La segon tipus d’intervenció, fa referència a la mediació de les relacions entre els diferents grups, o entre les persones amb les que treballem i la resta de ciutadans de la comunitat. Per últim, el treball en xarxa que realitza l’educador de carrer. Quan parlem de treball en xarxa, segons Comas i Funes (2001), ens referim al reconeixement de tots els aspectes socials que una persona o un grup té al seu entorn, que poden ajudar-lo a millorar socialment, i coordinen els seus esforços per fer-ho. És a dir, ens aclareix l’ Asociación Cultural La Kalle, (1995), és tot el treball que es fa per crear un teixit social, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de certes persones; fent que sigui la pròpia comunitat la que sigui capaç d’encarar els seus problemes, i trobar solucions per aquests.

Quintanar Rioja, Blanco Laserna i García Fernández, (2010), expliquen que el professional no pot donar resposta per sí mateix a totes les necessitats que detecta i rep. És per això, que utilitza el treball en xarxa i els recursos de la comunitat com a eina.  Quan parlem de recursos amb el quals ha de comptar un educador de carrer Comas i Funes, (2001) especifiquen tres tipus:

1. L’existència de recursos bàsics necessaris per la població en el territori
2. Recursos que siguin flexibles i adaptables a la població amb la que l’educador està treballant. Un exemple seria que no només és necessiten places de formació ocupacional, sinó els joves puguin comptar amb aquestes, en el moment que tinguin l’edat per fer servir aquest recurs.
3. Recursos puntuals, àgils i de servei directe, com podria ser petites quantitats de diners o beques, que és necessiten de forma puntual i immediata.

Però s’ha de tenir en compte, que dins d’aquesta gestió dels recursos, l’educador té dues tasques diferents a realitzar, segons Quintanar Rioja, Blanco Laserna, García Fernández, (2010). Primer de tot, facilitar l’accés de les persones i grups als diferents recursos de la seva comuntitat. Com a segona tasca, cal que l’educador aproximi els diferents recursos a les necessitats de les persones amb les que treballa, aconseguint que aquests adeqüin les seves ofertes i programes. És a dir, com bé ens aclareix González Rodríguez, (1995), l’educador fa de pont entre els usuaris i els recursos professionals.  Aquest autor també recalca que en el cas que no hi hagin recursos al territori per cobrir les necessitats dels usuaris, cal que l’educador exigeixi la seva creació i la seva posada en funcionament.

Per últim, abans de començar a explicar les diferents fases de l’ intervenció d’un educador de carrer, remarcar que els educadors necessiten tant de recursos com d’un equip, durant la seva intervenció. És imprescindible per l’educació al carrer, ens accentua González Rodríguez, (1995), tant treballar des de grups amb els usuaris (tot i que hi hagi altres formes d’intervenció) perquè dóna una sèrie d’avantatges, com podria ser, sentiment de pertinença, el treball cooperatiu, aprenentatge de les experiències d’altres... com que l’educador de carrer compti amb un equip amb el qual treballar.

Per intentar explicar com un educador de carrer fa la seva intervenció socioeducativa, hem desglossat el procés que aquest professional fa en una sèrie de passos. Cal tenir en compte, tal com destaca González Rodríguez, (1995), que no hi ha una única metodologia, sinó que hi ha diverses propostes, però hi ha tasques fundamentals que qualsevol intervenció ha de comprendre. Nosaltres ens centrarem en el procés explicat per Quintanar Rioja, Blanco Laserna, García Fernández, (2010), tot i que anirem afegint informació complementària d’altres autors.

És cert que en aquest apartat explicarem les fases amb un ordre lineal com si cada fase anés darrere de l’altre, però tal com senyalen Quintanar Rioja, Blanco Laserna, i García Fernández, (2010), el principi i el fi de cada una d’aquestes etapes no estan delimitades, i en molts moments de l’ intervenció educativa es donarà més d’una fase alhora, o s’haurà de tornar a realitzar fases anteriors.

Primera fase: anàlisi o diagnòstic de la realitat

L’objectiu d’aquesta primera etapa és arribar a comprendre i conèixer el lloc o la realitat on es durà a terme l’ intervenció. És a dir, tal i com clarifica González Rodríguez , (1995), es tracta de detectar les necessitats i potencialitats de la zona i d’ identificar els recursos disponibles en ella, per conèixer què és el que funciona en aquell ambient i què falta, i així poder dissenyar l’acció.

Cal destacar, com ho fa l’Associació cultural La Kalle (1995), que la lectura dels resultats d’aquesta anàlisi per saber sobre el barri o municipi, dependrà del marc de referència o ideari dels educadors.

Tal i com ens expliquen Quintanar Rioja, Blanco Laserna, García Fernández, (2010), aquesta primera fase es basa en dos passos. El primer tracta d’una primera aproximació indirecte del barri o municipi en el que es treballarà. Després d’això es farà un coneixement directe.

Quan parlem d’aproximacions indirectes en referim al recull d’informació a través de revistes, informes, estadístiques, publicacions,etc. o mitjançant entrevistes, reunions de coordinació, etc. a personatges claus, sobre els espais públics on intervindran els educadors.

En canvi, ens referim a una aproximació directa, a la realització de recorreguts programats, periòdics i sistemàtics pel barri o municipi. Aquests recorreguts es duran a terme diverses hores del dia i en diferents moments de la setmana. Es realitzarà una observació no participant però s’aprofitarà per contactar amb els diferents agents socials de la zona. És molt important l’enregistrament de tota la informació recollida mitjançant quaderns de camp, mapes analítiques o temàtics, fitxes de registre,etc.

Amb aquest segon pas descobrirem els llocs de reunió dels adolescents, a quines hores estan a cada lloc, els indicadors de risc i de protecció, etc.

Segona fase: immersió en el terreny i primer contacte

Aquesta fase es basa en el primer contacte entre destinataris, els adolescents del carrer, i els professionals, els educadors de carrer. A        quest té la intenció de fer-se conèixer i així poder iniciar una intervenció en un futur. Però no és només aquest l’objectiu d’aquesta segona fase. Segons l’Associació cultural La Kalle (1995), aquesta també ens servirà per descobrir la percepció que tenen les persones de les dades que s’ha obtingut en l’etapa anterior. És a dir, com perceben ells la seva realitat i el seu entorn, quina és la seva opinió sobre aquesta, que creuen que falta o quins són els problemes que té, etc.

...