Apunts: Necessitats basiques: La higiene

UF3- AUTONOMIA I SALUT

NF4- Necessitats bàsiques: La higiene.

4.1 La higiene com a element de salut.

La higiene és la part de la medicina que té per objecte la conservació de la salut i la prevenció de malalties.

Les actuacions d’higiene se centren en el control dels factors externs i ambientals que poden influir en la salut física i mental de les persones.

Hi ha dos tipus:

• Higiene personal:

Ens referim a la neteja i la cura exteriors del cos.

• Higiene ambiental:

Ens referim a la neteja i protecció de l’entorn.

4.1.1 La higiene personal.

La higiene personal té dos objectius bàsics i interrelacionats:

• Prevenció de malalties i trastorns:

Si hi ha una bona higiene del cos, reduirem el risc de patir certes malalties o trastorns.

• Millora de l’autoconcepte i de les relacions socials:

Si tenim una imatge personal cuidada això afavoreix a l’autoestima i també fa que la percepció que tenen els altres sobre nosaltres millori.

En el cas dels infants cal destacar que les activitats d’higiene, va més enllà del component físic de la salut i incideix també en els components psicològic i social.

FASES EN L’ASSOLIMENT DE L’AUTONOMIA

En el cas dels infants cal tenir en compte que la higiene personal evoluciona en diferents fases, i depèn de la pròpia evolució de l’infant.

• Fase passiva:

La persona adulta ha de realitzar totes les activitats d’higiene en el nounat, ja que encara no és capaç d’entendre per si mateix cap de les seves necessitats.

• Fase de col·laboració:

L’infant comença a participar en la seva higiene. En els primeres períodes, la persona adulta és la que fa càrrec de la higiene, ajudada pel nen; més endavant és el propi nen el que la duu a terme i l’adult li ajuda.

• Fase activa:

El nen arriba a una independència progressiva de les tasques d’higiene personal, encara que al principi és necessari que les faci sota vigilància de la persona adulta.

4.1.2 La higiene ambiental.

La higiene no queda limitada exclusivament a l’atenció i la cura de la persona, sinó que el seu abast és molt més gran i fa referència a tot l’entorn.

Podem distingir-ne en dues categories: la higiene d’espais i estris i la higiene mediambiental.

• La higiene d’espais i utensilis:

A l’escola infantil s’han de satisfer escrupolosament les exigències referent a les normes i a la higiene de l’aula, sense oblidar la perspectiva educativa, ja que els nens han d’aprendre que aquesta higiene és necessària i que tots han de col·laborar per mantenir-la.

• La higiene mediambiental:

L’educació mediambiental és essencial per mantenir el nostre hàbitat. Aquesta es considerada un contingut transversal i general que es desenvolupa a través de totes les activitats de centre.

4.2 La higiene corporal.

És un aspecte essencial ja que la neteja integral, a més de ser imprescindible per al desenvolupament propi, ho és també de manera quan es conviu i s’està en contacte constant amb altres persones.

4.2.1 La higiene corporal dels bebès.

En els primers mesos de vida és essencial mantenir una bona higiene, perquè el nadó encara no ha desenvolupat un bon sistema immunològic.

El nadó es troba en fase passiva, que es caracteritza per una dependència absoluta de les persones adultes.

Les principals activitats d’higiene en aquesta etapa són:

• El bany:

El bany ha de ser considerat una norma que s’ha de complir diàriament. És fonamental que el bebè estigui net i còmode, ja que una higiene adequada és la millor garantia contra les infeccions o irritacions de la pell.

Perquè l’activitat del bany formi part de la rutina s’ha d’efectuar cada dia a la mateixa hora i preferiblement a la nit.

• Preparació:

L’habitació on es dura a terme el bany no ha de tenir corrents d’aire i ha d’estar a uns 21-24 ºC (per a un nounat) i uns 20-22 ºC (per a infants de més de sis mesos.

Cal preparar tots els elements abans de començar per no haver de deixar al bebè en cap moment sol. Hem de preparar:

• Sabó especial suau.
• Esponja natural (d’ús individual)
• Xampú infantil.
• Crema o oli corporal.
• Tovallola.
• Roba + Bolquer

L’aigua del bany ha d’estar temperada entre els 32-36 ºC, i es molt útil fer servir un termòmetre. No s’ha de superar mai els 37 ºC

• Procediment:

• Per introduir a l’infant en l’aigua, acomoda’l al teu braç de manera que el sostinguis pel cap, el clatell i les espatlles. Amb l’altra mà, agafa’l per les natges, i aquesta ha de quedat lliure per poder-lo rentar.
• Comença el bany de dalt a baix, tirant-li aigua pel cap, i per tot el cos, amb l’esponja o les mans. Convé no abusar del sabó.
• Fins els 2 anys també li hem de rentar els cabells cada dia de xampú infantil (poca quantitat) i sense submergir el cap a l’aigua.
• No prolongar el bany més de tres o quatre minuts.
• En acabar, aixeca al bebè poc a poc perquè no senti vertigen, col·loca’l en una tovallola de cotó i abriga’l de seguida.
• Cobreix-li el cap per evitar que es refredi.
• Asseca’l molt bé, sobretot pels plecs, sense fregar-lo, donant-li només lleugers copets amb la tovallola per tot el cos.
• Aplica-li per tot el cos una crema hidratant infantil amb un massatge suau.

• El cordó umbilical:

Acostuma a trigar entre 8 i 10 dies a assecar-se i caure. Fins que això no passi no és recomanable banyar el bebè. El que es fa mentrestant és netejar la resta del cos amb una esponja humida amb aigua i líquid antisèptic de pH neutre i eixugar amb una tovallola.

• Atencions especifiques:

• Pentinat:

Aquesta acció és imprescindible per mantenir nets els cabells i evitar que aparegui la crosta làctia (granets que apareixen en el cuir cabellut)

El raspall ha de ser de pèls molt fins i cal passar-lo amb suavitat i lleugerament humit per no fer mal al nadó, evitar l’ ús de colònies les primeres setmanes.

• Cura d’oïdes, ulls, nas i boca:

Oïdes: Fer servir una tela suau, una gasa o una tovalloleta humida. Netejar els pavellons exteriors i també la part de darrere de les orelles, on s’acumula la brutícia.

En cap cas furgar el cap amb bastonets de cotó a l’interior de l’oïda

...