LA POLÈMICA SOBRE EL CONCEPTE I LES FONTS DEL DRET MERCANTIL.
Pu DasApuntes30 de Septiembre de 2016
50.517 Palabras (203 Páginas)329 Visitas
LLIÇÓ 1 – LA POLÈMICA SOBRE EL CONCEPTE I LES FONTS DEL DRET MERCANTIL
- DRET MERCANTIL COM A CATEGORIA HISTORICA
DM és un dret positiu.
Es tracta d’una categoria històrica pq la realitat econòmica que hi ha darrera les normes mercantils no sempre és la mateixa, canvia a traves del temps.
Dif. etapes històriques comporta diferent significat del DM:
- ius mercatorum
Moment que sorgeix el DM com a branca de l’ordenament jurídic. Té l’origen en les ciutats-estats d’Itàlia, s. XI i XII.
No té a veure amb l’act. Econòmica. La característica és que es tracta d’un dret CORPORATIU: la pròpia classe de mercaders el crea i l’aplica. Les primeres fonts del DM: estatuts (a CAT: comulats) de les corporacions mercantils, i també els usos dels comerciants i les sentències i decisions dels tribunals de les corporacions de comerciants. Es tracta d’un dret AUTÒNOM pq l’aplica la pròpia classe que el crea. Dret SUPRAURBÀ pq tenia caràcter extraterritorial.
“comerciant”: al principi ho determinava la inscripció en la matrícula, era necessària i constitutiva. També era necessària una activitat comercial.
Amb el temps l’aplicació del DM es va estendre no només als comerciants sinó a les persones que establissin una relació amb els comerciants.
DM no regulava només el comerç, sinó tot aquell en el que intervenen els comerciants o aquests amb altres persones.
- el dret públic del mercantilisme
Característiques del moment: presència a Europa de monarquies absolutes + aquestes patrocinaven el desenvolupament del mercantilisme.
DM deixa de ser dret corporatiu, ja no el crea la pròpia classe mercantil, sinó que el promulgava el rei a través de la creació de normes i tb les fonts pròpies del DM.
APLICACIÓ a través de tribunals integrats x comerciants, eren nomenats pel rei, no pels comerciants (no autonomia!!!!!!)
La situació és la mateixa que l’etapa anterior pq es recullen els drets i institucions creades pel ius mercatorum.
- el moviment codificador i la codificació del DM
Situació històrica: caiguda de les monarquies absolutes + liberalisme (s.XVIII).
El moviment codificador afecta al DM, es volia resumir en codi totes les normes que regulaven les relacions privades. La codificació es va fer en dos codis: C. Civil i C.Comerç.
En presentar el C.Co es crea la figura de “actes de comerç”, no és dret x la condició subjectiva de la persona sinó per la realització d’un acte de comerç.
La dualitat de codificació sorgeix a França i s’estén x tot Europa. Espanya: primer es codifica el tema mercantil (1829 vs 1889) i abans de CC es fa una nova codificació k encara està vigent (1885).
- les transformacions del s. XX i XXI
Característiques que pivoten entorn C.Co: buidament de contingut i significat del C.Co.
1. dsd 1885 es comencen a publicar lleis al marge del C.Co., que o bé el modifiquen o bé el desenvolupen o regulen matèries no regulades pel C.Co.
(fenomen de descodificació)
2. el C.Co. només parla de la realitat o activitat comercial, i aquesta ha anat variant i ha anat més enllà de la mercantil i han passat a les activitats financeres i industrials. Això a provocat la INTERVENCIÓ DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA:
- medis informatius __ promulgació normes per tal de posar solucions
- desenvolupament per part del propi estat d’activitat econòmica en comerç, utilitzant formes sociatàries i instruments contractuals procedents del D.privat.
Tot això canvia el significat i contingut del DM pq l’augment de l’intervenció de l’Estat provoca el fenomen de la desprivatizació, que fa perdre sentit a la distinció entre d.públic i d.privat.
- EL CONCEPTE DE DRET MERCANTIL: ESTUDI DE LA SUCCESSIÓ DE PARADIGMES
PARADIGMA = criteri de delimitació del DM com a matèria acadèmica. Ha sigut diferent al llarg de tota la història. El que es busca és delimitar una branca de l’ordenament jurídic.
El DM no és una branca substantiva de l’ordenament jurídic, és una disciplina acadèmica.
El PARADIGMA SUBJECTIU es trenca quan es produeix la codificació del DM, pq en aquest moment el criteri subjectiu ja no serveix x delimitar-lo. És necessari buscar un nou criteri i la Doctrina analitza diferents tipus d’activitats comercials en el C.CO:
- Subjectives __ només poden fer-les els comerciants.
- Mixtes __ comerciants amb no comerciants.
- Objectives __ amb independència de la persona que les fa.
És necessari trobar un concepte general d’acte de comerç que serveixi x delimitar el DM. Però va ser impossible pq en DM no només hi ha actes de comerç, també trobem l’Estatut dels Comerciants, que és una norma aplicable x la seva situació subjectiva. Per això es produeix la crisi d’aquest paradigma.
Van succeir-se diferents propostes de nous criteris per determinar un nou paradigma. Van tenir èxit les que buscaven unificar el d.privat que sostenia la generalització de determinades normes instrumentals del DM però això podia portar a la desaparició del DM. Altres deien que continuaria havent un espai de la realitat econòmica que necessitaria de normes pròpies.
En l’ord.jc.espanyol no es va unificar el D.privat i no es va donar aquest paradigma.
El paradigma actual és el PARADIGMA EMPRESA. Sorgeix degut a la crisi de la búsqueda del paradigma. El creador va ser Karl Wieland. Sosté que la realitat que regulen les normes mercantils fa necessari acudir a conceptes que regula l’economia. La noció d’empresa és superior a les de indústria o comerç, ja que en una empresa es porten a terme aquestes dues activitats.
Aquesta doctrina la generalitzà Lorenzo Alossa, que traspassa les seves idees a altres països europeus, especialment a Espanya als anys 40 i 50.
El paradigma d’empresa hauria de complir DOS FUNCIONS: 1. acotar i donar seguretat, i 2. criteri d’ordenació.
Però el problema és que no es compleixen cap de les dues. La primera no es compleix pq l’empresa no dóna seguretat de que qui ho faci sigui empresari, i la segona tampoc pq es deixa en mans de la Doctrina quines normes s’adopten.
Tot i això, se segueix utilitzant pq s’han fet revisions en la doctrina que permeten delimitar i dotar de més seguretat els límits del DM. L’art.38 de la CE reconeix la llibertat d’empresa en una economia de mercat. Es veu clarament que hi ha el paradigma de Wieland. També es resumeix la noció d’empresa en l’Estat social (art.1 CE), que porta a una intervenció de l’Estat en l’economia (art. 129 CE) x tal de completar el paradigma.
(1.5) LA QÜESTIÓ DEL PARADIGMA METEODOLÒGIC
Mètodes que s’utilitzen per analitzar les normes que segons el paradigma material permet analitzar mètodes que semblen en conflicte:
- jurisprudència de valors __ analitzar valors que tutelen les normes jurídiques. Coneixent els valors, aplicar normes segons ells.
- anàlisi econòmic del Dret __ utilitzar categories i mètodes microeconòmics per analitzar les normes jurídiques pq té instruments que permeten analitzar si les normes jurídiques són consistents per aconseguir el que volen. Si no ho és, denunciar-ho.
- LA FORMACIÓ DEL COS NORMATIU MERCANTIL ESPANYOL
El DM té diferents fonts de producció normativa:
- d’acord la Doctrina Mercantil
- en el marc de la Doc. General de les fonts del dret (el k s’explica a continuació)
A) La legislació mercantil en l’ordenament complert i general d l’Estat
La CE és la norma suprema d l’ord. Espanyol. Constitueix una font del DM. Conté normes destinades a establir el sistema de producció normatiu (normes rang de llei i tb reglamentari) i a més l’art. 149.1.8 atribueix la competència exclusiva a l’estat sobre la formulació i determinació de les fonts del D → art. 1 CC: llei costum i PGD.
* un sector de la Doc.: existeix un sistema de producció normativa propi del DM: art.2 C.CO: LLEI (c. comerç), USOS MERCANTILS i DRET COMÚ (d. Privat gral.). Però no s’ha d’entendre així, sinó que aquest article és l’equivalent a la integració dels ctes. del CC; els actes mercantils s’integren x les lleis, els usos i el D.comú.
B) El buidatge del C.Co. i la legislació especial
Entre les normes que integren cos normatiu destaca el C.Co – norma de rang de llei formal de 22 d’agost de 1885, que modifica el de 1829 i el buida de significat i contingut.
De 4 llibre que té només dos són importants:
- Dels comerciants i del comerç en general
- Dels ctes. especials de comerç
- Del comerç marítim (ja no s’utilitza --- convencions i tractats internacionals)
- De la suspensió de pagaments, de les fallides i de les prescripcions ( només continua vigent les prescripcions pq els altres 2 estan derogats x llei)
Originalment tenia 955 articles però per diferents normes especials que s’han promulgat només tenen contingut 656 articles, això implica el buidament de contingut: no vol dir deixar sns regulació, sinó que està regulat x lleis especials.
* les lleis no són neutrals des del punt d vista jurídic, polític i econòmic.
* el C.Co té diferent significat a l’actual
* actualment estan presents els interessos particulars i públics, abans només dels particulars.
C) L’articulació competencial de les matèries mercantils
...