Una novel·la que va més enllà de recollir el cas i la investigació de la policia

“Una novel·la que va més enllà de recollir el cas i la investigació de la policia, on hi apareixen també els baixos fons, els delinqüents. Té un cantó més dur, més sòrdid. Mostra la realitat amb més compromís, amb una vessant més social. No necessàriament ha de sortir la policia, de fet, molts cops no hi apareix”. Així mateix va definir en una entrevista Lluís Llort, l’autor que ens ocupa, el gènere literari que més ha cultivat al llarg de tota la seva producció novel·lística: la novel·la negra.

Aquest gènere literari, que va arribar per primer cop a Catalunya a mans de Joan G. Junceda amb Les aventures de Sherlock Holmes (1908), no va tenir una certa tradició fins la dècada dels setanta i vuitanta. Amb l’alleujament de la repressió franquista sorgeix la primera generació d’escriptors de novel·la negra en català, liderats per Jaume Fuster, amb la publicació de l’obra De mica en mica s’omple la pica (1972). Finalment, amb la irrupció del nou mil·lenni arribaran els anys més prolífics d’aquest gènere, arribant finalment al panorama actual, que ens permet parlar ja d’una certa normalització de la producció del gènere negre en català. És en aquest context que s’inscriuen autors com Andreu Martín, Teresa Solana i Sebastià Bennasar i Lluis Llort, conegut per la seva firma Llort (a les novel·les) o Lewis York (a la literatura infantil). Llort va néixer a Alacant el 15 de gener de 1966, i malgrat que volia ser músic, va començar a escriure degut a un problema d’oïda que li van diagnosticar als 16 anys. És l’autor d’obres com Tardor (2009), La imperfecció de les bombolles (2009) i la novel·la Sota l’Asfalt (2015), que ens fa un retrat del submón del metro de la ciutat de Barcelona protagonitzat per en Marcel, un noi que decideix una nit anar a buscar al seu pare suposadament desaparegut.

Sota l’Asfalt és una novel·la amb un ritme trepidant que, junt amb els espais on transcorre l’acció, ajuden a crear un clima d’opressió, ofec i tensió fins al final. I precisament l’aspecte de l’ambientació dels espais és un dels punts més forts d’aquesta novel·la, fins i tot, encara més que la pròpia acció. Seguint la màxima d’Edgar Allan Poe citada a Mètode de composició l’any 1946, la novel·la de Llort és plena de racons obscurs, túnels de metro, on fa calor i són plens de brutícia, ... “excitants espirituals que desperten l’ànima humana”. L’ambientació construirà un món de ficció dins la ment del lector, que l’immiscirà en primera persona en la novel·la, i el farà sentir l’adrenalina de ser en un lloc on no hi està permès ser en la realitat. Malgrat que la temàtica de Sota l’Asfalt no suposa una gran innovació, ja que altres obres com Un furet dans le metro de Lou Cameron o l’adaptació cinematogràfica Pànic al metro d’Antoine Megerdichev n’han tractat la mateixa, resulta una experimentació i risc per

...