Comentario Libro Cómo Hacer Que Funcione La Globalización / Stiglitz, J. (2007)

A partir de la lectura del llibre i tal i com tots en major o menor mesura coneixem, se’ns presenten diverses visions en relació a l’abast de la globalització.

Depenent del punt de vista o de les situacions, veiem que existeixen arguments a favor o en contra d’aquest procés. Siglitz proposa solucions dels problemes més urgents de la societat global a partir d’una crítica cap al model i proposant un canvi en el seu concepte. Es planteja la part positiva del procés raonant les noves i beneficioses possibilitats que ens ofereix aquest entorn i a la vegada la crítica a la manera en la que és administrat per part dels Estats, les corporacions, els països i, de forma aprofundint, dels seus participants.

En relació a les organitzacions econòmiques internacionals s’analitza com la forma de gestionar la globalització està basada en unes actuacions i una administració no global, sinó protegint i afavorint una sèrie d’interessos dels països desenvolupats.

Entre aquests interessos s’inclourien tant els de caire polític, com els particulars de grups econòmics específics, passant per qüestions de medi ambient i funcionament de mercats financers. Les línies d’acció estan freqüentment basades en la submissió dels països vers els interessos d’una sèrie d’organitzacions.

Les polítiques d’actuació en relació a l’ajut cap a països en vies de desenvolupament ha estat moltes vegades errònia respecte a les possibilitats d’integració al procés, com en el pagament de deute o l’atorgament de préstecs, desembocant sovint en l’empitjorament en la distribució econòmica i en l’ús d’eines poc justes i poc basades en accions i labors socials.

Es dissenyen i apliquen polítiques econòmiques equivocades, estereotipades i obsoletes sense tenir en compte la disparitat i les diferències entre territoris. Polítiques injustes cap a països en vies de desenvolupament als quals els implica més dificultats de les necessàries la possibilitat d’arribar a aconseguir el gaudi de la globalització.

Conseqüència d’aquest fet es produeixen diferències fortes en relació als seus efectes sense aconseguir un benestar de forma general. Es situa a molts països en alts nivells de vulnerabilitat econòmica, social i cultural, tant actualment com en el futur. Així mateix, s’incrementa la diferència entre països rics i pobres i inclús dins els mateixos països, a nivell de territoris més afavorits i perifèries, en relació a la probabilitat de que empreses s’estableixin en determinades àrees.

En determinats casos, es destinen recursos en zones on hi ha establertes infraestructures comunicatives i de serveis amb exigències més baixes respecte al que podrien ser, per exemple, lleis mediambientals o normatives locals.

La globalització en la seva situació actual, ocasiona una sèrie de desequilibris en els seus resultats, tant en relació a països rics i països pobres, com pròpiament dins de cada país. Hi ha una creació de riquesa, però per contra, la seva distribució no queda repartida equitativament.

Si parlem dels efectes respecte el comerç, a l’hora de poder obrir les seves fronteres cap a països desenvolupats, causa més diferències i com a resultat es provoquen més desigualtats entre països desenvolupats i no desenvolupats i entre pobres dels mateixos països.

Un altre aspecte del procés és l’afavoriment de les relacions comercials internacionals i en conseqüència l’augment i el canvi de concepte respecte el volum de transaccions, la varietat de productes i la intervenció de participants, amb un increment de les relacions internacionals i la propagació i dispersió arreu del món d’empreses multinacionals.

Aquest fet ha provocat avantatges i desavantatges en relació a

...