Economia Tema 3 I 4 Batxillerat

TEMA 3

Dirigir una empresa consisteix a realitzar funcions de govern, donar tota mena d’instruccions i establir els criteris convenients per aconseguir els objectius marcats.

Les funcions de direcció són planificar, organitzar, gestionar i controlar tots els factors que té disponibles.

Planificació: Consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los, definir les polítiques de l’empresa i establir criteris de decisió.

Classificació dels plans:

1. Classificació dels plans per la seva naturalesa i característica:

Metes: Es refereix als fins fonamentals perseguits per l’empresa.

Objectius: Maximitzar els beneficis i minimitzar costos.

Polítiques: Són els principis bàsics que serveixen de guia per prendre decisions específiques i delimiten uns certs límits d’actuació, ens referim al fet diferencial de l’empresa.

Procediments: Són els processos que s’han de seguir per executar una acció. Les empreses que tenen un bon procediment actuen amb més eficiència.

Regles: Indiquen què es pot fer i què no es pot fer, i són molt estrictes.

Pressupostos: Són plans quantificats és a dir, són l’expressió numèrica el pla escrit.

2. Classificació dels plans per la seva dimensió temporal:

A llarg termini: Són aquells plans que es preveuen en un període de temps superior a cinc anys.

A mitjà termini: Són aquells plans que s’han d’assolir en un temps superior a un any i inferior a cinc anys.

A curt termini: Són aquells plans que tenen com a límit l’exercici econòmic, és a dir, un any. Es tracta de plans molt immediats i concrets.

3. Classificació dels plans per funcions o departaments:

Es refereix als plans de producció, de vendes, financers i d’inversions, de personal, etc. El contingut i les característiques de cada pla està relacionat amb tipus de funció o departament al qual pertany.

Etapes del procés de planificació:

1. Anàlisi de la situació de partida.

2. Fixació dels objectius.

3. Creació d’alternatives o determinació de les línies d’actuació.

4. Avaluació de les alternatives.

5. Elecció d’una de les alternatives.

6. control i determinació de desviaments.

Organitzar: És dissenyar una estructura en la qual quedin definides totes les funcions que ha de realitzar cada persona que forma part de l’empresa, així com també la seva responsabilitat i autoritat.

La divisió de treball és l’especialització per tasques, de manera que augmenti la productivitat.

Etapes d’un procés d’organització:

1. Determinar els nivells d’organització: Aclarir la jerarquització de comandaments, en el sentit de definir qui decideix, controla i executa les tasques dins de l’empresa.

2. Atribuir les funcions de cada nivell de comandament: Assignar l’abast de la seva autoritat i responsabilitat.

3. Definir les relacions entre els diferents nivells d’organització: Tots els nivells han d’estar relacionats i coordinats entre si.

4. Distribuir les funcions i els objectius destinats a cada persona que forma part de l’organització, de manera clara i concreta, i agrupar-les en divisions o departaments segons l’activitat que es vulgui.

5. Definir les vies de comunicació que tenen les persones que treballen a l’empresa en tots els sentits, és a dir, tant a dins com entre els departaments i cap a l’entorn extern de l’empresa.

La comunicació a l’empresa:

És el procés d’interacció que es produeix entre dues persones, és a dir, el pas d’informació a través d’u canal, que pot ser oral o escrit.

Comunicació ascendent: És la que es forma verticalment de baix a dalt. S’origina en els empleats i empleades i finalitza en la direcció. La finalitat és que les persones que ocupen llocs de comandament coneguin els problemes del treballadors i treballadores de primera mà.

Comunicació descendent: És la comunicació vertical que té el seu origen en la direcció i acaba en els treballadors i treballadores. La finalitat és informar el personal dels objectius de l’empresa, així com de les tasques que s’han de realitzar per aconseguir-los.

Comunicació horitzontal: És la que s’origina entre persones que estan en un mateix nivell jeràrquic, és a dir, entre persones de diferents departaments.

Jerarquitzar és dividir les tasques segons els nivells de direcció. Consisteix en assignar diferents nivells d’autoritat i responsabilitat als treballadors d’una empresa.

L’organització del treball:

Escola d’organització científica del treball: El principal representat i creador d’aquesta escola va ser Frederik W. Taylor, nascut a Pennsilvanià. Les seves idees van formar part del que s’anomenaria taylorisme i van ser creades per aplicar-les a la producció industrial. Tenien com a finalitat racionalitzar el treball, és a dir eliminar els temps morts i marcar els moviments justos que havia de fer cada treballador, amb la finalitat d’incrementar la productivitat.

Aquesta escola defensava que les tasques havies de ser organitzades per una oficina tècnica dedicada exclusivament a pensar què havien de fer els treballadors i les treballadores. Aquests únicament havien de complir el que estava prèviament determinat, sense cap opció a la creativitat ni a la improvisació.

D’altra banda, per incentivar al personal perquè produís més, es proposaven uns salaris basats en el rendiment, de manera que el treballador o la treballadora que tingués un rendiment i un ritme d’activitat alt obtindria una retribució més gran, un salari millor.

Per altre banda, Henri Fayol, un francès va crear un sistema d’organització del treball que lligava més el factor humà amb la totalitat de l’empresa, de manera que no només s’organitzava e treball, sinó la globalitat de l’empresa. Fayol remarcava la necessitat de l’existència d’una estructura jerarquitzada en què s’admetés

...